El Delta de l'Ebre aposta pel cultiu d'ostres: "La calor ha matat els musclos d'aquest any i del que ve"
Els productors de marisc alerten de les greus conseqüències del canvi climàtic per a la seva activitat i la biodiversitat del Parc Natural
Més notícies: Les pluges torrencials posen en escac la collita de 30 milions de quilos d'arròs al Delta de l'Ebre
Santi Tomàs solca la Badia del Fangar a bord del seu Munteller un matí ventós d'agost; ho ha fet durant dècades, igual que ho van fer el seu pare i el seu avi, però les aigües ja no són les mateixes. Para el motor en arribar a la seva batea, encara envoltada per la xarxa que havia de protegir-la, i treu una corda qualsevol per comprovar amb desolació que només hi pengen un parell d'algues.
A ulls de qui desconegui el cicle de vida dels musclos al Delta de l'Ebre, podria semblar que la collita ha acabat i encara no ha començat la següent sembra. Res més lluny de la realitat: "Ha mort tot, el que estaríem recollint ara i el que començava a créixer per a l'any que ve".
Un monstre invisible i immune a les xarxes atemoreix amb tots els seus tentacles desenes de famílies aquí. Primer van caure el llagostí i el calamar, després la cloïssa i, ara, el musclo, un dels sectors amb més tradició al Parc Natural. L'escalfament de la temperatura de l'aigua dels oceans ja està canviant completament el mapa de la biodiversitat, i amb aquest, les activitats econòmiques que depenen del mar, i Catalunya no és aliena a aquest fenomen global.
Entre la producció de la Badia dels Alfacs i la del Fangar, fa uns anys es recollien quatre milions de quilos de musclo que arribaven als mercats de tot Catalunya de maig a setembre. Aquest estiu s'han recollit 2.500 tones i la temporada ha finalitzat al juliol, diuen des de la Federació de Productors de Mol·luscs del Delta de l'Ebre (FEPROMODEL) que Tomàs presideix. I no només això, sinó que a mitjans d'aquest agost ja han mort les larves que s'haurien collit el 2027.
Calor estival
"El que més ens afecta són les altes temperatures; ja acabada l'època d'extracció, hem reportat una mortalitat de 500.000 quilos de musclo comercial, la qual cosa té una afectació de 1,2 milions d'euros per al sector", resumeix Jordi Casanova, portaveu de FEPROMODEL.
Sintetitza, sobre la biologia d'aquest animal, que "als 26 graus comença a deixar de menjar i, a partir dels 28, mor" i puntualitza que "el problema no és un pic de calor, sinó la continuïtat de les altes temperatures durant més de deu dies".
Una corda amb musclos morts en una batea del Delta de l’Ebre Delta de l'Ebre
“Als vuitanta, no s'assolien temperatures de 27 graus fins al 15 o el 20 d'agost”, recorda el ja veterà productor de marisc Ramon Carles.
Sense cria
Aquest estiu, l'aigua a la Badia del Fangar va superar els 31 graus ja al juny; una situació extrema que ho ha aniquilat tot. "Ens ha provocat la mort de la cria de captació natural", assenyala el portaveu, qui detalla que la posta també es va avançar aquesta temporada, ja que l'estrès tèrmic va obligar molts exemplars a reproduir-se abans de morir.
![Una vivienda de Alcanar, destrozada por la DANA 'Alice'](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/509261.jpg?p=w:320\/h:240&h=ajkl8-Aj"])
"Els productors hauran de fer front a la inversió de comprar cria de viver per tenir una mica de producció l'any que ve", continua, la qual no està garantida, ja que el musclo continua morint de calor en totes les fases del seu creixement.
Sostenint la corda pelada acabada de treure de l'aigua, Tomàs detalla que dues setmanes enrere encara quedaven cries amb vida: "L'aigua està una mica més fresca al fons, així que aguanta una mica més i amb els dies vas veient com van morint de dalt a baix".
Jordi Casabova i Santi Tomàs Delta de l'Ebre
"En aquesta zona sol fer una brisa que ajuda a regular la temperatura de la superfície de l'aigua, però aquest any, fins a l'agost no ha començat a fer l'airet que tenim avui", desenvolupa.
