Augmenten els crims amb la lluna plena? El llibre que derrueix els grans mites del nostre satèl·lit
El geòleg i professor de la UPC Ignasi Casanova publica ‘Fascinats per la Lluna’, un assaig que recorre els mites, la ciència i el futur de l’exploració lunar
Contingut relacionat: Bruixes i marujes: la història de les dones que incomoden
Notícies relacionades
A l’escola, Ignasi Casanova sempre va tenir clar que el seu era el món natural.
Va estudiar geologia a la Universitat de Barcelona i després va marxar als Estats Units per fer un doctorat en geoquímica a la Universitat de Nou Mèxic.
Allà va treballar al prestigiós Laboratori Nacional de Los Álamos, bressol de la bomba atòmica, on va desenvolupar la seva passió pel vincle entre la geologia i l’espai.
La seva recerca sobre l’origen dels planetes i els meteorits li va obrir les portes del Johnson Space Center de la NASA i de la Universitat de Chicago, fins que va sorgir l’oportunitat de tornar a Barcelona.
Actualment, Casanova imparteix classes de geoquímica ambiental i ciències planetàries a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Tot sobre la lluna
Ara, d’una necessitat de traslladar els seus coneixements a un públic més general, ha nascut Fascinats per la Lluna (Cossetània, setembre de 2026), un assaig que recorre la relació entre la humanitat i la Lluna, des de les primeres creences fins als darrers descobriments científics i les noves missions espacials.
“En algunes xerrades em trobo amb persones que encara no creuen que l’ésser humà hagi trepitjat la Lluna”, riu el reconegut investigador i divulgador científic, que durant diversos anys va formar part del Grup Assessor de Ciència i Tecnologia d’Exploració de l’Agència Espacial Europea (ESA).
La lluna plena ASTROALELLA
Fascinació mil·lenària
L’objectiu del llibre, explica, era “posar una mica d’ordre” entre tantes coses que els humans hem sentit sobre la Lluna. Començant per aquella frase que tots hem escoltat alguna vegada quan hi ha lluna plena: “T’has fixat en la Lluna d’avui?”
“Durant segles i segles, la Lluna ha despertat fascinació”, insisteix Casanova. Una fascinació que és present en la mitologia, la cultura popular i l’art de pràcticament totes les societats.
Al llarg de la història, cada cultura ha explicat el seu origen a través de mites i llegendes, sovint vinculats als cicles de la natura, el pas del temps o la vida i la mort.
Però més enllà de la imaginació i la cultura popular, què sabem realment sobre la influència de la Lluna? es pregunta.
Contrast científic
A Fascinats per la Lluna, l’autor revisa algunes de les creences més esteses, com la suposada relació entre la lluna plena i l’augment de la criminalitat o dels naixements, i les contrasta amb les evidències científiques.
El geòleg Ignasi Casanova.
“Existeix un biaix clar, perquè ningú es fixa en aquestes dades quan no hi ha lluna plena”, explica Casanova. És a dir, tendim a recordar els esdeveniments extraordinaris que coincideixen amb la lluna plena i a oblidar-nos dels que passen qualsevol altra nit.
L’assaig permet així separar els mites de la realitat i entendre en què pot influir —i en què no— el nostre satèl·lit en el comportament humà i animal.
La Lluna com a laboratori
D’altra banda, el llibre també repassa les principals missions espacials que han permès ampliar el nostre coneixement de la Lluna, des de les missions Apol·lo, que van portar per primera vegada l’ésser humà a la seva superfície el 1969, fins a el programa Artemis de la NASA, que planteja el retorn al nostre satèl·lit i contempla Mart com el següent gran objectiu de l’exploració espacial.
“Els nens que ara estan a Primària seran els astronautes que tornaran a la Lluna”, explica Casanova, convençut que en les pròximes dècades veurem el nostre satèl·lit convertit en un gran laboratori científic.
El geòleg no s’atreveix a pronosticar quan es produirà aquest retorn ni qui el protagonitzarà: estatunidencs, xinesos o europeus. Però està convençut que tant la Lluna com Mart ofereixen enormes possibilitats per entendre millor l’univers i investigar avenços científics “que acabaran tenint influència en el benestar de la Terra”.
La missió Artemis II a la lluna
No obstant això, l’exploració espacial s’ha de fer de manera responsable i sostenible. “El que no podem fer és anar a l’espai com a depredadors, llançant coets i deixant-los caure, com fan alguns magnats”, assenyala.
Evolució constant
Les possibilitats que obre l’exploració espacial són infinites, especialment si tenim en compte la velocitat a què avança la tecnologia. Casanova recorda que l’ordinador de bord de la missió Apol·lo 11, que va portar el primer ésser humà a la Lluna, tenia una memòria de només 64 KB, “una desena part d’una calculadora de butxaca actual”, segons explica. Una capacitat suficient per portar Neil Armstrong i Buzz Aldrin a la Lluna i tornar-los a casa.
Tanmateix, més de mig segle després, encara hi ha qui dubta que allò succeís. Davant el terraplanisme i la incredulitat, inclosa la d’alguns amics de la seva generació que continuen qüestionant que l’home trepitgés la Lluna el 1969, Casanova reconeix que disposa de poques eines més enllà de demanar-los que confiïn en les evidències científiques i que, si us plau, el creguin.
“Ja ho deia Carl Sagan: 'És més fàcil creure que saber'”, recorda.
