Confirmat per la Comissió Europea: els usuaris podran substituir la bateria dels mòbils perquè aquests durin més

A Espanya, els telèfons intel·ligents se substitueixen cada 36 mesos de mitjana, segons estimacions de consum recollides en informes del sector europeu. Aquest cicle no depèn només de la innovació, sinó del desgast progressiu i d’un model de mercat analitzat per la Comissió Europea. Brussel·les apunta a un canvi normatiu per prolongar la vida útil i reduir residus electrònics.

Darrere d’aquesta dinàmica s’ha consolidat un disseny basat en la dificultat de reparació, amb dispositius segellats i peces integrades. Aquesta arquitectura, coneguda com a unibody, millora l’estètica i la resistència, però limita l’accés intern. El resultat és una cultura de substitució ràpida, assenyalada pel Parlament Europeu com un dels factors de l’augment de residus tecnològics.

Ja és oficial: Disney busca figurants i ballarins a Girona per a la seva versió animada de Rapunzel que començarà el rodatge al juny

Un model que comença a canviar

A partir de 2027, la Unió Europea exigirà que els telèfons permetin el canvi de bateria per l’usuari sense eines especialitzades. Aquesta mesura forma part del reglament d’ecodisseny aprovat per la Comissió Europea, que fixa criteris de durabilitat i reparabilitat per a dispositius mòbils venuts al mercat únic europeu vigent.

L’objectiu és clar: reduir la dependència de serveis tècnics i allargar la vida útil del dispositiu. Els fabricants hauran de redissenyar estructures internes i facilitar l’accés a components clau. El canvi suposa una ruptura amb més d’una dècada de dissenys segellats, àmpliament estesos a la indústria tecnològica global.

Brussel·les desafia les normes: obliga Espanya a regularitzar com a fixos els funcionaris interins en frau de temporalitat

El dret a reparar es reforça

L’anomenat dret a reparar, impulsat per la Unió Europea i ampliat a la directiva de 2024 del Parlament Europeu, obliga a garantir peces de recanvi durant almenys deu anys. A més, exigeix manuals accessibles i l’ús d’eines comunes, facilitant la intervenció del mateix usuari o de tallers independents.

La bateria es converteix en l’element central d’aquesta estratègia, ja que és el component amb més degradació. La seva substitució senzilla permet allargar de manera notable la vida útil del dispositiu. Aquest enfocament respon també a les recomanacions de l’Agència Europea de Medi Ambient sobre reducció de residus electrònics.

Ja ha entrat en vigor: el dret que permet una pròrroga de 2 anys després del venciment del teu contracte de lloguer

El paper del sistema operatiu

La normativa, també, afecta les actualitzacions del sistema, obligant a mantenir suport durant diversos anys. Segons la Comissió Europea, la manca de compatibilitat és una de les principals causes de obsolescència prematura. Garantir actualitzacions evita que dispositius funcionals quedin inutilitzats per programes desactualitzats prolongats en el temps.

Cada any, la Unió Europea genera milions de tones de residus electrònics, segons dades de l’Agència Europea de Medi Ambient. Molts dispositius es descarten per fallades menors o per manca de reparació viable. La nova regulació busca reduir aquesta pressió sobre recursos naturals crítics com metalls rars.

Consumidor amb més informació

Des de 2025, els dispositius inclouen una etiqueta europea que informa sobre eficiència, resistència i facilitat de reparació. Aquesta mesura, impulsada pel Parlament Europeu, pretén influir en les decisions de compra. La transparència es converteix així en una eina per fomentar un consum més sostenible.

El sector disposa ara d’un període d’adaptació fins a 2027. Els fabricants hauran de replantejar disseny, producció i logística. La Comissió Europea emmarca aquesta transició dins del Pacte Verd, amb l’objectiu de reduir residus i alinear innovació tecnològica amb sostenibilitat. El canvi marca un nou cicle a la indústria mòbil europea.