Durant la seva participació al pòdcast Búscate la vida, Ferran Adrià va tornar a situar-se al centre del debat sobre diners, èxit i estil de vida. El xef va reflexionar sobre emprenedoria, ingressos i luxe, deixant titulars que han generat conversa tant en el sector hostaler com en l'àmbit empresarial.
Un dels moments més comentats de l'entrevista va arribar quan va abordar les expectatives salarials i la realitat econòmica a Espanya.
Aspiracions salarials
Adrià va relatar una conversa amb una treballadora de 30 anys a qui va preguntar quin tipus de vida volia tenir i quants diners necessitava per això. La jove va respondre que aspirava a guanyar 100.000 euros anuals.
El cuiner va subratllar la dificultat d'assolir aquestes xifres i va recordar que, segons les seves dades, només un 1,5% de la població espanyola supera els 150.000 euros d'ingressos a l'any. El seu missatge va ser clar: abans de fixar metes econòmiques ambicioses, cal entendre el context real del mercat.
Sense sou fix
Lluny de la imatge de xef multimilionari, Adrià va assegurar que no té un sou fix ni ingressos desorbitats. De fet, va defensar que porta "una vida bastant normal", tant en la seva manera de vestir com en el seu dia a dia.
Aquesta visió desmunta part de l'imaginari col·lectiu que associa alta cuina amb grans fortunes personals, i connecta amb el seu discurs habitual sobre gestió, sostenibilitat empresarial i realisme financer.
Plers de Ferran
Això no vol dir que renunciï a certs plaers. Per a Ferran Adrià, el major luxe accessible és sortir a menjar fora. Ho va definir com "el luxe més barat del món", argumentant que un restaurant d'alt nivell és una experiència a la qual poden accedir perfils molt diferents, fins i tot en comparació amb altres símbols clàssics d'estatus com suites d'hotel o propietats exclusives. En el seu cas, reconeix que destina al voltant de 30.000 euros anuals a aquest caprici gastronòmic.
El xef va explicar que compensa aquesta despesa prescindint d'altres béns, com un cotxe d'alta gamma. En lloc d'invertir en vehicles, prioritza experiències culinàries i viatges. També va admetre que rep nombroses invitacions, tot i que va matisar que no li agrada dependre'n. Per a Adrià, el consum ha de respondre a una elecció personal conscient i no a una exhibició.
Preferències del xef
En matèria de turisme, sí que reconeix apostar per allotjaments d'alta categoria quan viatja per motius professionals. Va posar com a exemple els seus desplaçaments internacionals per recollir premis o impartir conferències, on sol negociar quedar-se una setmana addicional en un bon hotel sense cobrar honoraris.
D'aquesta manera, optimitza els seus ingressos indirectes i converteix el seu prestigi en experiències de valor amb un cost reduït.
L'entrevista va concloure amb una reflexió sobre esforç i excel·lència en restauració. Ferran Adrià va recordar que durant 25 anys va treballar al voltant de 330 dies a l'any, amb jornades de fins a 15 hores diàries al restaurant.
Les declaracions del xef aporten una perspectiva poc habitual sobre els diners a l'alta cuina: planificació financera, priorització d'experiències i una ètica de treball extrema com a base de l'èxit. Un enfocament que transcendeix la gastronomia i connecta amb qualsevol professional que aspiri a emprendre amb ambició i realisme.