Publicada

Les anàlisis de les aigües residuals centralitzades per l’Agència de Drogues de la Unió Europea (EUDA) han revelat una radiografia preocupant del consum d’estupefaents. Segons l’informe de 2026, Lleida es consolida com la ciutat amb més presència de cocaïna de totes les analitzades a Espanya.

La capital de Ponent encapçala el rànquing nacional amb 1.405,43 mg diaris per cada mil habitants. Aquesta xifra situa la ciutat catalana per davant de Granada (1.238 mg) i Santiago de Compostel·la (1.007 mg), i triplica els registres detectats a Barcelona (349 mg).

Lideratge en el rànquing europeu

Tot i que les dades locals apunten a una davallada propera al 30% respecte a l’exercici anterior, Lleida es manté en el top 16 de les ciutats europees amb més ús d’aquesta substància. Els seus nivells són comparables als de capitals com Lisboa o Zagreb.

A nivell continental, l’informe SCORE destaca que el consum global de cocaïna ha crescut un 22%, concentrant-se la major activitat en ciutats d’Espanya, Bèlgica i Països Baixos. Lleida resisteix a la part alta de la taula tot i la treva en les seves xifres locals.

L’auge de les drogues sintètiques

L’estudi posa el focus en l’increment "desbocat" de la ketamina, el consum de la qual ha crescut un 41% a Europa. A Lleida, aquesta droga d’oci —originalment un anestèsic veterinari— ha registrat un repunt del 19,6% l’últim any.

Pel que fa a l’MDMA o èxtasi, Espanya es manté com un dels països amb més càrrega detectada, tot i que la tendència europea ha marcat una davallada del 16%. Per contra, la metanfetamina ha desaparegut de les anàlisis a la capital de Ponent.

Barcelona, líder en cànnabis

L’informe també destaca les diferències geogràfiques dins d’Espanya. Mentre Lleida domina en cocaïna, Barcelona se situa al capdavant del consum de cànnabis, superant els 126 mg diaris i situant-se molt per sobre de la mitjana gallega o andalusa.

Aquestes dades s’obtenen mitjançant l’anàlisi de les aigües residuals, un mètode científic que permet monitoritzar en temps real els hàbits de consum d’una comunitat. Els resultats de 2026 confirmen que el mercat d’estimulants continua sent el principal repte de salut pública a les zones urbanes.

Notícies relacionades