Una associació d'ambulatoris catalans gestionats per metges alerta de l'impacte del projecte de llei que impulsa la ministra de Sanitat, Mónica García, en la possible "desatenció" a 280.000 ciutadans. Un dictamen jurídic d'Aceba (Associació Catalana d'Entitats de Base Associativa) rebutja la norma en tramitació i en demana l'arxivament o la reforma completa.
Ho deixa negre sobre blanc l'informe Anàlisi del Projecte de Llei de Gestió Pública i Integritat del Sistema Nacional de Salut, que signa l'advocat Josep Lluís Lafarga Traver, assessor jurídic d'Aceba.
El treball arriba a tres conclusions importants: el projecte legislatiu "imposa un model únic de gestió": el públic directe; envaeix competències en matèria d'organització dels serveis sanitaris i elimina la "pluralitat" de models organitzatius dins el Sistema Nacional de Salut (SNS).
Possible "desatenció"
Això és així perquè el text en discussió parlamentària preveu posar traves a la gestió indirecta de serveis públics. Això, podria, segons el dictamen, deixar els ciutadans "desatesos".
Un impacte en darrera instància que "podria posar en qüestió l'equitat en l'accés als ciutadans i ciutadanes".
Però hi hauria altres conseqüències, subratlla Lafarga per a Aceba, com una sacsejada a la "sostenibilitat, eficiència i capacitat resolutiva" del sistema.
Imatge d'una sanitària a l'àrea de vigilància intensiva de l'Hospital Clínic
"Sense base empírica"
En el seu raonament, l'assessor jurídic adverteix que el projecte de llei manca de "base empírica". És així perquè "no hi ha estudis que comparin els resultats de les diverses formes de gestió" presents a l'SNS.
I malgrat aquesta manca de literatura, la iniciativa legislativa circumscriu els principis d'universalitat, equitat i qualitat "només en la gestió pública directa". Deixa de banda els altres tipus de provisió, molt presents a Catalunya, tot i que compten amb una xarxa pròpia, la concertada, anomenada Siscat.
"Prejudicis ideològics"
Hi ha més. Segons l'anàlisi, el projecte de llei pateix de "reduccionisme", menystenint les experiències mixtes que han donat bons resultats.
La llei de la ministra García, doncs, presenta "rigidesa organitzativa", segons el dictamen, deixant de banda el fet que l'envelliment poblacional demana "models més flexibles i innovadors".
Ignora el model català
Segons Lafarga, l'esborrany "no té en compte com hauria" la realitat autonòmica, "especialment la catalana".
És així perquè al territori hi ha diversitat de proveïdors de salut, com "fundacions, associacions, mutualitats, cooperatives, institucions religioses, societats professionals i Entitats de Base Associativa (EBA)", l'organització de les quals ha encarregat el parer jurídic.
Aquest examen dona dues dades per a Catalunya: en salut mental, àmbit sociosanitari i atenció intermèdia i hospitals, el 80% de la prestació la cobreixen entitats privades. En atenció primària i comunitària, "el 40%", conclou l'autor.
Per això, qualsevol norma que no cobreixi aquestes xifres "desconeix" la realitat catalana, assevera el lletrat.
El nou Hospital de Sant Pau de Barcelona, vist des d'una posició frontal
Risc de "desatenció"
Més greu encara, el signant planteja que si s'aprovés la llei en projecte, "es posaria en qüestió l'equitat en l'accés dels ciutadans i ciutadanes". Aquests, privats del seu proveïdor, no públic, "podrien quedar desatesos".
També hi hauria impactes sobre la "sostenibilitat, eficiència i capacitat resolutiva", afegeix l'advocat.
El paper de les EBA
Qui ha encarregat el dictamen? L'autor recorda que les Entitats de Base Associativa són el segon proveïdor d'atenció primària a Catalunya --després de l'ICS--.
Gestionen 13 àrees bàsiques de salut (ABS), amb 280.000 targetes sanitàries assignades, el 3,5% de la població catalana. En total, aquest model ocupa 825 professionals, amb un pressupost total d'uns 130 milions d'euros, segons dades de 2025.
Les enquestes de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) conclouen que les EBA "obtenen els millors resultats assistencials" en l'àmbit de "sostenibilitat i eficiència". Presenten millors ràtios en despesa farmacèutica i incapacitats laborals. També puntuen millor, recorda l'anàlisi, en visites a urgències i derivacions a especialistes.
"Pluralitat organitzativa"
Lafarga es basa en aquests bons resultats per argumentar que "la fortalesa de l'SNS resideix en la capacitat d'adaptació i la coexistència de diferents formes de provisió de serveis". Una pluralitat que s'organitza en el marc d'un finançament únic, universalitat i equitat.
Les reformes plantejades, segons ell, haurien de reforçar la "transparència, avaluació de resultats i els mecanismes de control" --com la "rendició de comptes"-- de les formes de col·laboració "públic-social i públic-privada".
L'Hospital Plató de Barcelona, vinculat al Clínic
Un altre posicionament
La presa de posició del dictamen, que nodrirà la postura pública d'Aceba, se suma a les que han emès el Cercle de Salut, la patronal CSC i el mateix conseller de Presidència.
En paral·lel, Junts ha denunciat la "greu ingerència competencial" del projecte de llei, i ha apressat Mónica García a "no dictar com s'organitza Catalunya" al Congrés dels Diputats.
Després d'això, el 12 de maig, el Consell de Ministres va aprovar el text --modificat, això sí--, donant inici a la tramitació parlamentària del mateix. Però si persisteix el veto de Junts, la majoria que sosté el Govern serà incapaç d'aprovar la norma, ja que les altres dretes també la rebutgen.