Atur a Espanya: quant es cobra i quant dura segons els dies cotitzats el 2026
El càlcul de la prestació per desocupació depèn dels trams de cotització i no segueix una regla fixa per anys treballats
Altres notícies: És oficial: la Llei d'Habitatge confirma que els propietaris podran reduir fins al 90% del lloguer a la Renda de 2026
Notícies relacionades
El mite que un any treballat equival automàticament a quatre mesos d'atur és una de les idees més esteses entre els treballadors, però no reflecteix amb exactitud el funcionament real del sistema.
El càlcul de l'atur no és automàtic ni lineal, sinó que depèn de diversos factors que analitza el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) en cada cas concret.
Una regla útil
El missatge que "un any cotitzat són quatre mesos d'atur" serveix com a referència bàsica, però simplifica en excés el sistema. La prestació contributiva per desocupació es concedeix quan s'ha cotitzat prou i es perd la feina de manera involuntària.
A partir d'aquí, la durada no es calcula de manera proporcional directa, sinó mitjançant una escala per trams oficials que fixa el temps de prestació segons els dies cotitzats acumulats.
![El primer puente de hormigón armado de Europa está en Cataluña y sigue en pie, el Puente Colgante de Amposta](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/03\/12\/vida\/1003742740600_15816047_320x180.jpg"])
El mínim i el màxim reconeguts
El punt de partida és clar: amb 360 dies cotitzats es generen 120 dies de prestació, el que equival a quatre mesos. Aquesta és la base que ha donat lloc a la regla generalitzada entre els treballadors.
Tanmateix, el sistema no manté aquesta proporcionalitat. El màxim s'assoleix amb 2.160 dies cotitzats, que permeten cobrar l'atur durant 720 dies, és a dir, dos anys complets.
Per què no sempre es compleix la regla
La clau és que els anys addicionals no sumen automàticament quatre mesos més. Cada període cotitzat encaixa dins d'un tram concret, i és aquest tram el que determina la durada final de la prestació.
![Ciclomotores](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/03\/19\/actualitat\/1003742743334_15853610_320x180.jpg"])
Això provoca que petites diferències en els dies cotitzats puguin canviar el resultat. Un treballador pot quedar en un tram inferior o superior per pocs dies, cosa que afecta de manera directa el temps que cobrarà l'atur.
Les cotitzacions no sempre compten
Un altre element fonamental és que no totes les cotitzacions es poden reutilitzar. Els períodes que ja han servit per generar una prestació anterior queden consumits i no es poden tornar a utilitzar.
A més, el SEPE només té en compte les cotitzacions realitzades en els darrers sis anys, cosa que obliga a mantenir una certa continuïtat en la vida laboral per no perdre drets acumulats.
Requisits per accedir a l'atur
No n'hi ha prou amb haver cotitzat. És imprescindible que l'acomiadament o cessament sigui involuntari, estar inscrit com a demandant de feina i presentar la sol·licitud dins del termini legal establert.
Aquells que no arriben als 360 dies mínims de cotització queden fora de la prestació contributiva, tot i que poden accedir a subsidis si compleixen condicions específiques, com manca d'ingressos o càrregues familiars.
Un sistema basat en càlculs individuals
En definitiva, l'atur no respon a una fórmula fixa, sinó a un càlcul individualitzat que aplica el SEPE. Es tenen en compte els dies cotitzats, els trams establerts i les prestacions ja consumides.
Entendre aquests matisos permet evitar errors comuns, anticipar millor la durada de la protecció i prendre decisions laborals amb més informació.
