Willem Dafoe: “Hi ha una germandat de superrics que s’han passat a la política”
L’actor estrena 'L’amfitrió', on interpreta un personatge inspirat en Onassis
També et pot interessar: Albert Serra: "Poca gent pot suportar que el públic li cridi, no li agradi o no entenguin el que fa"
Notícies relacionades
Nova pel·lícula de Willem Dafoe a la cartellera, nou personatge extravagant per al seu currículum.
L’actor nord-americà interpreta a L’amfitrió un multimilionari grec que “destrueix tot el que vol”. Amb un problema afegit: ho vol tot.
El seu personatge és faldiller, però estima la seva dona. També la seva filla, però li fa la vida impossible. Dafoe ho té clar: “El control aniquila tot, mata tot”.
“Aquesta és la gran lliçó del meu personatge”, confessa a Crónica Global durant la presentació de la pel·lícula, que va tenir lloc a l’abril al BCN Film Fest.
La seva idea de la interpretació
Ell, en qualsevol cas, no el jutja. No ho ha fet amb cap dels seus personatges. Ell es limita a interpretar, a jugar. “La meva voluntat i el meu desig de fer-ho és oferir-m’hi enterament i en les millors circumstàncies”, apunta. “Io, en la meva feina, vull oblidar-me de mi mateix, vull habitar altres mons i pensar en altres formes de ser”, prossegueix.
“Sempre he fet pel·lícules per crear un món i habitar-lo”, defensa. Per això no s’hi fica a opinar ni a jutjar un personatge tan despreciable i evita parlar de política, “perquè aquesta no és la meva feina, potser és la del director”, tanca.
El problema de les pel·lícules
“La meva feina és ser la cosa que es diu, no dir-te res sobre ella. Així que sóc ignorant en certs punts de vista, a vegades. Perquè per fer el personatge només has de conèixer la seva experiència i no sortir d’això”, reflexiona.
“Per això a vegades és interessant fer un film basat en un llibre i no vols llegir el llibre perquè no vols expressar quelcom que està fora de l’escena. Perquè la pitjor cosa que pots fer és apuntar a coses que no hi són. I un munt de films ho fan. I crec que és un problema de les pel·lícules d’avui”, remata.
Dafoe és un home acostumat a bregar amb aquestes preguntes, per això evita donar detalls, fins i tot quan el seu personatge a L’amfitrió no és més que un multimilionari que, per al seu aniversari, reuneix familiars i coneguts per veure’ls, però també per maltractar-los. Un morbo amagat? Una pràctica dels rics?
L’actor ni entra ni surt en això. “Ell mata tot allò que estima” i per això diu que “el control ho aniquila tot, ho mata tot”. De fet, ho defensa. “Jo crec que hi ha quelcom molt real en el que sent per la seva esposa, hi havia amor allà, només que ja n’està tip. Igual amb la seva filla: sentia un amor veritable i hi havia esperança en ella, però ja no confia més en ella tampoc, perquè està disgustat amb ella”.
La política, avui
De fet, veu que “ambdues coses són vàlides tal com es desenvolupen”. El seu ric és només un ric o, com diu ell, “un home fet a si mateix”. Que podria ser un reflex d’algú? Que podria haver-se inspirat en qualsevol personatge públic d’ara? Sí, però “no m’ha calgut”, admet, “ja estan molt presents”.
Dafoe és conscient que els rics i poderosos governen el món “sempre ha passat”, només que “ho sentim més agudament ara”. Potser la diferència és que “ara hi ha com una germandat de superrics que s’han passat a la política”, indica.
Els líders del món
L’americà és de l’opinió que “potser tot va començar amb Silvio Berlusconi. Van veure que era un empresari d’èxit i van pensar que potser no seria un mal governant”. I des de llavors no s’ha aturat. Tot i que “el que necessitem són més líders morals”, remata.
Perquè, tot i evitar parlar de política, té una opinió. Sobre els rics, sobre els poderosos i sobre la guerra. En aquest cas, la de Gaza. “Et diré una cosa molt clara: el que està passant és una bogeria”.
Willem Dafoe a 'The Birthday Party' ACONTRAFILMS
I remata: “Que fàcilment la gent oblida les lliçons del Vietnam i de tantes altres guerres”. Tot i que ell creu que “la del Vietnam en particular. Mai no es menciona. Ni tan sols els comentaristes polítics o els diaris”.
Què va passar llavors i què passa ara? “Fonamentalment, que un país està imposant la seva voluntat sobre un altre país”. I aquí tanca l’assumpte, de la mateixa manera que quan li pregunten si se sent més un actor de cinema o de teatre. “Jo simplement sóc un actor”.
