"Sou pistolers, no sou caçadors". Amb aquest retret, gravat de nit al costat d'una carretera de Canet d'Adri, a la província de Girona, un veí increpa un agricultor que acaba d'abatre una cria de senglar.
"Tinc permís per fer el que no fan els caçadors", respon l'agricultor.
L'escena resumeix les tensions sorgides a l'entorn de Rocacorba arran de la recent flexibilització de les mesures de control poblacional del senglar impulsada per la Generalitat.
El que per al sector agrari suposa una eina per reduir els danys que la sobrepoblació provoca als cultius, els caçadors ho consideren l'inici d'un model "més propi d'un safari nocturn que de la gestió cinegètica". "Van en un pick-up amb el rifle carregat i disparen on veuen un animal", descriu Jorge Cuevas, vicepresident de l'Associació de Propietaris de Caça (APC).
Contra la sobrepoblació
L'expansió del senglar i els danys recurrents als cultius van portar la Generalitat a incorporar noves eines de gestió dins el Decret Llei 5/2024, aprovat inicialment per donar suport al sector agrari afectat per la sequera.
Una piara de senglars
En aquest marc va néixer el primer Pla de Control Poblacional (PCP) del senglar a Rocacorba, aprovat el 3 de juny de 2025.
El pla va permetre, per primera vegada, que els agricultors autoritzats utilitzessin armes de foc per abatre senglars en defensa dels seus cultius durant els períodes més sensibles de sembra i creixement.
Llum verda tot l'any
Després d'avaluar els primers mesos d'aplicació, el Departament d'Agricultura de la Generalitat va decidir ampliar aquestes autoritzacions a començaments de 2026.
Des de llavors, els agricultors autoritzats poden actuar durant tot l'any quan hi hagi risc de danys mitjançant mètodes selectius, com les esperes nocturnes fixes o els recorreguts itinerants.
Les muntanyes de Rocacorba en una imatge d'arxiu
La memòria tècnica que acompanya la modificació indica que l'experiència havia contribuït a reduir els danys als cultius i conclou que la participació dels agricultors "no ha interferit negativament amb la gestió del vedat".
El balanç del primer any
El mateix informe identifica Canet d'Adri com el cas més significatiu del pla. Allà, els agricultors van abatre 46 senglars durant els primers mesos d'aplicació, davant de la desena registrada entre les dues àrees d'Amer i la Vall de Llémena, on també es van desenvolupar actuacions similars.
La Secció d'Activitats Cinegètiques i Pesca Continental destaca, a més, que en aquest vedat les captures realitzades per agricultors van superar les efectuades pel titular cinegètic.
Raquel Serrat, coordinadora nacional d'Unió de Pagesos, explica que, durant la Taula del Senglar, la conselleria els va comunicar que el pla havia assolit els objectius previstos, tot i que lamenta que aquests resultats encara no s'hagin fet públics.
Una reclamació històrica del camp
Per al sindicat agrari, l'ampliació respon a una demanda de llarg recorregut. "Fa 20 anys que denunciem els danys a l'agricultura. Hi havia pagesos que havien deixat de cultivar perquè les pèrdues econòmiques eren molt importants", apunta Serrat.
L'organització recorda que la llei estatal de caça de 1975, a la qual encara està subjecta Catalunya, reservava tradicionalment el control de la fauna cinegètica a les societats de caçadors.
Els recorreguts nocturns
Bona part de les crítiques dels caçadors se centren en els recorreguts nocturns itinerants, una modalitat que permet als titulars d'explotacions desplaçar-se entre diferents parcel·les durant una mateixa nit per protegir els cultius.
El vicepresident de l'APC sosté que aquest sistema dificulta el control efectiu de les captures i de les zones on es produeixen els trets.
Les restes d'un senglar abatut a Canet d'Adri
"Nosaltres sabem quants animals abatrem en batudes o en esperes, però no tenim coneixement dels que maten altres persones dins del vedat", afirma.
Per fora del límit
Les societats de caçadors denuncien, a més, que alguns agricultors estarien actuant més enllà de les parcel·les comunicades en les seves autoritzacions, una acusació que es vincula directament a les tensions veïnals registrades durant els darrers mesos.
Toni Bosacoma, president de la Societat de Caçadors Rocacorba-Canet d'Adri, insisteix que les societats de caçadors no qüestionen que els agricultors puguin defensar els seus cultius. "El problema és com s'està fent", resumeix.
"Si un senglar passa pel seu camp i el maten allà, no hi ha cap problema. El que passa és que van per tot arreu disparant i deixen animals al mig dels camps", assevera.
Un camp després que un grup de voltors es mengés les restes d'un senglar abatut
Trets nocturns
Les discrepàncies també han arribat al veïnat. En les darreres setmanes s'han produït queixes de residents que asseguren haver sentit trets a prop d'habitatges i masies.
Des de l'Ajuntament de Canet d'Adri admeten que coneixen la situació, tot i que relativitzen part de l'impacte acústic.
Fonts municipals argumenten que "el soroll a la nit es multiplica perquè hi ha silenci i dóna la sensació que els trets es produeixen molt més a prop de les cases del que realment passa".
El consistori subratlla, a més, que les autoritzacions corresponen a la Conselleria d'Agricultura, i que el seguiment operatiu depèn dels Agents Rurals.
Gestió dels animals abatuts
La retirada dels senglars abatuts és un altre dels punts que enfronta agricultors i caçadors.
Els responsables dels vedats asseguren haver trobat animals morts en camps, camins i fins i tot cursos d'aigua.
Temen que aquestes situacions puguin convertir-se en un problema sanitari, especialment davant la preocupació existent per la propagació de la pesta porcina africana.
Cuevas adverteix que la presència de restes atrau grans concentracions de voltors que acaben causant danys addicionals als cultius.
"El senglar pot haver-se menjat un metre quadrat de camp, però els voltors acaben destrossant centenars de metres al voltant", assenyala.
Bosacoma comparteix aquesta preocupació i reclama una major supervisió sobre el destí dels animals abatuts.
Davant d'aquestes acusacions, Unió de Pagesos insisteix que la obligació de retirar els animals està recollida a la normativa, i assegura que no té constància d'incompliments generalitzats.
L'organització sosté que els agricultors autoritzats disposen de formació específica i de mecanismes habilitats per gestionar les restes, inclosos contenidors facilitats a través de la Forestal Catalana.
Un model que podria estendre's
El conflicte arriba, a més, en un moment en què la Generalitat estudia flexibilitzar el calendari cinegètic a tot Catalunya per permetre captures mitjançant mètodes selectius durant tot l'any, també durant els mesos de primavera.
Crónica Global va traslladar al Departament d'Agricultura diverses consultes sobre el funcionament d'aquestes autoritzacions i els mecanismes de seguiment de les captures. En tancar aquesta edició, la conselleria no havia remès resposta.