El bloc fantasma 'Lady Raval': l'habitatge social que ret homenatge a les prostitutes que el van habitar
L'edifici del carrer Hospital del barri barceloní, transformat en 17 habitatges socials, conserva la memòria de dècades d'infravivenda
Contingut relacionat | Els veïns del Raval planten cara als puters: “Que els arribi la multa a casa”
Notícies relacionades
Quan el papa Lleó XIV va recórrer fa dues setmanes el carrer Hospital camí de la parròquia de Sant Agustí, milers d'ulls es van desviar durant uns minuts cap a un dels carrers més estigmatitzats de Barcelona.
En aquesta frontera invisible a pocs metres de la Rambla, on el turisme massiu amb prou feines dilueix la seva empremta, emergeix el veritable teixit històric de Ciutat Vella.
És un ecosistema de forts contrastos que concentra les contradiccions de la globalització, on conviuen la pobresa residencial, la prostitució, la immigració i una transformació urbana que avança a dues velocitats.
Residents del Raval al balcó abans del pas del papa Lleó XIV pel barri
Al número 116 s'erigeix un dels seus símbols més recents: el rebatejat com a ‘Lady Raval’, un edifici rehabilitat per convertir-se en habitatge social que ret homenatge a les dones —moltes d'elles, treballadores sexuals migrants— que durant anys van sobreviure-hi en condicions d'extrema infravivenda.
Avui, tot i que les obres van concloure fa mesos, els pisos continuen buits.
L'eco de la sobreocupació
Abans de la intervenció, aquest immoble no era més que un esquelet arquitectònic ofegat per la precarietat i la conseqüent degradació residencial.
Amb el pas dels anys, els pisos originals havien estat fragmentats en petites habitacions i espais improvisats que distaven d'unes condicions mínimes de salubritat.
"L'edifici es trobava en una situació d'hiperdensificació molt acusada", expliquen a Crónica Global des de l'estudi MIAS Architects, responsables del disseny del projecte. "Amb el temps s'havien ocupat balcons, patis i espais intersticials, generant una acumulació de construccions precàries i petits habitacles utilitzats per a múltiples finalitats", afegeixen.
El carrer Hospital del Raval, a Barcelona
Residència de la marginalitat
Tal com detalla l'arquitecte i artista Carlos Jiménez, que va participar en la rehabilitació, en aquelles diminutes infravivendes hi residien dones que exercien la prostitució, sotmeses a diferents tipus d'explotació.
"Abans hi vivien moltes treballadores sexuals, de diverses nacionalitats", corrobora a aquest mitjà un comerciant de la zona en recordar el constant anar i venir de persones.
Durant anys, de fet, l'imaginari popular el va titllar de prostíbul, ja que tant el carrer Hospital com els seus voltants —com el carrer d'en Robador— han estat històricament un aparador del mercat sexual.
![Algunas de las trabajadoras sexuales de la calle d'En Robador del Raval de Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/498353.jpg?p=w:320\/h:180&h=qOF1wpyh"])
En aquest cas, obviant les xafarderies de barri, es tractava d'un edifici ocupat i subdividit on convivien diferents realitats vinculades a la marginalitat.
La llum després de la infravivenda
La transformació, impulsada per l'Institut Municipal de l'Habitatge de Barcelona (IMHAB), va assumir el repte de retornar a la finca quelcom tan bàsic com la llum i la ventilació.
La intervenció va consistir a eliminar acuradament dècades d'afegits informals per recuperar l'estructura original. El resultat van ser 17 habitatges de lloguer social i un local comercial, a més de millores d'accessibilitat, com la incorporació d'ascensors.
L'interior del bloc reformat 'Lady Raval'
"El principal repte va ser sanejar l'immoble", resumeix el despatx. La peça central de la intervenció és el pati interior. La configuració en forma de L de l'edifici abraça aquest espai comú, concebut com a punt de trobada per als futurs veïns.
Un llenç de memòria
Per dignificar aquest espai comú, l'Ajuntament de Barcelona i els arquitectes van apostar per la bellesa estètica com a eina de reparació.
L'arquitecte i ceramista Carlos Jiménez Cenamor va rebre un encàrrec amb llibertat absoluta: crear un mural ceràmic que tingués un impacte cromàtic alegre i optimista.
Vista des de baix del pati interior del bloc 'Lady Raval'
El treball final de l'artista és una ferma reivindicació del dret a la ciutat: "Qui visqui en un entorn té dret a tenir un espai bell, un espai que l'aculli i que construeixi la seva sensació de ser un ciutadà de ple dret", reflexiona.
Els arquitectes asseguren que aquesta aproximació respecta una "memòria social complexa", integrant-la en una proposta que no la nega, sinó que la transforma.
Els noms que romanen
Entre els colors, les formes geomètriques i les referències tèxtils apareixen també desenes d'identitats de les antigues residents.
"Havia de ser una mena d'homenatge a totes aquestes dones que hi van residir, que van mantenir el bloc, que van fer que l'edifici no col·lapsés. La majoria es dedicava a la prostitució i vivia amb els homes que estaven associats a elles en forma d'explotadors", explica el creador.
Abans de les obres, l'administració va recopilar els noms que encara romanien escrits a portes i bústies. Jiménez va descobrir així un rastre quotidià que havia sobreviscut a la degradació. "Tots els noms que vaig rebre eren de dones, moltes d'Àfrica i d'Europa de l'Est", recorda.
La porta d'un dels habitatges socials del bloc 'Lady Raval'
Claus sense repartir
Malgrat el resultat enlluernador i l'acuciant crisi d'habitatge, 'Lady Raval' és avui un bloc fantasma.
Els 17 pisos, destinats a joves i famílies monoparentals mitjançant el Registre de Sol·licitants d'Habitatge de Protecció Oficial, ja han estat sortejats. L'ajuntament va tancar al juliol de 2025 el termini de sol·licituds per adjudicar aquests lloguers a joves (menors de 35 anys) i famílies monoparentals, amb la previsió d'entregar les claus a finals d'aquest mateix any.
Algunes de les antigues residents, d'altra banda, van ser reallotjades en altres pisos públics.
Des del despatx d'arquitectes asseguren que l'entrada dels nous llogaters és "imminent, si no s'ha produït ja", però la burocràcia dicta un altre ritme. El consistori barceloní es limita a declarar que "el lliurament dels pisos està pendent".
Mentrestant, a peu de carrer, les promeses es poden contrastar. "No viu ningú a l'edifici, fa mesos que no passa ningú per aquí", sentencia el dependent de la ferreteria veïna. A mitjans de 2026, amb fins ara sis mesos de retard, el bloc reformat continua esperant que algú, finalment, creui la porta.
