La petjada que mai va ser: un element molt qüestionat en el cas de Jonathan Andic
Ningú sap amb certesa qui i quan va deixar aquella marca al terra; per allà hi van passar excursionistes i serveis mèdics després de la fatal caiguda del fundador de Mango
Contingut relacionat: L'herència, eix de la investigació
La investigació dels Mossos per la caiguda d'Isak Andic a Montserrat el desembre de 2024 es basa en suposats indicis, cap prova, que la jutgessa d'Instrucció del cas ha fet seus per acusar d'homicidi Jonathan Andic, primogènit del fundador de Mango.
Una de les bases del seu relat ha estat la marca trobada al terra al lloc de la tràgica caiguda a la muntanya, quelcom que la jutgessa i els investigadors han pres com un indici per reforçar la tesi de la caiguda no accidental.
No obstant això, segons recull la causa, els investigadors admeten de manera clara que “no es pot determinar si aquest relliscó ja estava fet amb anterioritat a la caiguda”, tot i que en l'auto de la jutgessa aquesta conclusió s'omet.
Un muntatge que il·lustra les suposades proves detectades pels Mossos d'Esquadra durant la inspecció ocular del dia del sinistre que va acabar amb la mort d'Isak Andic
Hi van passar diverses persones després de la caiguda
En el seu recurs, la defensa va posar èmfasi en què la marca no té autoria, no se sap quan es va poder fer i, a més, la zona mai va ser aïllada. Quan es va produir la fatal caiguda hi van passar més excursionistes –és una de les rutes més concorregudes–, els serveis mèdics i els primers excursionistes que van atendre Jonathan Andic poc després de l'accident.
“A aquesta petjada que mai va ser se li vol donar rang d'indici per apuntalar una investigació que, en qualsevol altre cas o persona, ni s'hauria iniciat”, asseguren fonts coneixedores de la investigació.
Pretesa “simulació”
Tot i que es desconeix l'origen de la marca i quan es va fer, la jutgessa recull en el seu escrit que la Unitat de Muntanya dels Mossos va fer simulacions de petjada per confirmar que la marca s'havia de fer de manera voluntària. Per “simular-la” calia fregar el peu fins a quatre vegades, exposa en el seu auto.
“Intenten construir una tesi que no té sentit”, afirmen fonts del cas consultades, que lamenten que s'ha jugat amb aquesta idea de la simulació deliberada de la marca per apuntalar una teoria de culpabilitat del fill agafada amb pinces.
Una imatge presa el 14 de desembre de 2024 durant la inspecció ocular dels Mossos d'Esquadra del lloc des d'on Isak Andic va ser presumptament empès.
“No concloent”
Aquesta mateixa Unitat de Muntanya, en els seus informes, apunta altres conclusions que tenen especial rellevància per al cas. Els agents afirmen que “no es poden determinar les causes que generen la caiguda ni la participació d'altres persones en el desenvolupament dels fets causants de la mort d'Isak Andic”.
El mateix informe d'aquesta unitat també reconeix que cap de les simulacions realitzades per reconstruir la caiguda –que no consta quan es van dur a terme– és concloent, i que els agents no van poder arribar a determinar la naturalesa de com es va produir la caiguda, ja que el resultat no va ser concloent.
“S'encarrega un informe el resultat del qual és no concloent, però això no sembla influir en les tesis inculpatòries. El que no encaixa es descarta”, reflexionen les mateixes fonts.
