Publicada

Tenir un habitatge en propietat a Espanya està a punt de convertir-se en un repte financer per a milions de famílies. Els canvis normatius que entren en joc aquest mateix any transformaran el mercat immobiliari per complet.

Segons les dades oficials, més de la meitat del parc d'habitatges nacional va ser construït abans de l'any 1980. Això es tradueix en nou milions de llars que ara mateix no compleixen amb els estàndards mínims exigits.

El setge a l'eficiència energètica

El punt d'inflexió arriba impulsat per la Directiva (UE) 2024/1275, que no accepta més demores en territori espanyol. Europa exigeix que els immobles menys eficients millorin el seu aïllament i redueixin dràsticament el seu consum.

Finestra amb cortina PEXEL

L'adaptació a aquestes normes verdes no serà opcional i comportarà derrames veïnals que poden arribar als 20.000 euros per habitatge. Les façanes, les cobertes i els sistemes de calefacció central hauran de ser renovats per llei.

El pes de la Llei de Propietat Horitzontal

Molts afectats creuen erròniament que poden vetar aquestes obres si no tenen liquiditat per afrontar el pagament. Tanmateix, la Llei de Propietat Horitzontal (LPH) estableix mecanismes on la decisió de la majoria s'imposa a la resta.

Fins i tot si un veí vota en contra, estarà obligat a abonar la seva part proporcional de la rehabilitació. Aquesta imposició legal busca accelerar que els pisos amb lletres F i G pugin de categoria abans del 2030.

Les ITE a Catalunya i l'accessibilitat

Per als propietaris a Catalunya, el control és encara més estricte a través de la Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE). Els blocs amb més de 50 anys estan obligats a passar aquest examen que detecta deficiències estructurals urgents.

Juntament amb l'energia, l'accessibilitat és l'altre gran front. Si al bloc hi resideix un major de 70 anys o una persona amb discapacitat, la instal·lació d'ascensors o rampes passa a ser de caràcter totalment obligatori.

Ajuts fiscals i pèrdua de valor

Per esmorteir aquest dur cop a l'estalvi, el Govern manté actius una sèrie d'incentius fiscals. Fins a finals d'aquest 2026, els titulars podran deduir-se entre un 20% i un 60% del cost de l'obra a l'IRPF.

De no dur a terme les reformes, el càstig no vindrà només en forma de multes, sinó de devaluació patrimonial. Actualment, les cases amb pitjor nota energètica ja pateixen rebaixes de preu de fins al 15% al mercat de compravenda.

Notícies relacionades