Detingut el sospitós de l'incendi de l'Empordà: el foc segueix descontrolat i ja afecta 2.300 hectàrees
Les flames, que han obligat a confinar a prop de 12.000 persones, s'haurien originat mentre treballava amb una serra radial a peu de carretera
Contingut relacionat: Illa demana ajuda a la UME per l'incendi de l'Empordà
Els Mossos d'Esquadra han identificat i detingut un home presumptament relacionat amb l'incendi que, des d'aquest divendres a les 9:17 del matí, afecta la serra de les Gavarres, a la comarca gironina de l'Empordà.
El foc, segons explica la policia catalana, s'havia originat mentre el sospitós treballava amb una serra radial a peu de carretera.
2.300 hectàrees afectades
El foc avança sense control avivat pel fort vent de tramuntana i ha obligat a confinar a gairebé 12.000 persones en diversos municipis de la Costa Brava.
Passades les 22:30 hores d'aquest divendres, ja havia arrasat 2.300 hectàrees, i té potencial per afectar una superfície de fins a 30.000 hectàrees.
L'incendi té un perímetre actiu d'uns vuit quilòmetres des de la cua fins al cap i avança a una velocitat de 2,2 quilòmetres per hora.
El 95% del terreny afectat és forestal, i la resta és agrícola. El 97% de la zona afecta correspon al massís de les Gavarres.
Ajuda de la UME
A causa de la gravetat de la situació, el Govern ha demanat ajuda a la Unitat Militar d'Emergències (UME). Més de 200 efectius i 60 vehicles de la mateixa s'han desplaçat a Catalunya per col·laborar en l'extinció, en la qual per la tarda van treballar més de mig centenar de dotacions, 11 d'elles aèries, dels bombers de la Generalitat.
M’envien aquest vídeo des de Platja d’Aro on han rebut sms-alert confinament, vídeo Eloi Vivancos #meteo 😡😡 pic.twitter.com/ItifsxSq4F
— Àlex Van der Laan (@alexmegapc) July 3, 2026
La consellera d'Interior de la Generalitat, Núria Parlon, ha reconegut que l'escenari és "complicat". La funció de la UME, segons ha manifestat, no serà tant intervenir en l'incendi de l'Empordà, sinó garantir la disponibilitat d'efectius davant una simultaneïtat d'incendis.
Municipis confinats
El foc s'ha originat a La Bisbal de l'Empordà i ha generat una enorme columna de fum que ha assolit entre quatre i cinc quilòmetres d'altitud, segons el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat).
A causa d'aquesta fumera, Protecció Civil ha ordenat el confinament preventiu dels municipis de Calonge i Sant Antoni, Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Forallac, la Bisbal d'Empordà, Llagostera i Santa Cristina d'Aro.
Evacuacions a Santa Cristina d'Aro i una casa de colònies
A més de les 12.000 persones confinades als seus domicilis, l'incendi ha obligat a evacuar 150 persones de la urbanització Vall Repòs de Santa Cristina d'Aro i una casa de colònies.
A la casa de colònies Pou de Glaç, a La Bisbal, on hi havia uns 150 nens, s'ha evacuat amb dos autobusos un grup que era de Sant Cugat del Vallès, uns 50 que estaven a Llafranc ja no han tornat a la casa, i un grup de 60 d'Alcobendas (Madrid) segueix confinat i passarà allí la nit.
Uns 500 efectius humans, 400 bombers de la Generalitat i un centenar de la UME, treballaran durant la matinada amb l'objectiu de controlar el flanc dret i dos terços de l'esquerre de les Gavarres, que al tancament d'aquesta edició tenia confinats a 9.700 veïns.
Carreteres tallades
La Generalitat ha demanat als ciutadans de Barcelona que tenien previst desplaçar-se a les comarques gironines del Baix Empordà, Gironès i Pla de l'Estany que ho posposin, per evitar riscos en la mobilitat, que s'ha vist complicada amb el tall de diverses carreteres, com la C-66 a Palafrugell, la GI-513 entre Cornellà del Terri i Vilademuls, la GI-660 de la Bisbal d’Empordà a Calonge, la GIV-5132 de Banyoles a Vilademuls i la GIV-6612 de Llagostera a Calonge.
El cap dels Bombers de la Generalitat, David Borrell, ha assegurat que el que més els preocupa és el flanc dret i el cap de l'incendi, que pot avançar cap a zones urbanitzades de la costa.
David Borrell, ha dit que 400 efectius del cos, als quals se sumaran 100 de la Unitat Militar d'Emergències (UME), es mantindran tota la nit treballant per estabilitzar aquest flanc, a l'espera del possible canvi del vent i de l'onada de calor que es preveu per als pròxims dies.
Potencial d'afectació de 30.000 hectàrees
Borrell ha detallat que estabilitzar aquest flanc evitaria que l'incendi de les Gavarres es "obrís" en direcció Girona, cosa que implicaria un potencial d'afectació de fins a 30.000 hectàrees per l'entrada de vent de sud.
"L'estratègia és clara: és confinar l'incendi a la part oest de les Gavarres, i aconseguir, amb aquests objectius tàctics concrets, acabar estabilitzant tot el flanc dret, progressant fins a estabilitzar dos terços del flanc esquerre. Aquesta és la idea fins demà a les 10 del matí", ha dit Borrell, que ha confiat en poder estabilitzar tot l'incendi el més aviat possible.
Per a això, tant Parlon com Borrell han demanat a la ciutadania que segueixi confinada: "Durant tota la nit és important que la població dels municipis confinats" —set, a última hora de la nit— "continuï confinada, que es respecti aquesta ordre de confinament", segons ha dit Parlon.
Incendi de sisena generació
A més, ha indicat que al llarg de la jornada es preveu un canvi de vent entre marinada i tramuntana, per la qual cosa estan atents a que el pirocúmul que ha originat aquest incendi de sisena generació no es desplomi, un cop hagi perdut força.
Els incendis de sisena generació o megaincendis, com el que avança sense control per Les Gavarres, es caracteritzen per la seva rapidesa, violència i imprevisibilitat.
Es tracta de fenòmens molt complexos i de gran potencial destructiu, ja que tenen capacitat de produir els seus propis fenòmens meteorològics, com vents huracanats o tempestes de foc, que augmenten a més el risc per als equips d'extinció.
Estabilitzat un altre foc a Vilademuls
Paral·lelament, els Bombers de la Generalitat donen per estabilitzat un altre incendi a Vilademuls, a la comarca del Pla de l'Estany (Girona), que ha obligat a confinar aquest divendres la població de Vilavenut i del Palol de la Farga.
Els mitjans aeris s'han retirat d'aquesta zona, encara que encara es mantenen 22 dotacions terrestres, i en l'extinció col·laboren agricultors que van llaurar camps amb els seus tractors.
