Sant Joan perd decibels: així s'adapta el sector de la pirotècnia a una societat hipersensible
Els petards de baixa sonoritat i ecològics ja representen entre el 40% i el 50% de les vendes a Catalunya
Més informació: Protecció Civil demana no utilitzar pirotècnia a Sant Joan a prop de boscos i vigilància amb la calor
Georges Bataille va definir la festa com un excés que una societat es permet durant un temps limitat, una suspensió momentània de la lògica de la utilitat, necessària com a forma de catarsi.
Poques celebracions encarnen aquesta idea amb tanta claredat com Sant Joan: a l'excés habitual de qualsevol festa —la beguda, les hores en vetlla— s'hi sumen la voracitat de les fogueres, l'estrèpit dels petards i la destrucció ritual d'objectes. Però aquest malbaratament ocasional xoca amb una societat que sembla cada cop més reticent al descontrol.
Cocas de Sant Joan
Hipersensibilitat
La regulació bàsica d'explosius i pirotècnia a Espanya data dels anys 90, en un país encara marcat per la violència d'ETA, quan la prioritat de seguretat era absoluta. Però el que la hiperregulació no ha acabat de limitar, ho està fent la hipersensibilitat: el sector, per a alguns, es descafeïna; per a d'altres, simplement s'adapta a una societat diferent.
La preocupació pel soroll, el benestar animal i la consciència ecològica s'ha convertit en un nou conjunt de límits als quals el sector pirotècnic ha sabut adaptar-se.
Una persona encén petards durant una revetlla de Sant Joan
La meitat de les vendes
Els petards de baixa sonoritat i ecològics ja representen entre el 40% i el 50% de les vendes del sector a Catalunya, segons càlculs de Jordi Brau, secretari de l'Associació de Comerciants de Focs Artificials d'Espanya (ACFAE).
A la seva pròpia marca, La Traca, aquesta categoria arriba ja al 65% del total. La Traca, una empresa familiar catalana, és una de les principals operadores del sector, i confirma com la baixa sonoritat s'ha consolidat com una de les grans tendències del mercat.
Només a Barcelona, la companyia disposa de quatre casetes dedicades específicament a productes F1 —de risc molt reduït— de baixa sonoritat i envasos sostenibles, a més d'altres quatre establiments amb pirotècnia de tota mena.
Altres mesures
La voluntat de ser “més inclusius” no ha d'afectar només el producte, sinó també l'ús. A les Falles de València, per exemple, explica Brau, s'han establert horaris de descans en què no es poden llençar petards, amb l'objectiu de garantir moments de tranquil·litat a l'espai públic. Un altre exemple és el de Figueres, on s'ha habilitat un 'tronòdrom', una zona apartada que concentra el llançament de petards i canalitza el soroll en un únic espai.
El sector, assegura Brau, està disposat a continuar adaptant-se a les noves sensibilitats socials. Tot i que matisa que la regulació és competència del Ministeri d'Indústria, i no dels ajuntaments, pel que fa a possibles prohibicions en espais concrets.
Previsió de despesa
Georges Bataille entenia la despesa improductiva com una de les grans característiques de la festa, quelcom que Sant Joan exemplifica com poques celebracions. En un context d'inflació i de cuidar la butxaca, pot resultar gairebé absurd gastar en uns segons el que costa un sopar sencer.
I, tanmateix, el sector no només resisteix: creix i bat rècords. Enguany no sembla que hagi de ser una excepció. Segons Brau, les previsions apunten a un increment del 5% en les vendes, després de tancar l'any passat amb una facturació d'uns 20 milions d'euros.
Cultura de foc
La cultura a Catalunya està profundament lligada al foc. Brau sosté, però, que Espanya és un dels països amb menys incidents relacionats amb la pirotècnia.
A Alemanya, en canvi —un dels països on més es gasta en focs artificials durant la celebració de Cap d'Any—, la concentració de l'ús en només uns dies genera una mena d'“efecte afartament”, que Brau compara amb la Llei Seca als Estats Units: una restricció que no elimina el consum, sinó que l'intensifica quan aquest es pot exercir.
En aquest sentit, Espanya sembla haver trobat un saludable punt intermedi. El sector pirotècnic ha sabut llegir una societat que continua necessitant la festa i l'excés, però que ja no està disposada que es produeixin a costa de la convivència.
