Pintures Valentine encadena pèrdues tot i el rescat de la seva matriu
La firma de Montcada i Reixac acumula unes pèrdues de 67 milions i acaba de completar una recapitalització de 39 milions
Contingut relacionat: L'empresa de soldadura JBC, de Molins de Rei, una màquina de fer diners
Segueix sense aixecar cap la veterana companyia CIN Valentine, de Montcada i Reixac, fabricant de pintures decoratives, anticorrosives i vernissos. El 2025 va tornar a tancar els comptes amb números vermells, aquesta vegada per import de 2,5 milions. Amb tot, la xifra suposa una millora respecte dels 3,4 milions, també negatius, registrats l'any anterior.
Amb el resultat de 2025, ja encadena tres lustres consecutius de dèficits. El forat en aquest període ascendeix a 67 milions.
Valentine pertany al grup portuguès CIN des de 1995. En els darrers anys, s'ha empleat a fons per recompondre la danyada situació patrimonial de la seva filial espanyola.
Operació ‘acordió’
Valentine va realitzar l'any passat una ampliació de capital de 39 milions, subscrita pel seu accionista, que es va articular per una doble via.
D'una banda, va compensar un crèdit xifrat en 22 milions, que figurava en el passiu a llarg termini. D'altra banda, va efectuar una aportació de capital de 17 milions.
Per rematar el procés, Valentine va dur a terme una reducció de capital de 22 milions, amb el propòsit de compensar resultats negatius arrossegats. D'una tacada va esborrar un saldo de 39 milions.
Després d'aquests ajustos comptables, la firma catalana llueix ara uns fons propis positius de 25 milions.
CIN VALENTINE EN XIFRES (en milions d'€)
Any | Facturació | Resultat |
2025 | 36,5 | -2,5 |
2024 | 31,9 | -3,4 |
2023 | 31,1 | -1,5 |
2022 | 29,9 | -3 |
2021 | 29,6 | -2,2 |
2020 | 34 | -4,6 |
Auditoria
L'informe d'auditoria emet una opinió amb salvetats. Destaca la persistència de les pèrdues, la qual cosa constitueix “un indici de deteriorament dels seus actius intangibles i materials”, taxats en 20 milions.
Valentine sosté que aquests actius conserven íntegrament el seu valor, tot i que va refusar facilitar a l'auditor el test elaborat per a sustentar aquesta conclusió.
L'informe del censor de comptes també assenyala que va mancar de la informació necessària per avaluar si les operacions realitzades per Valentine amb societats del seu conglomerat empresarial, es van efectuar a preu de mercat.
Finalment, assevera que la memòria anual omet la informació sobre les retribucions meritades pels membres del consell d'administració i de l'alta direcció.
Joao Luis Baldaque da Costa Serrenho, vicepresident de CIN a Portugal, exerceix de president de Valentine; a l'òrgan de govern l'acompanyen Joao Manuel Fialho Martins Serrenho i Sergio Balcells Sanahuja.
80 aniversari
Valentine té una llarga història a l'esquena. Va començar el 1946 per iniciativa de la família Basté, per la qual cosa aquest any celebra les seves noces de roure.
En les seves mans va viure un auge esplendorós i també algunes crisis. La més greu va ocórrer a començaments dels anys noranta, quan després d'una diversificació erràtica, es va veure forçada a sotmetre's a una dràstica cura d'aprimament.
Va alienar successivament diverses parcel·les de la seva activitat a ICI, Hoechst i altres gegants europeus.
Ensurt i venda a CIN
Tot i així, els problemes de tresoreria van arreciar i Valentine es va acollir a la suspensió de pagaments el 1993, amb uns deutes de 4.300 milions de pessetes. Un any després, la saga propietària va cedir el control a CIN. Aquests tenien entre cella i cella l'obsessió de superar el seu gran competidor Indústries Titán, de la família Folch-Rusiñol, segona del sector de les pintures, i el líder Akzo Nobel.
Els lusitans es van llançar a una cursa de compres. Valentine va incorporar successivament conegudes marques locals com Cros Pintures, Faura Castellet, Disa Pintures (del magnat Demetrio Carceller), Replac i La Llar del Pintor.
Malgrat totes les peces afegides, Valentine factura avui 36 milions. Titán va caure en mans d'Akzo el 2020. La fusió d'ambdues dona una xifra de negoci de 150 milions.