Després d'un cap de setmana tràgic, en què s'han registrat cinc episodis amb arma blanca en només tres dies, la consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, ha descartat per ara endurir les penes per portar armes blanques i ha defensat la necessitat d'abordar el problema des de “la pedagogia”.
Al programa Cafè d’Idees, de La 2 Cat, ha estat preguntada per la proposta del PP per endurir la normativa sobre armes blanques. “Cal treballar amb la lògica del fenomen i no des del fet aïllat”, ha respost.
En aquest context, el Govern aposta per “combatre la cultura de la navalla” com a principal estratègia davant d'un problema de seguretat que, insisteix, no és tan greu com la sensació generada després d'aquest cap de setmana tràgic: “Les xifres de seguretat estan millorant”, afirma.
"Un fenomen sobrevingut"
Sobre la proliferació d'armes blanques, la consellera considera que es tracta d’un “fenomen sobrevingut”, vinculat a les xarxes socials i a la banalització de la violència, i que és comú a tot Europa, on alguns grups criminals estan resolent els seus litigis cada cop més amb armes blanques i, en menor mesura, amb armes de foc.
“La policia ja és eficaç retirant armes; el que ha faltat és més pedagogia, que s’entengui que en espais com l’oci nocturn no se’n poden portar”, ha subratllat.
En aquest context, ha explicat que des de la seva arribada a la Conselleria ha impulsat una adaptació del Pla Daga —el dispositiu dels Mossos d'Esquadra per reduir l’ús d’armes blanques a la via pública—, amb l’objectiu d’anar més enllà de la simple retirada d’armes i abordar el fenomen de fons.
La tragèdia d’Esplugues
Parlon s’ha referit al tràgic succés ocorregut el passat dissabte a Esplugues, en què una dona de 41 anys va ser assassinada amb una arma blanca de grans dimensions. “Que una persona mati de forma espontània una altra és un cop molt dur, per això és important mantenir un debat assossegat”, ha assenyalat.
En aquest sentit, ha criticat l’extrema dreta per, al seu parer, fomentar discursos que busquen confrontar, generar alarma i transmetre la sensació que "no estem segurs a casa".
Sobre la hipòtesi d’un mòbil terrorista, ha reiterat que no és una de les línies d’investigació en aquests moments i que tot apunta que l’agressor va actuar en un estat de “deliri i desequilibri”.
Tampoc ha confirmat ni desmentit que l’autor proferís crits islamistes: “És una cosa que s’ha comentat a partir de testimonis, una mica de boca a orella”, ha afirmat.
Sobre el fet que recullen alguns mitjans de comunicació que el detingut té antecedents penals per un episodi violent a Burgos, on suposadament hauria fet destrosses i amenaçat policies, Parlon no ho ha confirmat tot i que ha detallat que a la policia catalana sí que li consta que havia tingut "algun incident" fora de Catalunya.
Els Mossos als centres educatius
Parlon també ha tingut ocasió de referir-se a la polèmica pel pla pilot que preveu la presència de Mossos als centres educatius.
La consellera considera que s’està “fent una gra massa” i recorda que els agents fa anys que acudeixen a instituts per impartir xerrades.
La principal novetat, explica, és que ara també podran actuar com a mediadors per a la resolució de conflictes, i reivindica el seu paper com a “facilitadors de la convivència”.
"Una bona iniciativa"
“Quina imatge estem traslladant a la societat sobre què són els Mossos amb aquest debat?”, s’ha preguntat, alhora que ha subratllat que es tracta d’una iniciativa preventiva, no reactiva, i de caràcter voluntari.
Tot i la controvèrsia, manté que és una “bona iniciativa”, tot i que admet que potser no arriba en el moment més oportú, en plena “reivindicació del docent”.