Elisabeth Ollé, artista: "La situació de les galeries d'art és molt pobra, n'hi ha molt poques i no surten mitjans de comunicació"
La catalana presenta part de les obres que l'han fet triomfar en els cercles artístics a la galeria Jorge Alcolea
Altres notícies: Laia Estruch, guanyadora del IV Premi d'Escultura Fundació Bosch Aymerich: "L'obra va més enllà d'un cos, per mirar-lo, transitar-lo i entendre'l des de la vessant cos a cos"
Notícies relacionades
- Elsa Giménez, fundadora de Kitco: "Vull democratitzar l'autoconeixement i adaptar-lo a qualsevol perfil"
- Fernando Trueba, 71 anys, sobre els Estats Units: “No tornaré mai més a aquest país”
- Daniel Monzón i Zoe Bonafonte retraten el Patronat de Dones: “L’Església, des del poder, continua tenint la capacitat de silenciar”
Diuen que per entendre un artista no cal acudir a la seva biografia, sinó mirar els seus quadres. Una cosa així passa amb Elisabeth Ollé.
Les seves obres són una mena de mirall en què es barregen els seus records, les seves emocions i les diferents etapes d'una vida marcada per diversos països i cultures.
L'exposició Recorregut i símbol, a la galeria Jorge Alcolea de Barcelona, permet endinsar-se en aquest univers fins al 17 de novembre.
Aquí l'artista presenta una selecció de pintures i escultures que recorre quatre dècades de trajectòria i en què els colors, les formes geomètriques i els símbols construeixen un llenguatge propi.
Obra d'Elisabeth Ollé Barcelona
L'artista convida a aturar-se en els detalls, però també a acostar-se físicament a les seves creacions. A descobrir la seva connexió amb les avantguardes, amb la seva pròpia vida i amb els elements que les componen.
L'artista treballa amb diferents tècniques, combina pintura, esprai i materials sintètics i busca contrastos entre les superfícies mates i les formes més rugoses. Això fa que, quan presenta les seves pintures, no deixi de tocar-les.
Detall de les textures de l'obra d'Elisabeth Ollé Barcelona
"La textura m'interessa molt perquè representa la nostra història", explica. Per a ella, les superfícies parlen del pas del temps i de les diferents etapes de la vida: "Naixem arrugats i després, quan som joves, som tots llisos de pell, i després, a l'etapa de maduresa, tornem a l'arruga".
Aquests trencaments es veuen a la mà d'un nadó, a l'interior d'un cor. Per això no deixa de tocar les seves obres quan les explica. Una cosa que, encara que sorprengui, ella defensa.
Elisabeth Ollé abraça una de les seves escultures Barcelona
"S'hauria de poder tocar, absolutament", defensa. És conscient que als museus, quan es tracta d'obres històriques, aquestes mereixen protecció, però "a mi m'encanta tocar els quadres, perquè pots adonar-te de les textures".
Aquesta importància de la matèria es trasllada també a les seves escultures. "Jo les abraço, són com els meus companys", reconeix. Les considera personatges que l'acompanyen i que transmeten una energia especial. A casa seva d'Aruba, per exemple, té dues figures a l'entrada perquè sent que la protegeixen.
Un llenguatge propi a partir de les seves experiències
I és que, tot i tenir un taller a Barcelona, la catalana ha passat llargues temporades a Veneçuela i té una casa a Aruba, llocs dels quals ha pres influències culturals i artístiques.
La seva obra ho reflecteix, especialment, en els colors d'aquestes formes geomètriques i els símbols que incorpora. El blau representa la mar Carib; els cercles, l'equilibri; i els cors, el patiment o les emocions, assenyala.
Exposició d'Elisabeth Ollé Barcelona
Són elements que apareixen en diferents etapes i que l'espectador pot anar reconeixent a mesura que avança per l'exposició.
Així, l'artista va començar vinculada al dibuix clàssic i concedeix molta importància a la línia. Amb el temps, ha anat incorporant formes orgàniques, taques de color i símbols que es repeteixen en diferents col·leccions.
Quadre d'Elisabeth Ollé Barcelona
"Sempre hi ha aquesta recerca d'unir aquestes dues intencions. La línia i la taca", explica al descriure les seves composicions.
A Diàlegs i memòria, per exemple, incorpora referències a artistes que li han interessat al llarg de la seva formació, sobretot, Picasso.
Exposició d'Elisabeth Ollé Barcelona
D'ell, com de tants altres, pren el que li interessa. Com els rostres de les dones de Picasso, que arriba a deconstruir. L'art clàssic mediterrani i altres referències de les avantguardes formen part d'aquest diàleg.