Temporal hivernal
Molts abans de l'arribada de la calor, al febrer, el temporal Nils, amb ràfegues de fins a 140 km/h, ja presagiava un mal any, en arrasar completament vuit batees --de més de 100 metres de llarg per 15 d'ample-- i danyar de més o menys gravetat altres 32, de les 75 que hi ha al Fangar, que se sumen a les 90 dels Alfacs.
Ramon Carles i Susanna Abella BARCELONA
"Les ajudes FEMPA de la Direcció General de Pesca han cobert el 60% del cost de la reconstrucció de les estructures, però les pèrdues de producte les han assumit els productors", explica Casanova.
L'ostra resisteix
Les primeres ostres del Pacífic, les que han donat la seva fama a França, van arribar al Delta als 70, com a cultiu complementari al del musclo, a causa del repunt d'interès del consumidor català en aquest menjar i perquè els seus cicles vitals es podien compaginar a les mateixes batees, augmentant la rendibilitat en els mesos menys productius.
Una batea de musclos al Delta de l'Ebre Delta de l'Ebre
Mig segle després, no són pocs en el sector del marisc els que es plantegen passar-se a l'ostra, l'únic mol·lusc que, fins ara, resisteix les altes temperatures de les badies, per deixar de dependre del musclo: "Faríem una mica de musclo abans que arribi la calor intensa i després passaríem a l'ostra", proposa Tomàs.
El major obstacle per executar aquest pla, apunten, és que l'ostra local encara no té la suficient demanda davant les importades de regions amb més prestigi, a més que, a Catalunya, el consum de musclo és molt més elevat que el d'aquest altre mol·lusc.
Santi Tomàs mostra les closques de diverses cries de musclo mortes Delta de l'Ebre
Més despeses
La mortalitat de la cria natural de musclo, quelcom que passa en tres de cada quatre temporades, ha obligat els productors a comprar sembra a Itàlia i Grècia, on es cultiva la mateixa espècie. Aquesta campanya, el quilo de viver es va pagar a més d'1,20 euros el quilo, el doble del que costava fa quatre anys, incrementant significativament el cost de producció.
També desfer-se del musclo mort suposa una despesa afegida per als mitilicultors, ja que aquesta gran massa de matèria orgànica en descomposició no pot simplement ser abandonada al mar. A la planta de gestió de residus que se'n fa càrrec li paguen 65 euros per tona, a més de les hores de mà d'obra per desenganxar de la corda bivalve a bivalve.
Ostres cultivades al Delta Delta de l'Ebre
Canvi climàtic
En el context català, el Delta de l’Ebre és un ecosistema especialment vulnerable davant el canvi climàtic per la seva orografia i la seva rica biodiversitat.
“Pateixem tempestes cada cop més violentes i, essent un sistema tan pla, la pujada del nivell del mar, encara que només siguin uns mil·límetres, ja es nota”, alerta Susanna Abella, portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre.
Una batea al Delta de l'Ebre Delta de l'Ebre
Menys biodiversitat
La mateixa temperatura que asfixia el musclo, juntament amb l'increment de la salinitat de la badia —pel tancament natural d'aquesta a causa de la sedimentació— ha espantat part de la biodiversitat autòctona: “Abans era zona de reproducció de diverses espècies de peixos, però ja no venen”, assumeix Carles.
Encara recorda una època en què no calia protegir les batees amb xarxes, ja que aquestes formaven part d'un sistema ecològic equilibrat: “Ara, entre la daurada, la llobarro i el sarg ho mengen tot”.
Ostres del Delta de l'Ebre Delta de l'Ebre
Per no parlar del cranc blau, espècie invasora originària de l'Atlàntic, que ja ha exterminat el cranc verd autòcton, ha condemnat a mort el cultiu de cloïsses i ha après a colar-se a les xarxes de les muscleres.
“Fa més de vint anys que els experts ja alertaven de l'escalfament global, però no hem fet res per resoldre-ho, només s'han anat posant pegats, fent calendaris i declaracions; estem condemnats, això ja no té solució”, conclou Abella, tot i que els conductors confien en la “resiliència” i capacitat d'adaptació del sector.
