En colaboración con
La família també cuida: la UCI neonatal que reforça un model on les famílies formen part del nadó
La presència de la família, el contacte pell amb pell i uns espais pensats per afavorir aquest vincle ajuden a millorar l'estabilitat del nadó i afavoreixen el seu neurodesenvolupament des dels primers dies de vida
Notícies relacionades
No fa tant de temps que les UCI neonatals eren espais on l'accés de les famílies estava molt limitat. Avui, el paradigma ha canviat. La presència dels pares no s'entén com una visita, sinó com una part més del tractament. Un canvi de mirada que situa el vincle familiar al mateix nivell que altres cures essencials.
La unitat, acreditada amb el nivell III C, el màxim nivell assistencial en neonatologia, atén nadons que necessiten cures intensives i una atenció altament especialitzada. Però, a més de la tecnologia i de l'experiència clínica, aposta per un model centrat en el neurodesenvolupament, convençuda que l'entorn en què creix un nadó des de les seves primeres hores també influeix en la seva evolució.
Molt més que acompanyar
“La família no està per mirar des de fora. Està per cuidar juntament amb l'equip sanitari”, resumeix la doctora Laia Vega, coordinadora de la UCI neonatal de l' Hospital Universitari Dexeus, pertanyent al Grupo Quirónsalud. “La veu dels pares, la seva olor, el contacte amb la pell o simplement la seva presència ajuden el nadó a regular funcions tan importants com la respiració, la freqüència cardíaca o el descans”, afegeix.
L'especialista insisteix que aquests petits gestos tenen un efecte molt real. “El cervell d'un nadó, especialment si ha nascut de forma prematura o presenta alguna complicació, és molt sensible a tot el que passa al seu voltant. Un entorn tranquil i el contacte continuat amb la seva família afavoreixen el seu desenvolupament i redueixen l'estrès que suposa un ingrés hospitalari”. A més, la participació activa de les famílies contribueix a disminuir l'ansietat parental i afavoreix la creació del vincle afectiu durant una etapa especialment vulnerable. Sabem, per l'experiència i per l'evidència científica, que la presència dels progenitors i la seva participació en les cures poden tenir un impacte positiu real en l'evolució clínica del nadó, sempre adaptant-nos a les necessitats de cada cas”.
Dins d'aquest enfocament, el contacte pell amb pell i el mètode cangur formen part de la rutina assistencial. “Sempre que la situació clínica del nadó ho permet i sota supervisió de l'equip assistencial intentem iniciar-lo tan aviat com sigui possible. Veiem com els nadons descansen millor, es mostren més estables i toleren millor les cures. Són petits avenços que, sumats dia rere dia, acaben marcant la diferència”, explica la doctora Vega.
Espais que també cuiden
El disseny de la unitat acompanya aquesta filosofia. La UCI neonatal disposa de quatre boxs individuals on els pares poden romandre al costat del seu nadó durant l'ingrés. Són espais pensats per reduir el soroll, controlar la il·luminació i oferir més intimitat, factors que ajuden a disminuir la sobreestimulació i afavoreixen un ambient més calmat. “L'arquitectura de la unitat facilita aquest model assistencial, tot i que és el treball coordinat dels professionals i les famílies el que permet desenvolupar plenament les cures centrades en el neurodesenvolupament”.
L'implicació de la família també repercuteix en el dia després. A mesura que participen en les cures quotidianes, els pares aprenen a interpretar els senyals del seu fill, guanyen confiança i afronten amb més seguretat el moment de l'alta. “El nostre objectiu és que, quan arribi aquest dia, no se sentin espectadors del que ha passat, sinó protagonistes de tot el procés”, assenyala la coordinadora de la UCI neonatal de l'Hospital Universitari Dexeus.
Un model amb beneficis per a tothom
Aquesta manera de treballar segueix la filosofia internacional Family Integrated Care (FiCare), un model que promou la participació activa de les famílies en la cura dels nadons ingressats, sempre amb l'acompanyament de l'equip sanitari. No es tracta únicament de permetre la seva presència a la unitat, sinó d'implicar-les en les cures com a part activa de l'equip assistencial.
“Quan la família participa en les cures, el nadó guanya en estabilitat i l'ingrés es viu d'una manera molt diferent. Les famílies se senten escoltades, acompanyades i més preparades per cuidar del seu nadó. Aquesta confiança també forma part de la recuperació”, conclou la doctora Laia Vega.