"No busco reproduir els seus estils, sinó prendre determinats elements per integrar-los al meu estil", a la seva pròpia expressió, assenyala.
L'artista Elisabeth Ollé Barcelona
A això s'hi sumen els seus records de Veneçuela, on va viure cinc anys a la selva i va desenvolupar un projecte anomenat Entre lo Sagrat i lo Profà.
"Jo aconsegueixo el meu propi llenguatge, però també he anat reprenent certs elements o picades d'ullet a diferents referents de la història de l'art que m'han interessat", subratlla.
Sèrie Gestació d'Elisabeth Ollé Barcelona
La seva biografia apareix de manera encara més directa en altres col·leccions. Gestació va néixer durant els tres anys que va esperar per adoptar el seu fill.
Les obres representen l'origen de la vida i les emocions d'aquell procés. "Jo volia tenir un fill, però no podia. Vaig adoptar i en aquella etapa vaig dibuixar aquesta sèrie", explica.
Escultures familiars
També hi ha una part de la seva història familiar que travessa les seves escultures. Una d'elles, la figura d'un cavaller amb barret de copa, és un homenatge al seu pare, que va tirar endavant sis fills i va haver de reinventar-se després de perdre la seva esposa.
En ella, com en moltes de les seves escultures i pintures, apareixen cors i formes que representen aquest esperit positiu en temps foscos.
Escultura d'Elisabeth Ollé Barcelona
Per Ollé, "transformar el patiment en alegria" és una de les idees fonamentals del seu recorregut artístic, que no ha estat fàcil.
Malgrat el reconeixement internacional —el darrer, com a artista convidada al Saló de Tardor de París—, Ollé considera que la situació de l'art a Espanya és preocupant.
Els problemes de l'art
"Jo no la veig bé. La situació de les galeries avui dia és molt pobra. Hi ha molt poques galeries i no surten mitjans de comunicació", lamenta.
La seva crítica es dirigeix a la informació i divulgació de l'art. Considera que a Espanya la cultura s'associa principalment amb la literatura i la música, mentre que la pintura i l'escultura queden relegades a un segon pla.
Elisabeth Ollé Barcelona
"L'art, si no estàs en un museu, o és una obra de Miró o d'una persona superfamosa, no existeix", critica. Al seu parer, tampoc se li dona cabuda a la premsa.
Aquesta manca d'atenció té conseqüències que van més enllà de les dificultats dels propis creadors. "Nosaltres, al final, estem aportant coneixement. L'art és coneixement", recorda.
Obra d'Elisabeth Ollé Barcelona
Al seu parer, l'absència de promoció i d'espais on mostrar la feina dels artistes acaba empobrint l'oferta cultural.
El fet de no projectar l'obra d'altres limita les oportunitats dels qui tenen una trajectòria i un llenguatge propi, però no troben el suport de grans institucions.
El mercat de l'art
El mercat està massa condicionat pels noms. Segons explica, "molts grans col·leccionistes compren assessorats i pensant principalment en la inversió". Això deixa fora artistes que, tot i tenir una producció consolidada, no aconsegueixen accedir a determinats circuits.
Però la responsabilitat també és del públic, que sembla tenir certa recança a l'art i a acudir a les galeries. "La gent no ha de tenir por d'anar a les galeries, ha d'acostar-se a l'art. Tu has d'estar obert de cor perquè aprens coses", explica.
Exposició d'Elisabeth Ollé Barcelona
No cal disposar de coneixements especialitzats ni acudir acompanyat d'un galerista o un comissari que indiqui quines obres mereixen atenció, assegura. L'espectador s'ha de deixar portar lliurement pel que li agrada i pel que no.
"L'art és un diàleg amb l'espectador. No necessites ningú que hagi de traduir res", defensa.
Art i connexió
Aquesta relació directa és precisament la que busca amb els seus quadres. "La meva idea és que, si algú es compra una obra meva, sigui perquè no la pot ignorar, que sempre li recordi alguna cosa, als seus orígens, al pas del temps, a les seves emocions...".
Ella prefereix això a cobrar molt per les seves obres. Va regalar més de 80 làmines que va dibuixar a una princesa àrab perquè va quedar encisada d'elles. Fins i tot ha regalat litografies a aquells en qui ha vist una connexió real amb la seva obra, comenta.
Exposició d'Elisabeth Ollé Barcelona
Al final, aquest és el propòsit que resumeix la seva manera d'entendre la creació. No entén els seus quadres ni l'art com a objectes decoratius: vol que provoquin alguna cosa en qui els observa.
"Jo sóc una artista que ve de la tradició, m'agrada treballar amb materials nobles, i crec molt en això", reconeix. Tanmateix, el que vol no és tant que es vegi això. "Crec en despertar sensibilitats", conclou.
