És un tema que des de fa dècades es ve reclamant: derrocar el monument franquista que es manté al mig de l'Ebre al seu pas per Tortosa. S'ha intentat en diverses ocasions, però sempre ha sorgit algun obstacle. Ara sembla que el procés està encarrilat.
El Tribunal Suprem ha dictat aquesta setmana una resolució clau que obre el camí per a la retirada d'aquest monument, tot i que continua generant controvèrsia.
Tot va començar amb la demanda interposada per l'Associació Cultural Desperta Espanya després que el monument fos descatalogat com a patrimoni de la ciutat. Una petició que finalment no ha prosperat.
L'Alt Tribunal ha rebutjat el recurs de cassació interposat per l'associació, confirmant la descatalogació de l'estructura com a bé patrimonial. Un pas administratiu imprescindible per procedir al seu desmantellament.
Ratificació del TSJC
La decisió judicial suposa un suport a la resolució prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ja avalava la pèrdua de protecció del monòlit.
El Suprem ha inadmitit el recurs per considerar que manca d'una fonamentació suficient i d'un “interès cassacional objectiu”, tancant així un dels capítols més complexos d'una pugna que ha durat dècades.
El monument
Per entendre la magnitud de la polèmica, cal observar la pròpia naturalesa de l'estructura. El monument, obra de l'escultor Lluís Maria Saumells, arriba als 45 metres d'alçada i va ser inaugurat personalment per Franco el 21 de juny de 1966.
El seu propòsit original no deixava lloc a dubtes: commemorar els 25 anys de la victòria franquista a la cruenta Batalla de l'Ebre sota el nom de “Monument en honor al gloriós exèrcit vencedor”.
El monument franquista de Tortosa
La construcció va tenir un cost de quatre milions i mig de pessetes de l'època, finançats pel Govern Civil, la Falange i una col·lecta popular, de caràcter suposadament voluntari, en municipis de la província de Tarragona.
Tot i que amb l'arribada de la democràcia es van retirar plaques, inscripcions i l'anagrama personal de Franco, el monòlit ha continuat dominant el paisatge de Tortosa, sent percebut per les entitats memorialistes com una afronta permanent a les víctimes de la repressió.
Problemes per enderrocar el monument
En qualsevol cas, el procés per a la seva retirada ha estat un autèntic calvari burocràtic. Al novembre de 2020, la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre va aprovar la modificació del planejament urbanístic de Tortosa perquè el monument deixés de ser un bé protegit.
Tanmateix, quan la Generalitat ja tenia preparada la maquinària i els permisos per actuar a l'estiu de 2021, un recurs del Col·lectiu per a la Reinterpretació del Monument a la Batalla de l'Ebre (COREMBE) va aconseguir paralitzar els treballs in extremis.
Un canvi de paradigma
Malgrat l'èxit recent al Tribunal Suprem, encara queda un escull per resoldre: les mesures cautelars dictades pel Jutjat del Contenciós-Administratiu número 2 de Tarragona.
Fins que aquestes no s'aixequin, els tècnics no podran accedir a la base del monument al riu. La Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa ja ha instat el Govern de la Generalitat a pressionar judicialment perquè es dicti una sentència definitiva i s'eliminin aquestes barreres preventives.
La situació actual s'emmarca en un context legislatiu molt més estricte. La Llei de Memòria Democràtica de Catalunya estableix l'obligació explícita de retirar els símbols de la dictadura en un període de dos anys.
L'alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, ha rebut la notícia amb optimisme, qualificant-la com un “pas endavant” en un procés excessivament judicialitzat.
Resposta de l'Ajuntament
Segons l'edil, el consistori mantindrà el seu compromís ferm de col·laborar amb la justícia i la Generalitat perquè el monòlit desaparegui de l'espai públic, complint així amb les demandes de reparació històrica.
Tot i que el de Tortosa és el cas més mediàtic a causa de la seva escala i ubicació, Catalunya encara conviu amb desenes de restes de la dictadura.
Altres monuments franquistes
Des de monuments dedicats a figures vinculades al règim, com el d'Alfons Sala a Terrassa, fins als monòlits dedicats als “caiguts” en cementiris de localitats com Tremp o Olot, on ja s'han fet intervencions parcials.
Fins i tot en l'àmbit quotidià persisteixen centenars de plaques de l'antic Instituto Nacional de la Vivienda a façanes d'edificis de protecció oficial i rètols de carrers que, a poc a poc, van sent substituïts.
Notícies relacionades
- Ja és oficial: així serà el nou barri de Tarragona amb 350 habitatges nous i més de mig milió d'euros d'inversió
- Confirmat per la llei: ajuda extra de 115 euros en l'Ingrés Mínim Vital per a les famílies amb fills
- És oficial: Noruega llança una ofensiva de 9 milions d'euros per fitxar els científics que fugen dels EUA