Comptes destapa irregularitats en el negoci de les assegurances del Col·legi de Metges
El fiscalitzador no troba "justificació suficient" que acrediti la necessitat que CatSalut i el Consell de Col·legis de Metges tramitessin conjuntament la licitació d'aquestes pòlisses el 2022
El concurs ha generat pingües beneficis a la institució que presideix Elvira Bisbe
Més contingut: Les asseguradores planten Salut per la gran pòlissa dels metges catalans
Notícies relacionades
La Sindicatura de Comptes destapa irregularitats en la macrolicitació de 151,2 milions amb la qual CatSalut va concedir les pòlisses de responsabilitat civil dels metges catalans. Qüestiona, en concret, que el contracte inclogués el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC).
Aquesta observació es desprèn d'un recent informe de l'òrgan supervisor, que examina 17 contractes del sector sanitari català adjudicats entre 2022 i 2024. La sindicatura reprova la legalitat d'aquests en general i, en el cas especial de les assegurances, conclou que les errades detectades "podrien constituir una causa de anul·labilitat del conveni i del contracte".
La crítica del controller se suma a les dels crítics amb la gestió dels padrosistes del Comb --pel seu expresident Jaume Padrós, la gestió del qual hereta ara la presidenta Elvira Bisbe, de la seva confiança--, que sempre han vist les assegurances com un "ingent negoci" per a l'ens de col·legiació obligatòria.
Renovació
L'any 2022, el CatSalut va treure a concurs l'assegurança de responsabilitat civil i patrimonial del sistema sanitari català per un període de quatre anys prorrogables per un exercici més.
El servei --amb un pressupost base de 151 milions-- va ser adjudicat a la francesa Sham, que va renovar el conveni en ser l'única que es va presentar.
Segons va explicar aleshores aquest mitjà, l'absència d'asseguradores es va deure, entre altres raons, a l'augment de la sinistralitat.
Detalls
La cobertura del contracte incloïa CatSalut, l'Institut Català de la Salut (ICS), els centres integrats al SISCAT i el consell de col·legis autonòmics de metges.
Aquest darrer disposava d'una pòlissa específica que també donava cobertura a metges quan exercien fora del sistema públic, un aspecte que precisament ha estat criticat.
Sense "interès públic"
En la seva anàlisi, l'òrgan fiscalitzador qüestiona que CatSalut utilitzés un concurs públic per contractar una pòlissa que també donava cobertura al col·legi, inclòs el personal quan exercia fora de la sanitat pública.
Seu del CatSalut a la Travessera de Les Corts a Barcelona
Al seu parer, aquesta cobertura no respon a l'"interès públic" que ha de justificar aquest tipus de contractes i lamenta que el conveni no tingui una memòria que expliqui la seva finalitat.
Més crítiques
La sindicatura també afegeix que no es va justificar de manera adequada el repartiment econòmic entre CatSalut i el col·legi, ni la decisió d'evitar que el contracte es dividís en lots (parts) per afavorir la competència entre asseguradores.
Alfredo García, director del CatSalut en una foto d'arxiu
En la mateixa línia, reprova "la manca de motivació" del pressupost, superior al del concurs anterior, i les deficiències en el seguiment de l'execució del contracte.
Entre aquestes, apunta que la comissió designada només es va reunir una vegada i que no hi havia mecanismes per comprovar si les reclamacions --cobertes per l'assegurança-- corresponien a l'activitat dels metges en el sector públic o privat.
Al·legacions
CatSalut sosté que les observacions de la sindicatura fan referència a "aspectes de motivació i documentació administrativa", però nega que existeixin falles de fons que comprometin la legalitat.
Entre els seus arguments, defensa que la contractació conjunta responia a l'interès públic, en permetre una gestió més eficient del risc, contenir la despesa pública i garantir una cobertura homogènia per al sistema sanitari català.
A més, nega que hi hagués un ús indegut de recursos públics o una transferència de fons cap al col·lectiu mèdic, ja que assegura que cada entitat assumia el cost de la seva pròpia pòlissa.
Més defensa
L'òrgan públic també sosté que el model ha permès abaratir el cost de les primes i disminuir la litigiositat, situant Catalunya entre les comunitats autònomes amb "menor despesa asseguradora per habitant".
L'organisme reconeix "certes mancances" en la tramitació, entre elles, la justificació "insuficient" del pressupost i un seguiment limitat de l'execució del contracte, però insisteix que aquestes no comprometen la seva validesa.
Precedents
Cal recordar que el negoci de l'assegurança de responsabilitat civil és un dels focus de crítica dels díscols amb la gestió de Padrós, abans, i Bisbe, ara.
Des d'alguns cercles es retreu al Col·legi fer negoci mitjançant una corredoria pròpia. Operació que se suma a d'altres del Comb com el capital risc, l'immobiliari, les finances o els viatges, com va explicar aquest mitjà.
Aquest conglomerat de serveis provoca que alguns col·legiats considerin que s'ha desvirtuat la missió col·legial, convertint el Comb en un grup empresarial com qualsevol altre.