Canes té aquestes coses: presenta les pel·lícules que participaran a la Competició Oficial i a les seccions paral·leles i, setmanes després, n'afegeix algunes més. I un dels asos que s'amagava a la màniga té segell català.
La directora novella Maria Martínez Bayona pujarà les escales del Grand Palais de la Croisette per presentar el seu debut en el llargmetratge, The End of It. Una notícia que també l'ha agafada “per sorpresa”.
“Oficialment vam acabar la pel·lícula fa una setmana i això ens ho van dir fa dos dies. O sigui, molta sorpresa i molta felicitat”, confessa a Crónica Global. Ara, dos dies després de l'anunci, la compartirà amb la seva gent. “Estic baixant a Reus”, indica al telèfon.
Allà, a la ciutat natal de Gaudí —de qui ara se celebra el centenari de la seva mort— hi ha aquesta jove cineasta que, en el seu dia, va deixar Reus per estudiar Comunicació Audiovisual a la Pompeu.
Estudis, beca i molta feina
“Després vaig tenir una beca a La Caixa. I vaig poder anar a estudiar a la National Film School del Regne Unit, a Londres. I m'hi vaig quedar”, explica. “Va ser un moment força clau a nivell de carrera professional”.
Allà no ha deixat de formar-se i treballar. “Vaig picar molta pedra, la veritat”, assenyala. “Vaig treballar moltíssim i vaig fer força curts abans d'arribar al llargmetratge”. En van ser quatre: Beasts, Mia, Wake (per a la minisèrie de Channel 4 Fright Bites) i Such Small Hands, aquest darrer el 2020.
La importància dels contactes
I d'aquells pols, aquests fangs. Ja que en aquests treballs va anar trobant la gent que ara l'acompanyarà a Canes.
“A la productora catalana la vaig conèixer fa anys i, des de llavors, ens seguíem la pista, volíem treballar junts. A les dues productores del Regne Unit les vaig conèixer a l'escola de cinema. La productora noruega també, a través d'altres…” i fins que va arribar el moment.
Cartell de 'The end of it'.jpg
“Són com petites peces que s'uneixen i generen una força i energia que es fa cada cop més gran i potent”, admet. I després, “quan la BBC va entrar en el desenvolupament de la pel·lícula també va ser molt important, pel seu segell i experiència”.
Amb ells, “i uns directors de càsting increïbles com Ellen Chenoweth i Susanne Scheel, dels Estats Units”, van trobar “la clau, perquè ens van ajudar moltíssim”. “I ja quan vam tenir la Rebecca Hall, la Noomi Rapace, la Beanie Feldstein i el Gael García Bernal ja es va formar tot”.
'The end of it'
Un tot que serveix per trobar quelcom que li interessa i li crida l'atenció: una història futurista en què l'ésser humà venç l'envelliment i viu més de 200 anys.
“Fa molt temps que llegeixo previsions científiques que podrem arribar a expandir la vida fins a tants anys. I sempre m'ha fascinat molt. Però, més enllà de les pors, em va fascinar pensar quin tipus de societat seríem si poguéssim aconseguir envellir d'una manera controlada, com una malaltia crònica que tu pots reparar”, indica.
De què tracta
“Com experimentaríem la nostra vida si no haguéssim de morir? Si extraiem això de l'equació de la vida, què és el que ens fa sentir vius?”, es pregunta de manera filosòfica.
“Aquesta és la idea principal de la pel·lícula”, revela, però no està tractada de manera merament existencial o de ciència-ficció pura i dura. “Jo li dic ciència-ficció domèstica, perquè és un tipus de món molt reconeixible, ens hi podem identificar molt, perquè és més una acumulació d'anys”, revela.
Tot i que també “és un drama familiar, una tragèdia i un absurd”, afegeix. Tot alhora i “amb un to d'humor, perquè per mi és el to de la vida”, sentencia. I li ha funcionat.
Amb qui competeix
En menys d'un mes la cinta tindrà el seu estrena internacional a Canes juntament amb altres cintes de la secció Première com Here, de Tiago Guedes; Marie Madeleine, de Gessica Généus; Si tu penses bé, de Géraldine Nakache, i Mariage au goût d'orange, de Christophe Honoré. No està gens malament.
Tot i que Martínez Bayona no té idea de què passarà. Tampoc pensa en com serà la recepció. “Ara que ja l'hem acabat, deixarem que vagi sola i pugui créixer per si mateixa”, assenyala. I el que hagi de passar a Canes, que passi. L'estrena a Espanya ja la té assegurada.