El Papa porta el focus al Raval en la parada més social del seu viatge a Catalunya

Per acostar-se a Sant Agustí per veure el papa Leó XIV calia intentar-ho diverses vegades.

L'escena es repetia a cada cantonada del carrer Hospital del Raval. Qui volia acostar-s'hi avançava uns metres i es trobava amb el mateix obstacle. Tanques. Policies. Una altra tanca. Un altre agent. I tornar a començar.

A les 16:15 hores, la Rambla mantenia la seva rutina habitual. Els dos corrents de turistes avançaven entrellaçant-se en direccions oposades, entre les obres i les botigues de souvenirs.

Només uns metres més avall, de la quotidiana concentració davant la Boqueria, a la cruïlla amb el carrer Hospital, prop d'un centenar de curiosos esperaven l'arribada de Leó XIV a la parròquia de Sant Agustí.

Durant una mica més d'una hora, el centre de gravetat de la visita papal a Catalunya es desplaçaria a un dels barris vulnerables de Barcelona.

Expectació des de les vores

L'arribada estava prevista per a les 16:30 hores.

Després de visitar al matí el centre penitenciari de Brians 1 i resar el rosari a Montserrat, el Papa havia reservat la tarda per a la parada més social de la seva agenda catalana: hi havia representants de prop de 90 entitats socials que treballen amb persones sense llar, expresidiaris, dones víctimes de tràfic, immigrants i famílies en situació de vulnerabilitat; el contacte més directe amb algunes de les ferides socials més visibles de la ciutat.

Alguns fanàtics portaven banderes vaticanes sobre les espatlles. D'altres preguntaven als agents per on passaria el Pontífex. Molts simplement esperaven, pendents del pas del cotxe papal pel carrer estret.

Leó XIV finalment va accedir per la Rambla del Raval entre una gran acumulació de devots i curiosos.

Mentrestant, qui gaudia de la millor posició per contemplar el dispositiu eren els veïns del Raval. Per una vegada, els residents i comerciants tenien l'accés més privilegiat. Encara que en un barri acostumat a conviure amb desenes de llengües, cultures i creences diferents, l'arribada del Papa podia transcórrer tranquil·lament com una notícia més dins d'una jornada laboral qualsevol.

Una llum nova

No és freqüent que el Raval concentri l'atenció internacional per una visita institucional. Quan el barri apareix en titulars, sol fer-ho associat a problemes de convivència, pobresa, exclusió o inseguretat.

L'elecció tenia una explicació evident: Leó XIV pertany a l'orde de Sant Agustí i la parròquia està regida per agustins.

L'orde, a la qual Robert Prevost va pertànyer durant dècades abans de convertir-se en Papa, ha posat tradicionalment l'accent en la vida comunitària, la proximitat pastoral i l'acompanyament de les persones més vulnerables.

Però hi havia més motius. Sant Agustí és també un dels principals nodes d'assistència social del barri.

A pocs metres del temple, les Missioneres de la Caritat atenen diàriament centenars de persones vulnerables. Cada setmana es distribueixen aliments a famílies amb dificultats econòmiques. La parròquia conviu amb una realitat marcada per la precarietat i l'exclusió social.

Agustins i el Raval

D'alguna manera, la pròpia història de l'edifici dialoga amb la del barri.

Els agustins van arribar al Raval després de perdre el seu antic convent de la Ribera arran de la construcció de la Ciutadella borbònica. El temple va sobreviure a incendis, expropiacions i conflictes polítics. També va ser escenari de l'Assemblea de Catalunya de 1971, un dels fets clau de l'oposició antifranquista.

Tres segles després, l'església continua funcionant com a refugi i punt de trobada en una de les zones més vulnerables de la capital catalana.

La parada menys monumental

Davant la solemnitat de Montserrat, Sant Agustí oferia un altre paisatge. La visita amb prou feines ha durat una hora. Poc després, Leó XIV ha posat rumb a la Sagrada Família, on l'espera l'acte més multitudinari i mediàtic de la seva estada a Catalunya.