Salou (Tarragona) ha decidit endurir de manera permanent les regles per a l'obertura de basars, minimarkets i botigues de souvenirs al municipi, una mesura en la qual treballa des de fa un any.
L'Ajuntament ha tancat el replantejament urbanístic amb una nova normativa que pretén frenar la concentració d'aquest tipus d'establiments, especialment a les zones turístiques i comercials més saturades. La mesura no afectarà els negocis ja existents, però sí que condicionarà les futures obertures.
El nou marc, que s'aplicarà a tot el terme municipal excepte al Centre Recreatiu Turístic, fixa distàncies mínimes entre uns i altres comerços i prolonga, a més, la suspensió de llicències fins al 24 de març de 2027.
A partir d'aquesta data, es podran tornar a concedir permisos, tot i que sotmesos a les noves condicions.
Distàncies entre comerços
La principal novetat és l'obligació de mantenir 100 metres de separació entre cada basar o comerç alimentari no especialitzat, una categoria en la qual el consistori inclou els minimarkets.
En paral·lel, les botigues de souvenirs hauran d'estar separades almenys 30 metres entre si, i aquesta mateixa distància s'aplicarà entre aquests comerços de records i els basars o establiments alimentaris no especialitzats.
Comerç no especialitzat
Amb aquest sistema, Salou busca limitar la densitat de locals similars als entorns més concorreguts, on aquest tipus d'activitat s'ha multiplicat els darrers anys.
L'objectiu és evitar que una mateixa zona concentri una oferta massa homogènia, quelcom que l'Ajuntament vincula tant al deteriorament del paisatge urbà com a la pèrdua d'equilibri comercial.
Passeig marítim de Salou
El nou pla parteix d'un diagnòstic que el consistori considera preocupant. Segons el Pla Especial d'Equipaments Comercials i Activitats de Serveis, a Salou s'ha produït un augment de comerços alimentaris no especialitzats, és a dir, locals que combinen la venda d'aliments amb articles d'altres categories.
A això s'hi suma la proliferació de botigues de records i basars, una fórmula molt estesa en àrees turístiques.
Un model en expansió
L'Ajuntament sosté que aquest model comercial, en alguns casos de caràcter estacional, genera efectes secundaris en determinats contextos festius i nocturns. Entre ells, cita la concentració de persones, el soroll i la pressió sobre l'espai públic.
Per això, la nova regulació pretén ordenar la implantació d'aquests negocis i reduir-ne l'impacte sobre la convivència i la imatge urbana.
Protecció del comerç de proximitat
Un dels arguments centrals del Consistori és la defensa del comerç de proximitat. L'administració municipal considera que l'expansió de basars, minimarkets i botigues de souvenirs no només altera el paisatge urbà, sinó que també dificulta la diversitat comercial i la presència d'altres tipus d'activitats econòmiques més vinculades a les necessitats quotidianes de residents i visitants.
En aquesta línia, l'Ajuntament planteja la norma com una eina per garantir l'equilibri entre activitat econòmica, cohesió social i qualitat urbana.
La idea és evitar que determinats carrers quedin dominats per un sol tipus d'establiment i obrir espai a una oferta més variada, més lligada al dia a dia i menys dependent de la estacionalitat turística.
Dades que expliquen la decisió
Les dades de l'estudi elaborat el maig de 2025 ajuden a entendre la decisió. A Salou operen actualment 227 establiments no especialitzats, una xifra que inclou els basars, minimarkets i botigues de souvenirs afectats per la nova regulació.
La majoria es concentra a la primera corona turística, especialment al carrer Major i el seu entorn. Segons aquest informe, la densitat arriba a 19,25 locals per cada 1.000 habitants en aquesta zona.
Concentració de negocis
Si s'hi suma l'àrea de Carles Buïgas, el passeig Miramar i el nucli antic, la concentració arriba al 79 % del total del comerç no especialitzat del municipi. L'entorn del carrer Major i Carles Buïgas concentra per si sol el 70 % d'aquests establiments.
El mateix estudi assenyala, a més, que la densitat d'aquest tipus de comerç és cinc vegades superior a Salou que a Reus.
Una dona xinesa en un basar
Per a l'Ajuntament, aquestes dades evidencien que la situació ha arribat a un nivell de saturació que justifica una intervenció normativa de més abast.
Amb aquesta mesura, el govern local busca trencar el monocultiu comercial i afavorir una oferta més diversa.
Objectiu: diversificar el comerç
L'Ajuntament també vincula la nova regulació amb una estratègia més àmplia de desestacionalització i de reforçament de la identitat pròpia de Salou, en un moment en què la ciutat intenta equilibrar el seu pes turístic amb una vida urbana més estable durant tot l'any.
Després d'un any de suspensió temporal de llicències per a supermercats de 24 hores i comerços de menys de 800 metres quadrats amb format de basar, aquesta nova normativa segueix aquesta mateixa línia.
Previsió a llarg termini
Segons la projecció inclosa al pla, si a llarg termini tots els basars i minimarkets del municipi haguessin de mantenir una separació de 100 metres, el seu nombre podria reduir-se fins a 64.
Aquesta previsió il·lustra l'efecte que el consistori espera aconseguir amb la nova ordenació: menys concentració, menys repetició de formats i una distribució més equilibrada del comerç.
Notícies relacionades
- Confirmat pel Suprem: la ciutat espanyola que pot dir adéu al seu monument franquista de 45 metres d'alçada
- La Llei de Propietat Horitzontal ho confirma: el president del teu edifici pot cobrar un sou de 100.000 euros l'any
- El Govern avisa: projecta una ajuda de 2.400 euros l'any per cada fill menor però alerta que encara no ha estat aprovada
