La agressió a una persona sense sostre aquest cap de setmana a Girona ha tornat a posar el focus en la violència contra persones sense llar —en ocasions, vinculada a la aporofòbia—. Un fenomen que, tot i que no és habitual, apunta a una dinàmica creixent a Catalunya.
Des del passat diumenge, 22 de febrer, un home roman en estat crític a l'Hospital Trueta de Girona, després de ser atacat a Olot, al barri de Can Gibert del Pla, en el marc d'un episodi de violència extrema, i que ha portat l'agressor a ingressar a presó provisional.
L'agressor s'hi va acarnissar
Els fets van passar cap a les vuit del matí, quan un jove de 26 anys va atacar la víctima a l'espai on solia pernoctar.
Segons testimonis, l'home va intentar fugir, però va ser perseguit i enderrocat per l'agressor. Ja a terra, l'ara detingut s'hi va acarnissar, saltant-li a sobre i donant-li puntades de peu quan ja era a terra.
Un cotxe patrulla dels Mossos d'Esquadra en una imatge d'arxiu
Quan els Mossos d'Esquadra van arribar al lloc, el sospitós encara era allà. Va intentar fugir, i també va arremetre contra els agents abans de ser reduït i detingut.
El jutjat de guàrdia de Girona ha acordat aquest dimarts el seu ingrés a presó provisional, comunicada i sense fiança, en una causa oberta per temptativa d'homicidi i atemptat a agents de l'autoritat.
És conegut a la zona
La víctima és un home conegut al barri de Can Gibert del Pla, on se'l veia habitualment amb un carretó amb les seves pertinences i on alguns veïns li proporcionaven menjar. Segons les mateixes fonts, solia dormir en una zona coberta de la plaça Isabel Vilà i Pujol.
El cas, tot i que per ara no s'investiga formalment com un delicte d'odi, es produeix en un context de creixent preocupació per la violència contra persones sense llar. El que es coneix com aporofòbia.
14 casos el 2024
Les últimes dades disponibles dels Mossos d'Esquadra, corresponents a l'any 2024, registren 14 delictes d'aporofòbia a Catalunya.
La majoria d'aquests fets es concentren a Barcelona i la seva àrea metropolitana, on es van localitzar episodis en districtes com Sarrià-Sant Gervasi, Sant Martí i Sant Andreu, així com en municipis de l'entorn, com Sant Adrià de Besòs, Viladecans, Polinyà, el Masnou o Sant Vicenç dels Horts.
A la ciutat de Barcelona, els casos inclouen des de delictes contra els drets fonamentals per discriminació a la via pública —com els registrats a Sarrià-Sant Gervasi— fins a agressions amb resultat de lesions lleus en districtes com Sant Martí o Sant Andreu. També consta un episodi de tracte degradant en dependències policials.
Infografia amb les dades d'aporofòbia de 2024 a Catalunya
Fora de Barcelona
A l'àrea metropolitana, els fets presenten una tipologia similar. A Sant Adrià de Besòs es van registrar tant conductes vexatòries com delictes de discriminació en plena via pública.
A Viladecans i el Masnou es van documentar atacs vinculats a la vulneració de drets fonamentals, mentre que a Sant Vicenç dels Horts es va investigar un cas de tracte degradant. A Polinyà, a més, es va registrar un delicte de descobriment i revelació de secrets contra una persona sense llar.
Fora de l'àrea metropolitana, els casos es redueixen però no desapareixen. A Blanes (Girona), per exemple, es van registrar al setembre dos episodis a la via pública: un per lesions i un altre per discriminació. I, un mes després, en aquesta mateixa localitat, es va investigar un cas d'amenaces.
Patró a l'alça
El patró que dibuixen aquestes dades és clar: la majoria dels atacs es produeixen a la via pública i no es limiten a conductes discriminatòries, sinó que inclouen agressions físiques, humiliacions i amenaces.
A més, els casos es reparteixen al llarg de tot l'any, la qual cosa apunta a un fenomen sostingut més que a episodis puntuals.
Una persona sense sostre roman a terra en un carrer proper a l'Hospital de campanya instal·lat a la parròquia de Santa Anna, a Barcelona, Catalunya, (Espanya)
Tanmateix, aquesta radiografia contrasta amb la que ofereixen les entitats socials. L'organització Som Sostre ha comptabilitzat més de 50 agressions a persones sense llar només a Girona durant 2025, incloent-hi robatoris, agressions físiques i verbals i fins i tot abusos sexuals.
La diferència entre ambdues xifres no només evidencia una possible infradenúncia, sinó que suggereix un augment d'aquest tipus de violència.
“Quan una persona sense llar pateix una agressió, moltes vegades no la denuncia per por o perquè no té cap tipus d'acompanyament”, explicava recentment Cristian Lienlaf, portaveu de l'entitat, en declaracions a SER Catalunya.
Fets infradenunciats
A aquest context s'hi suma l'assassinat d'una persona al setembre de 2025 a Vilanova i la Geltrú, un crim que, tot i que per ara no es pot vincular directament a l'aporofòbia, també va posar el focus sobre la extrema vulnerabilitat d'aquest col·lectiu.
L'atac d'aquest cap de setmana a Girona, juntament amb aquest homicidi i l'increment d'agressions detectat per les entitats, dibuixa un escenari en què la violència contra persones sense llar mostra signes d'escalada, tot i que no sempre queda reflectida a les estadístiques oficials ni tipificada com a delicte d'odi.
Una persona sense sostre, en una imatge d'arxiu
La majoria d'aquests episodis passen al carrer, en espais on les víctimes passen gran part de la seva vida i on, paradoxalment, la seva vulnerabilitat és més visible, però també més desprotegida.
Les dades oficials amb prou feines arriben a reflectir una part d'una realitat que, segons adverteixen les organitzacions socials, és molt més freqüent i greu del que indiquen les xifres.