Ulleres, miopia i cirurgia: veritats i mites sobre la vista cansada

La presbícia, coneguda popularment com a vista cansada, és una conseqüència natural de l'envelliment de l'ull. Sol aparèixer a partir dels 40 o 45 anys i es deu a la pèrdua progressiva d'elasticitat del cristal·lí, la lent natural que permet enfocar objectes a diferents distàncies. Quan aquest mecanisme falla, les tasques de visió propera es tornen borroses i requereixen més esforç visual.

Es tracta d'un procés universal: “Abans o després, totes les persones desenvolupen presbícia, independentment que hagin tingut bona vista durant anys”, explica el doctor Carlos Barnés, cap del Servei d'Oftalmologia de l'Hospital Universitari Dexeus. La dificultat per llegir lletres petites, la necessitat d'allunyar els textos o la sensació de fatiga ocular són algunes de les senyals més habituals.

Ulleres i adaptació visual

Un dels mites més estesos és que l'ús d'ulleres “torna mandrós” l'ull. L'especialista aclareix que aquesta creença no té base científica. En les fases inicials, és cert que en començar a utilitzar ulleres per a la visió propera es pot experimentar una sensació de dependència: en treure-se-les, la visió sembla pitjor que abans. “Al principi de la presbícia, quan comences a fer servir ulleres per veure-hi de prop, pots notar que la teva visió sembla empitjorar en treure-te-les”, assenyala el doctor Barnés.

A llarg termini, “la situació s'estabilitza i l'ús d'ulleres no accelera la progressió de la presbícia”, afirma. L'evolució d'aquesta condició respon únicament a l'envelliment natural del sistema visual, no als hàbits de correcció òptica.

Miopia i falsos avantatges

Un altre error freqüent és pensar que les persones amb miopia estan exemptes de presbícia. Tot i que aquest defecte refractiu pot retardar l'aparició dels símptomes, no impedeix el desenvolupament de la vista cansada. Amb el temps, també els miops comencen a notar dificultats per llegir o treballar de prop sense correcció. “A la llarga també acaben tenint presbícia i problemes per poder llegir”, assegura l'especialista.

El doctor Barnés subratlla, a més, que la presbícia no distingeix perfils i que cada pacient la viu de manera diferent, tant en intensitat com en ritme de progressió.

Més enllà de les ulleres

Durant anys, les ulleres han estat la solució més habitual, però no l'única. “Si bé és cert que les ulleres poden ser una bona solució, aquesta no és definitiva perquè la presbícia anirà augmentant amb el temps”, adverteix l'oftalmòleg.

Actualment, la cirurgia de la presbícia ha avançat de manera notable gràcies a la tecnologia, permetent resultats cada cop més precisos i personalitzats.

Contràriament a la creença que no és una opció estable, l'especialista de Quirónsalud afirma que avui dia es tracta d'una alternativa definitiva per a la majoria dels pacients. “Més del 95 % de les persones intervingudes no tornen a necessitar ulleres, cosa que suposa un canvi significatiu en la seva qualitat de vida”, conclou l'especialista.