L’advocat i professor de relacions internacionals Jordi Xuclà (Olot, 1973) ha ingressat aquest dimecres com a acadèmic de número a la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED).
Ho ha fet amb una dissertació centrada en el paper que va tenir l’europeisme durant la Guerra Freda perquè la intel·lectualitat espanyola aconseguís trencar el seu aïllament i sortir de les “cambres tancades del franquisme”.
L’acte, celebrat davant un auditori complet al saló d’actes de Foment del Treball, ha comptat amb la presència de destacades personalitats, entre elles la consellera d’Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero.
Durant el seu discurs, Xuclà ha posat en valor els intel·lectuals espanyols —i catalans en particular— que s’integraren a les xarxes europeistes internacionals, un teixit que, al seu parer, va ser clau per preparar el terreny de la posterior transició a la democràcia.
El Dr. Jordi Xuclà, durant la lectura del seu discurs d’ingrés a la READ
El Congrés per la Llibertat de la Cultura
El nou acadèmic ha destacat especialment la influència del Congrés per la Llibertat de la Cultura, l’organització internacional fundada a Berlín el 1950.
Tot i que aquest organisme es va veure embolicat en la polèmica anys després en revelar-se que va ser finançat en secret per la CIA, Xuclà ha convidat a fugir dels relats simplistes. Malgrat les seves ombres, ha reivindicat que “va ser un espai real amb la participació sincera d’intel·lectuals que militaven en l’europeisme”.
Davant l’eficaç propaganda soviètica de l’època, que aconseguia atreure molts intel·lectuals sota la bandera d’un suposat "pacifisme", aquests moviments oferiren una alternativa clara: “Eren antifranquistes, sí, però també anticomunistes”, ha dit Xuclà.
L’europeisme es va convertir així en la via d’escapada per a una intel·lectualitat que es negava a quedar atrapada en la dicotomia dels blocs.
"Mil i una vides"
En el seu recorregut històric, Xuclà ha rescatat noms amb "mil i una vides". Des dels pioners exiliats que assistiren al històric Congrés de l’Haia el 1948 —com Salvador de Madariaga, Joaquim Xirau, Josep Trueta o Indalecio Prieto— fins als protagonistes del discret "primer sondeig" a l’Espanya de 1958, quan enviats internacionals contactaren de manera clandestina amb figures de l’interior com Julián Marías, Camilo José Cela i Josep Maria Castellet per testar la seva disposició a trencar el setge de la dictadura.
Tota aquesta tasca cristal·litzaria en fites com el Congrés del Moviment Europeu de 1962, batejat despectivament pel règim franquista com el "Contuberni de Munic".
L’empremta al Parlament de 1980
Aquesta "escola política" internacional acabà modelant gairebé tots els caps de cartell que inauguraren el Parlament de Catalunya el 1980. Líders de la talla de Joan Reventós (PSC), Miquel Roca i Junyent (CDC), Anton Canyelles (Centristes de Catalunya) o Josep Benet (PSUC) compartien aquest passat comú amb el moviment europeista.
La gran excepció, ha detallat Xuclà, fou Jordi Pujol. L’expresident de la Generalitat no es va formar políticament als congressos de Munic ni de París, però compartia plenament l’esperit de la xarxa gràcies al seu “anticomunisme granític”.
Xuclà ha conclòs la seva intervenció amb un advertiment per als temps actuals: “Ara hi ha més transparència formal, però menys capacitat de construir un sentit democràtic comú”.