Publicada

La dificultat per accedir a un habitatge continua tensionant el mercat immobiliari i empenyent moltes persones a cercar alternatives més assequibles.

En aquest context, el lloguer d'habitacions s'ha consolidat com una fórmula cada cop més habitual, tant per a qui necessita reduir despeses com per als propietaris que busquen obtenir un ingrés extra.

Però aquesta pràctica, encara que freqüent, no queda fora del radar fiscal: Hisenda recorda que s'ha de declarar correctament a la Renda i que ometre-ho pot sortir car.

El punt clau és que els ingressos procedents del lloguer d'una habitació no són uns diners “informals” ni aliens a la fiscalitat.

Obligacions fiscals

Al contrari, s'han d'integrar a la declaració com a rendiments del capital immobiliari, excepte en els casos en què la gestió del lloguer esdevingui realment una activitat econòmica, cosa que només passa quan hi ha una persona contractada a jornada completa per portar-la a terme.

En la resta de supòsits, el propietari està obligat a declarar aquests ingressos i a calcular bé les despeses deduïbles.

Què passa si no es declara

L'advertiment no és menor. Si l'arrendador no reflecteix correctament el que percep per la habitació llogada, pot perdre un avantatge fiscal rellevant: la reducció del 50% sobre el rendiment net positiu.

A això s'hi sumen possibles regularitzacions, recàrrecs i fins i tot sancions econòmiques si l'Agència Tributària detecta irregularitats durant les seves comprovacions. Dit d'una altra manera: no declarar bé aquest ingrés pot traduir-se en una factura molt més alta de la prevista.

La possibilitat d'aplicar aquesta reducció del 50% no és automàtica. Segons el criteri avalat per la Direcció General de Tributs, només es pot aplicar quan l'habitació es lloga per a habitatge habitual i permanent de l'inquilí.

Queden fora d'aquest tractament els lloguers turístics o de temporada, així com aquells casos en què es presten serveis propis de l'hostaleria.

Quan es pot aplicar la reducció

És a dir, si el propietari ofereix neteja periòdica, canvi de llençols, àpats o altres serveis similars als d'un allotjament hoteler, la situació fiscal canvia i ja no s'apliquen les deduccions típiques del lloguer d'habitatge.

En aquests casos, Hisenda pot entendre que l'activitat té una altra naturalesa i exigir un tractament diferent.

Avantatges de declarar

A més, per poder beneficiar-se de la reducció, el rendiment net ha de ser positiu. Això significa que, després de restar als ingressos bruts les despeses deduïbles, ha de quedar una quantitat superior a zero.

També ajuda a reforçar la justificació fiscal comptar amb un contracte d'arrendament mínim anual i amb l'empadronament de l'inquilí a l'habitatge, elements que avalen que es tracta realment d'una residència habitual.

Un dels errors més freqüents entre els propietaris és pensar que totes les despeses de l'habitatge es poden deduir al 100% si es lloga una habitació. No és així.

Hisenda només permet deduir la part proporcional corresponent a la superfície efectivament llogada, incloent-hi l'habitació i, si escau, les zones comunes d'ús compartit.

Despeses deduïbles, però només en proporció

Per calcular aquest percentatge cal agafar els metres quadrats llogats i dividir-los entre la superfície total de l'habitatge.

Aquest resultat serà el que s'aplicarà a despeses com l'IBI, la comunitat, l'assegurança de la llar o els interessos de la hipoteca.

Contracte per escrit

Per tant, deduir el total d'aquestes despeses quan només es lloga una part de l'immoble suposaria una deducció indeguda i, si es detecta, pot donar lloc a una regularització.

La recomanació és clara: declarar els ingressos amb el percentatge correcte de despeses i conservar tota la documentació que permeti justificar l'operació. Factures, rebuts, contracte i justificants de pagament són peces essencials per evitar problemes posteriors.

Un altre aspecte important és la formalització de l'arrendament. Encara que els acords verbals puguin semblar suficients en el dia a dia, no ofereixen la mateixa seguretat jurídica ni fiscal que un contracte per escrit.

En cas de revisió per part d'Hisenda, la absència d'un document clar pot complicar la prova que el lloguer existia realment i sota quines condicions. També convé evitar els pagaments en efectiu, ja que dificulten la traçabilitat dels ingressos.

Com pagar

Les transferències bancàries o els mitjans electrònics deixen rastre i faciliten l'acreditació de les quantitats cobrades, cosa especialment útil si després cal justificar la declaració presentada.

En qualsevol cas, llogar una habitació no és una activitat exempta d'obligacions fiscals: el propietari ha de declarar correctament els ingressos, calcular bé les despeses deduïbles i assegurar-se que el contracte compleix els requisits necessaris. Hisenda ja ha deixat clar que aquest tipus de lloguer no passa desapercebut i no ho deixarà passar.

Notícies relacionades