El refugi de Jorge Javier Vázquez: una exclusiva urbanització amb 100 anys d'història, 2 platges i el racó més pijo de la Costa Brava
El lloc va ser dissenyat com a ciutat jardí per un industrial català i manté la seva essència 110 anys després de la seva creació
També et pot interessar: Les arrels separades de Rosalía (34 anys) i Bad Gyal (29 anys) estan entre un poble de vinyes i masies centenàries i una vila marinera amb cases d'indians
Notícies relacionades
- El refugi de Pau Gasol: una casa de tres plantes, jardí privat i terrassa en un barri de 75.000 habitants
- El poble medieval que ofereix un habitatge i un any de lloguer gratis: 390 habitants, ermites romàniques i un bar per gestionar
- El refugi de l'Aitana: una masia de 50 hectàrees, arbres fruiters i 4.000 habitants en un poble amb una torre romànica
Jorge Javier Vázquez fa anys que està instal·lat a Madrid, però la seva connexió amb Catalunya no l'ha perduda mai. Aquí va néixer i aquí hi viu la seva mare, a Badalona, ciutat a la qual torna sovint.
Però anar on viu la mare, per molt tendre que sigui, no sempre serveix de refugi. Cadascú es busca el seu i el català l'ha trobat.
Aquest passat estiu, el presentador de Supervivientes ha decidit refugiar-se al paradís dels pijos, una exclusiva urbanització de disseny, pija i plena de famosos de la Costa Brava: S'Agaró.
Aquest nucli residencial de Castell-Platja d'Aro (Girona) s'ha convertit en un dels racons més luxosos de la costa catalana.
Cases de luxe
Les cases senyorials, els jardins i les platges d'aquest lloc han atret durant dècades personalitats del món de l'espectacle i de l'esport.
Aquestes són només algunes de les raons per les quals se'l considera un dels enclavaments més pijos de la zona, però és que ja la seva fundació donava pistes.
El caprici d'un industrial català
La història de S'Agaró va començar fa més d'un segle, el 1916, pel caprici d'un burgès català.
L'industrial Josep Ensesa Pujadas va adquirir uns terrenys a la Punta de Pau, entre Platja d'Aro i Sant Feliu de Guíxols. La seva intenció era aixecar-hi una ciutat jardí al costat de la Mediterrània.
![El castillo de Torre Salvana](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/575304.jpg?p=w:320\/h:240&h=eadBEXJp"])
Per donar forma al projecte, el català va comptar amb l'arquitecte Rafael Masó, amb qui ja havia treballat anteriorment.
La primera construcció va ser un xalet, però les característiques del terreny i la compra de noves parcel·les van fer créixer la idea inicial.
Lloc d'estiueig
Així va néixer una urbanització d'estiueig que, amb el temps, es va convertir en un dels símbols de la Costa Brava.
La primera casa, La Senya Blanca, es va construir el 1924 i encara es conserva. És una de les mostres més representatives de l'arquitectura noucentista que Masó va voler imprimir al conjunt.
Urbanització protegida
El projecte va apostar per integrar els habitatges en el paisatge. Masó va dissenyar cases envoltades de jardins, va utilitzar vegetació autòctona i va procurar respectar l'orografia de la zona.
Les construccions s'adapten a les diferents alçades del terreny i mantenen una relació estreta amb l'entorn, cosa que les fa avançades al seu temps.
![El puente tibetano de Andorra](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/575142.jpg?p=w:320\/h:240&h=VDpychXG"])
Tot i que el creixement turístic i les edificacions posteriors van modificar part del seu aspecte original, S'Agaró conserva bona part del seu caràcter històric.
El seu valor arquitectònic i paisatgístic li ha valgut la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional. Fins i tot el seu nom està lligat a la natura.
Un torrent que li dona nom
S'Agaró era la denominació d'un petit torrent, avui desaparegut, que antigament marcava el límit entre Platja d'Aro i Sant Feliu de Guíxols.
Però si alguna cosa el defineix és el luxe i la seva costa. Entre les seves platges destaquen Sa Conca i Cala Pedrosa, dos racons amb característiques molt diferents.
Les platges
Sa Conca és una platja àmplia, de sorra gruixuda i situada al costat d'una zona residencial. El seu accés senzill i les seves dimensions la converteixen en una opció habitual per a famílies.
Cala Pedrosa, en canvi, té un caràcter més recollit. Per arribar-hi cal recórrer un tram del Camí de Ronda, un passeig per penya-segats i platges que val la pena. Bé ho sap Jorge Javier.
