Les queixes de pacients contra metges a Catalunya s'han duplicat en deu anys. Les reclamacions contra facultatius han crescut de 131 el 2015 a 346 el 2025, un 141% més. El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (Comb) apunta a l'ús del castellà com una de les causes d'aquest repunt.
Ho diu l'últim anuari del Col·legi, el de 2025, publicat recentment, que reconeix un creixement del 14% en les denúncies per greuges de galens a malalts de 2024 a l'any anterior. Això sí, l'òrgan de control de facultatius del Comb ha arxivat el 86,5% d'aquestes mateixes queixes.
Per contra, altres quatre professionals han encaixat sancions per la seva actitud millorable amb els pacients. Els càstigs són de 15 dies sense treballar a cinc anys d'inhabilitació professional. La vulneració més greu és per trencar el dret a la intimitat dels malalts.
¿El culpable? L'idioma
En altres 34 ocasions, el Col·legi ha recomanat al metge canviar el seu tracte amb el pacient. Sobretot, la "comunicació".
Precisament, l'organisme que presideix Elvira Bisbe apunta a part d'aquesta comunicació, la llengua, com a factor de creixement del descontentament dels pacients. "Durant l'any 2025 s'ha produït, respecte als anys anteriors, un increment de queixes relacionades amb la manca de respecte a l'idioma escollit pel pacient".
"Els metges hem de tenir present --continua el Comb-- que forma part de les nostres competències professionals atendre els nostres pacients i permetre'ls que s'expressin en la seva llengua".
Seu del COMB al passeig de La Bonanova de Barcelona
"Llengua pròpia"
De fet, la junta de govern del Comb, que presideix Bisbe, apel·la als metges a atendre en català, que és la "llengua pròpia" de la regió "i una de les dues oficials".
A més, l'ús de l'idioma "millora la seguretat clínica" i "la relació metge-pacient". Així mateix, "els pacients tenen dret a ser atesos en la seva llengua", afegeix el Col·legi.
Hi ha més. En el mateix anuari, el mateix Comb es vanagloria d'utilitzar només el català com a "llengua habitual" --i no les dues oficials-- en les seves comunicacions i les de Grup Med, el seu conglomerat d'empreses.
Judicis, estables
Per contra, les reclamacions judicials contra metges s'han estabilitzat. El 2025 van ser només 291, per 324 deu anys abans, el 2015. En puresa, doncs, ha baixat el nombre de pacients que acudeixen als tribunals contra un metge, un hospital o un ambulatori.
A més, la immensa majoria d'incidents, un 75%, es van resoldre per la via extrajudicial. La resta es va encaminar per la jurisdicció civil o penal.
La majoria, absolts
Això sí, els metges condemnats per mala praxi són una anècdota. Només el 3% dels processos judicials contra facultatius van acabar en condemna el 2025. Alhora, el 68% dels casos van acabar en sobreseïment i el 18%, en absolució.
Per la seva banda, en l'àmbit civil, les condemnes van ser només el 17% del total. La resta es va repartir entre sobreseïments, acords pactats i arxius per manca de jurisdicció.
"Llistes d'espera"
Preguntat per la qüestió, José PepeAznar, un dels advocats estrella en reclamacions mèdiques a Catalunya i cofundador de la plataforma Que no passi més, ha recordat que "les llistes d'espera, tant quirúrgiques com en les proves diagnòstiques, expliquen l'increment de queixes deontològiques" que registra el Comb.
Segons el lletrat, que condueix bona part dels casos judicials contra galens a Catalunya, l'explicació d'aquest repunt "no és la llengua, sinó la saturació dels dispositius". Això frenaria el procés assistencial i provocaria el malestar dels pacients.
Dinero al català i extracomunitaris
Cal recordar que la relació entre llengua catalana i sanitat ocupa part del debat sobre el sistema assistencial a Catalunya. A més de les accions impulsades pel Col·legi, el Govern compta amb l'anomenat Pla d'Actuació, que injecta anualment prop d'un milió d'euros per fomentar la llengua entre els galens que exerceixen a la regió.
Això en un context d'augment de la presència de metges extracomunitaris a Catalunya. El 60% dels nous col·legiats a l'autonomia --un total de 43.096--, es van llicenciar en universitats situades fora d'Espanya.
Per contra, els galens de la resta d'Espanya que es col·legien a Catalunya per primera vegada eren prop del 20% el 2015, abans de la fase més dura del procés independentista. Ara són, percentualment, la meitat, el 10%.