Sobreviure a les onades de calor sense un sostre: "Les persones sense llar són les primeres víctimes del canvi climàtic"

Quedar-se a casa. Baixar les persianes. Beure aigua amb freqüència. Evitar sortir durant les hores centrals del dia.

Són les recomanacions que les administracions repeteixen cada estiu amb més insistència a mesura que les onades de calor es tornen més freqüents.

Totes parteixen d'una premissa bàsica: tenir un sostre. Una condició que converteix la supervivència a temperatures extremes en una experiència molt diferent segons el lloc des d'on es viu.

Sense refugi

Per a qui viu al carrer, protegir-se de les altes temperatures significa passar les hores de més calor buscant una ombra, una font on omplir una ampolla o un racó on descansar sense que ningú els obligui a marxar.

En Luca va viure 10 anys a la intempèrie. Sap bé què és buscar aire quan l'asfalt crema i la ciutat sembla fondre's. "A l'estiu hi ha molta més gent al carrer, et sents més insegur i hi ha nits que no dorms", relata aquest home, avui allotjat per la Fundació Arrels.

La seva tàctica de supervivència mirava cap al mar: "Es pateix molt la calor i el fred al carrer i a mi la calor em mata. Per refrescar-me anava a la platja i em rentava a les dutxes".

Un risc desapercebut

Quan es parla de sensellarisme, la imatge que sol imposar-se és la de l'hivern gèlid, entre mantes i dispositius d'emergència.

A Arrels fa temps que alerten que aquesta percepció no es correspon amb la realitat. "Existeix la idea que, si s'ha de viure al carrer, l'estiu sempre serà millor perquè no fa fred. Però cada cop ens trobem amb temperatures més altes i pluges torrencials més freqüents. El canvi climàtic afecta cada cop més a qui no té més refugi que l'espai públic", explica Beatriz Fernández, directora de l'entitat, en conversa amb Crónica Global.

Sobreviure a la intempèrie

Qui no té llar passa les 24 hores a la intempèrie; l'exposició al sol és implacable.

Aconseguir quelcom tan elemental com trobar ombra per tancar els ulls suposa un repte diari: el 58% d'aquest col·lectiu a Barcelona declara tenir dificultat o molta dificultat per trobar un lloc cobert on descansar de dia.

El risc, insisteixen des d'Arrels, no depèn únicament del termòmetre, sinó del temps d'exposició. "Si les temperatures són relativament suaus, potser no sigui tan perillós. Però al juliol i agost cada cop són més altes".

Una salut al límit

Les onades de calor afecten tota la població, però no colpegen tothom per igual. Qui viu a la intempèrie sol arrossegar problemes de salut crònics o trastorns que converteixen cada episodi de calor extrema en un risc afegit.

"Les persones que estan en situació de carrer només van al metge quan la cosa ja és irremeiable", assenyala Fernández.

Sense un seguiment sanitari continuat, moltes patologies arriben descompensades a l'estiu. I les conseqüències queden reflectides en les xifres. De mitjana, l'esperança de vida de les persones sense llar se situa 30 anys per sota de la de la resta de ciutadans de Barcelona, tal com documenten les investigacions mèdiques de l''Estudi ESSELLA' elaborat per professionals del CAP Raval Sud, que confirma l'enorme vulnerabilitat física d'aquest col·lectiu.

L'estudi revela que prop de la meitat de les persones sense llar amb un perfil de sensellarisme crònic (perfil sociosanitari) pateixen malalties broncopulmonars (49,1%) i de risc cardiovascular (50,9%). Són, precisament, algunes de les patologies de més risc davant un episodi de calor extrema.

L'estiu expulsa

L'estiu també transforma la ciutat. Les terrasses s'omplen, les places acullen festes majors i l'activitat s'allarga fins ben entrada la matinada.

"Hi ha llocs on durant l'any podien sentir-se segurs o dormir tranquils i que a l'estiu deixen d'estar disponibles. Llavors han de desplaçar-se i buscar altres llocs on hi hagi menys soroll o on ningú els faci fora", detalla la directora d'Arrels, que posa d'exemple les festes majors de Sants o Gràcia.

De fet, l'hostilitat urbana és constant. Quatre de cada deu persones en situació de carrer han estat obligades a desplaçar-se, i una de cada dues ha estat despertada per equips de neteja o per la Guàrdia Urbana.

"Tots ocupem més l'espai públic. Ens quedem a les terrasses, a les places o a les festes del barri. No pensem que aquest també és el lloc on viuen altres persones", reflexiona Fernández.

Resposta institucional

Davant les successives onades de calor, l'Ajuntament de Barcelona ha activat aquest estiu un protocol específic amb tres nivells —preventiu, alerta i emergència— i ha promès augmentar en un 20% els agents de salut al carrer durant els mesos d'estiu.

Des d'Arrels valoren que existeixi una resposta específica, però la realitat a peu de carrer és més crua. Encara que la ciutat disposa d'una Xarxa de Refugis Climàtics, el mes de més calor, agost, és precisament quan menys refugis estan oberts, amb només un 48% de la xarxa disponible.

Intentar refrescar-se pel seu compte també pot sortir car. L'ordenança de civisme prohibeix rentar-se a les fonts públiques i tres de cada deu persones en situació de carrer asseguren haver estat sancionades per intentar alleujar-se amb aigua.

"No necessiten només recomanacions. Necessiten un lloc on estar protegits", sentencia Beatriz Fernández.

El risc no desapareix quan cau el sol; les nits tropicals impedeixen el descans i els recursos d'emergència continuen sent insuficients per a les 2.000 persones que dormen actualment als carrers de la capital catalana, un 43% més que el 2023.

Víctimes de la primera línia climàtica

El 72% de qui dorm a la intempèrie a Barcelona no té cap expectativa d'accedir a un habitatge.

Des d'Arrels, reclamen llocs físics i estables on estar protegits de l'emergència climàtica, no només campanyes preventives de temporada. Perquè quan puja el termòmetre, també augmenta la desigualtat entre qui pot protegir-se de la calor i qui no té com fer-ho.

"Les persones que viuen al carrer al primer món són les primeres víctimes del canvi climàtic", conclou Fernández.