Sergi, el jove que va donar un rosari al Papa a Montserrat: "Jo volia la seva benedicció, però ell va creure que era un regal"

Cinquanta-nou boletes de fusta i una petita creu s’han convertit en protagonistes inesperades de la visita del Papa a Catalunya; el rosari que un pare un dia va regalar al seu fill per resar a la basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem i que Leó XIV ha desgranat a Montserrat.

La imatge d’un jove pujat a una tanca per lliurar el seu propi rosari al Pontífex, presa aquest dimecres per la fotògrafa de Crónica Global Gala Espín, ha donat la volta al món en menys de 24 hores, ja que espontàniament aquest el va utilitzar durant la missa en un dels temples catòlics més significatius de l’Església catalana.

"Tant de bo, mentre ell resava, haguéssim estat al seu cap en algun moment", somriu Sergi Masoliver, el protagonista d’aquesta història, que per casualitat va acabar assistint a rebre el bisbe de Roma a Montserrat juntament amb la seva xicota, Maria.

Un pla d’última hora

En Sergi confessa que "hi va haver dubtes sobre si anar-hi o no" pel cansament acumulat el dia anterior a la vigília a l’Estadi Olímpic Lluís Companys: "Vam arribar a casa a la una i ens havíem de llevar a les cinc per anar a Montserrat, però després vam pensar que era una oportunitat única a la vida i vam decidir aprofitar-la".

El pla inicial de la parella, fidels de la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell, era assistir únicament a la trobada multitudinària de dimarts a la tarda "per compartir el moment amb amics i família", però, a última hora, un voluntari de les Germanes de la Caritat de la seva mateixa ciutat els va oferir dues entrades que li sobraven per a l’acte del monestir mil·lenari.

Van passar gairebé quatre hores contra la tanca esperant l’arribada de Leó XIV i bromeja que fins i tot es van fer amics de l’agent dels Mossos d’Esquadra que, des de l’altra banda del cordó de seguretat, en realitat, es trobava en la mateixa situació: dret, sota el sol i a l’expectativa.

Un regal inesperat

"Quan el vaig veure tan a prop, em vaig enfilar a la tanca i li vaig aixecar el rosari perquè me’l beneís, però em va preguntar si era per a ell i, clar, tu digues-li que no al Papa", explica sobre la sorpresa que ell mateix es va endur.

Estava previst que el Pontífex recorregués a peu el passadís que s’havia format entre el públic que l’esperava a les portes de l’abadia, però finalment el va recórrer sobre un carret de golf, des d’on va agafar el que havia interpretat com un regal i el va guardar a la butxaca.

"Em va cridar l’atenció perquè, en tots els vídeos que havia vist, el Papa passa el regal a un secretari o un cardenal i després no sé què en fan, però el meu el va guardar a la butxaca", relata.

Un rés compartit

El detall va agafar importància uns minuts després quan, a través de les pantalles gegants, va veure el Sant Pare passar les boletes de fusta del rosari que el seu pare li havia regalat anys enrere durant el rés que va dirigir juntament amb la comunitat religiosa de Montserrat.

En Sergi intenta posar en paraules la connexió que va sentir amb el líder espiritual en aquell instant: "Vaig tenir una pau increïble en sentir que el Sant Pare estava resant amb el nostre rosari, nosaltres també vam resar en aquell moment amb molta alegria i molta emoció, compartint aquell meravellós moment".

"Jo crec que és providència, jo no pensava en si passaria això o allò, només es va anar donant tot", afegeix encara emocionat.

Un objectiu clar

En acabar la part oficial de la visita papal a Montserrat, en Sergi i la Maria van optar per quedar-se una estona més a la part alta de la muntanya sagrada del catolicisme català per evitar les grans cues que es van formar mentre la multitud que s’hi havia concentrat intentava abandonar el lloc.

Va ser llavors quan ella li va proposar: "I si, quan surti, li demanem el rosari de tornada i així tenim un rosari resat pel Papa?". La improbabilitat d’aconseguir-ho es va convertir automàticament en un pla.

Una cursa contra el Papa

Van esperar pacientment al costat de l’amic que els havia regalat les entrades. Quan Leó XIV va acabar de dinar amb els escolans i els monjos de Montserrat, va abandonar les instal·lacions en un cotxe amb els vidres tintats, però abaixats: "Li vam cridar 'Sant Pare, el rosari!', però no ens va sentir".

Van optar per intentar-ho de nou, avançant el vehicle, en què també anava el cardenal Joan Josep Omella, amfitrió del viatge apostòlic, agafant una drecera per unes escales: "Sant Pare, el rosari!". Però, de nou, no els va sentir.

"Jo em vaig donar per vençut, vaig pensar 'que es quedi el Papa el rosari, que ha estat molt bonic', confessa. No obstant això, la Maria va confiar en ell: "Segueix intentant-ho, que ho aconseguiràs".

Una última oportunitat

"Vaig córrer fins al final de les tanques, vaig seguir corrent a la velocitat del cotxe i vaig poder tenir 30 segons de conversa amb ell mentre corria", recorda: "Sant Pare, el rosari!".

En Sergi explica que la seva sensació va ser que Leó XIV no entenia què li estava demanant. "El rosari que li he donat abans, el rosari amb què vostè ha resat", va insistir i va aconseguir que el Papa el tragués de la butxaca. "Llenci’l, llenci’l!", li va cridar una última vegada, abans que l’objecte sortís disparat per la finestra.

Ara el jove sent la camàndula com un doble regal que li va arribar primer de les mans del seu pare i que després va rebre de nou de les del successor de Sant Pere: "No estava en els nostres plans, però sí en els de Déu".