Interior destina 1,3 milions a càmeres de seguretat en municipis sense policia

La Generalitat vol tancar esquerdes en el mapa de la seguretat local. El Departament d’Interior i Seguretat Pública ha activat una convocatòria de subvencions per valor d’1,3 milions d’euros per impulsar la instal·lació i el manteniment de càmeres de videovigilància amb lectura de matrícules, especialment en aquells municipis que no disposen de Policia Local.

Així ho ha anunciat aquest dilluns la consellera Núria Parlon, que ha detallat una doble fase: una primera tanda d’ajuts per valor de 800.000 euros per a ajuntaments sense cos policial municipal; i 500.000 més en una segona fase per a localitats que sí que compten amb cos propi.

Requisit clau

En aquesta primera fase pilot, només podran optar als ajuts els municipis que tinguin vigent el conveni Lectio amb els Mossos d’Esquadra, un sistema que permet a la policia catalana accedir i analitzar les imatges captades per les càmeres.

Dels 730 municipis catalans que no tenen Policia Local per la seva mida, només entre 60 i 65 compleixen ara mateix aquest requisit.

Un cartell informa que s’accedeix a una zona vigilada per càmeres de videovigilància Europa Press

Els ajuts contemplen fins a 30.000 euros per a la instal·lació dels dispositius i 450 euros anuals de manteniment per càmera, amb un màxim de tres per municipi.

Lectio, la peça estratègica

El Govern vol que tots els ajuntaments connectin les seves càmeres al sistema Lectio. “Ens facilita informació qualitativa clau per a la prevenció i la resolució de delictes. És una eina molt potent”, ha remarcat Parlon.

En aquesta línia, els serveis territorials ja treballen amb els municipis per accelerar adhesions.

Els ajuts també podran beneficiar entitats supramunicipals —com consells comarcals i diputacions— que hagin cofinançat la instal·lació d’aquests sistemes.

En joc, quelcom més que càmeres: una xarxa de vigilància coordinada perquè els pobles més petits, sense Policia Local, no quedin fora del radar de la seguretat.

El Govern instal·larà càmeres lectores de matrícules per lluitar contra el crim organitzat

Prova pilot

Parlon ha subratllat que es tracta d’una prova pilot nascuda de les demandes traslladades pels alcaldes a les Juntes Locals de Seguretat. Si el sistema funciona i contribueix a reduir la delinqüència, el Govern no descarta ampliar el pressupost.

“Són dispositius que ajuden a dissuadir i a complementar la tasca dels Mossos allà on no hi ha policia local”, ha defensat la consellera, que ha situat l’objectiu en reforçar la convivència ciutadana i la capacitat preventiva.

Càmera de vigilància. Imatge d’arxiu EUROPA PRESS

Més de 5.300 càmeres actives

En aquest sentit, i segons el darrer balanç del Departament d’Interior, al qual va tenir Crónica Global, a Catalunya, actualment, hi ha 5.322 càmeres ja autoritzades i en funcionament i 691 pendents de resolució administrativa, repartides en gairebé 300 expedients municipals.

Cal recordar que la instal·lació i ús de càmeres de videovigilància està reservada a les forces i cossos de seguretat i requereix l’autorització expressa de la Direcció General d’Administració de Seguretat (DGAS) previ informe favorable de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya.

El 'Gran Germà' s’estén per Catalunya: lectors de matrícules i reconeixement facial per frenar la delinqüència

La DGAS, que depèn del Departament d’Interior, només concedeix les autoritzacions si existeix un risc raonable per a la seguretat. A més, el sistema ha de resultar proporcionat, garantint en tot moment la privacitat, intimitat i imatge dels ciutadans.

Cada ajuntament ha de justificar prèviament els motius que l’han portat a sol·licitar una càmera de seguretat en cada punt concret del municipi.