Va cobrar milers d'euros a persones endeutades i va fugir: la justícia investiga el fals advocat Manel Forés
Un jutjat de Barcelona admet a tràmit una querella contra el propietari de l'empresa 'Acaba con tu deuda' per una presumpta estafa a persones acollides a la Llei de Segona Oportunitat
Més estafes: Condemnen Yago Zarroca, l'estafador de l'ONG Yes We Help, per promoure falsos voluntariats a Ghana
Desenes de persones que amb prou feines podien arribar a final de mes, assetjades per préstecs, embargaments i deutes impossibles d'assumir, van creure haver trobat una segona oportunitat.
La promesa era senzilla: cancel·lar les seves obligacions econòmiques a través del mecanisme legal dissenyat precisament per a qui travessa una situació d'insolvència.
Per això van confiar en Acaba con tu Deuda, una empresa que es presentava com a especialista en la matèria i que els oferia recuperar quelcom tan valuós com la tranquil·litat.
Falsa segona oportunitat
Tanmateix, el que semblava l'inici d'una nova vida va acabar convertint-se, presumptament, en una nova nitmare.
Segons una querella recentment admesa a tràmit pel Tribunal d'Instància número 18 de Barcelona, el responsable de la mercantil Gestió Segona Oportunitat S.L., Manel Forés, hauria teixit un frau continuat contra centenars de clients vulnerables de tot Espanya, a qui va cobrar milers d'euros per uns serveis que, suposadament, mai va arribar a prestar.
Imatge d'arxiu de l'exterior de la Ciutat de la Justícia
La investigació judicial arrenca arran de la denúncia presentada per quatre afectats, tot i que les fonts consultades sostenen que hi ha moltes més víctimes i que el perjudici econòmic és de més d'un milió d'euros.
Presumpta estafa continuada
D'aquesta manera, el passat 28 de maig el jutjat va acordar admetre a tràmit la querella presentada per quatre dels afectats contra Manel Forés i la societat Gestió Segona Oportunitat S.L., que operava sota la marca comercial Acaba con tu Deuda.
En l'acte d'admissió, al qual ha tingut accés Crónica Global, la magistrada considera que els fets relatats “podrien ser constitutius de delicte”, motiu pel qual acorda incoar el corresponent procediment penal per a la seva investigació i aclariment.
Els querellants atribueixen a Forés un presumpte delicte continuat d'estafa i, de manera subsidiària, un delicte continuat d'apropiació indeguda, ambdós agreujats per la situació d'especial vulnerabilitat econòmica de les víctimes, l'elevat nombre d'afectats i el presumpte aprofitament d'una aparença de professionalitat per generar confiança.
Imatge d'un agent dels Mossos d'Esquadra davant la Ciutat de la Justícia de Barcelona Europa Press
La promesa d'esborrar els deutes
Segons la querella, l'empresa captava clients de tot Espanya mitjançant campanyes comercials en què es presentava com un despatx especialitzat en la Llei de la Segona Oportunitat, un mecanisme legal que permet cancel·lar determinats deutes a persones insolvents.
Un cop captats, els clients abonaven quantitats que oscil·laven entre els 2.000 i els 3.000 euros, normalment fraccionades en quotes mensuals, a canvi de rebre assistència jurídica integral durant tot el procediment.
![Un trabajador bajando la persiana de su comercio durante la pandemia del coronavirus](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/03\/11\/vida\/1003742740482_15824502_320x180.jpg"])
Tanmateix, els denunciants sostenen que, després de percebre els diners, l'empresa no impulsava els procediments judicials compromesos o els deixava caducar sense completar la tramitació.
Quan els afectats reclamaven explicacions, rebien respostes ambigües, excuses reiterades o promeses de solució que mai arribaven a materialitzar-se.
Un dany que va més enllà dels diners
La querella subratlla que el perjudici patit per les víctimes no es limita a les quantitats abonades per uns serveis presumptament no prestats.
Els denunciants sostenen que la inacció de l'empresa els va fer perdre un temps valuós per acollir-se als beneficis de la Llei de la Segona Oportunitat, agreujant en alguns casos la seva situació econòmica i augmentant la pressió de creditors i entitats financeres.
Un dels casos exposats a la querella reflecteix que un client va estar abonant quotes durant més de dos anys sense que la seva situació arribés a resoldre's.
Una empresa desapareguda
Sempre segons el relat dels querellants, l'activitat d'Acaba con tu Deuda va cessar de manera abrupta.
L'empresa hauria deixat d'atendre els seus clients, no hauria reintegrat les quantitats cobrades i tampoc hauria satisfet les obligacions pendents amb part de la seva plantilla.
La querella sosté, a més, que Manel Forés va desaparèixer deixant la societat sense activitat i presumptament descapitalitzada. L'escrit també destaca que l'investigat no ostentaria la condició d'advocat.
![Façana de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB)](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2024\/04\/02\/politica\/844675666_15780599_1706x924.jpg"])
Façana de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB)
Un descobriment impulsat per un altre despatx
La presumpta operativa va sortir a la llum després que un altre despatx, Llibertat sense Deutes, detectés l'arribada constant de clients procedents d'Acaba con tu Deuda que denunciaven incidències similars en la gestió dels seus expedients.
Les mateixes fonts expliquen que aquest patró va portar a recopilar documentació i testimonis que finalment van desembocar en la presentació de la querella ara admesa a tràmit.
Declaracions, patrimoni i mòbils
Entre les diligències sol·licitades per l'acusació figuren les declaracions dels investigats, dels afectats i d'una exempleada de l'empresa, així com una investigació patrimonial sobre Manel Forés i la mercantil.
Els querellants també reclamen l'anàlisi dels comptes anuals de la societat i el bolcatge de diversos telèfons mòbils per incorporar converses de WhatsApp que, al seu judici, acreditarien les contínues evasives ofertes als clients.
Així mateix, sol·liciten la imposició d'una fiança solidària que garanteixi una eventual responsabilitat civil en cas que els fets investigats acabin sent condemnats pels tribunals.
