Els experts insten a millorar els absorbents per a la incontinència urinària davant les infeccions i l'estigma social
Un estudi de la UIC Barcelona adverteix que prioritzar l'estalvi davant la qualitat tècnica d'aquests productes dispara les complicacions mèdiques i empitjora la vida dels set milions d'afectats a Espanya
Més a la nova secció de Crónica Global: La iniciativa '+50'
Notícies relacionades
A Espanya, set milions de persones tenen problemes d'incontinència urinària —la pèrdua involuntària d'orina associada—, més del 15% de la població.
Malgrat aquesta prevalença, que és especialment elevada en persones grans, es coneix poc l'impacte que pot tenir en la quotidianitat, ja que el seu tractament com a qüestió tabú en la societat fa que vagi més enllà d'una incomoditat física.
La vergonya i l'estigma social associats a les pèrdues d'orina provoquen que els pacients triguin una mitjana de tres anys a ser diagnosticats.
I un cop s'ha reconegut patir pèrdua d'orina, molts pacients tenen por a les fuites o a l'olor, cosa que sovint porta a l'aïllament social.
Per pal·liar aquestes conseqüències, els productes absorbents són l'eina principal, que garanteix, a més, que aquestes persones puguin mantenir la seva autonomia.
Absorbents ineficients
En aquesta línia, un nou estudi de l'Institut Universitari de Pacients de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona) adverteix que l'abordatge de la incontinència ha de comportar més que l'actual simple gestió d'un subministrament.
És imprescindible que aquests productes comptin amb estàndards rigorosos, com una adequada velocitat d'absorció i la inclusió de polímers superabsorbents (SAP).
Metge amb un pacient
Només així s'aconsegueix mantenir la pell seca i evitar la rehumectació, prevenint greus quadres clínics com la dermatitis o l'aparició de lesions per pressió i úlceres que acaben en reingressos hospitalaris.
Així doncs, segons els experts d'aquesta universitat, l'avaluació de la cost-eficiència d'aquests productes ha de basar-se en el valor que aporten a la salut i no únicament en el preu.
Actualitzar la inversió
La càrrega econòmica global de la incontinència urinària a Europa ascendeix a uns 69.100 milions d'euros anuals.
Per contenir aquesta despesa, els investigadors, recolzats en la metodologia de Consens d'Experts, proposen un canvi de paradigma: centrar el model en les necessitats clíniques i funcionals reals de cada pacient.
A més, el text exigeix "protegir la innovació" per garantir la inversió en materials d'alta tecnologia.
Infermeria al comandament
Perquè el model sigui realment cost-eficient, l'estudi recalca que la prescripció clínica dels absorbents ha d'estar liderada pels professionals d'infermeria.
Això permetria incorporar la "valoració funcional" de cada cas particular, fugint de l'infratractament o del sobretractament.
Una infermera, ordenant medicació
"Les necessitats de qui conserva la seva autonomia i surt diàriament no són les de qui passa la major part del temps al llit", apunta el document.
Poder escollir entre diferents tipus de producte i ajustar la freqüència de canvi és fonamental per garantir una cura de qualitat, mantenir l'autonomia del pacient i endarrerir la institucionalització precoç.
La salut menstrual també
Aquest debat sobre l'accés a productes de qualitat guarda un paral·lelisme amb les recents reivindicacions entorn de l'equitat i la salut menstrual.
Igual que passa amb l'anomenada "pobresa menstrual" —on l'alt cost de compreses i tampons obliga en ocasions a allargar-ne l'ús més enllà del recomanat, augmentant el risc d'infeccions—, abaratir l'atenció en la incontinència prioritzant el preu de l'absorbent per sobre de la seva qualitat tècnica es tradueix en un risc directe per a la salut, que minva la dignitat del pacient i acaba encarint les cures.
