La NASA fitxa un enginyer català com a controlador per a les pròximes missions Artemis a la Lluna
La seva feina consisteix a assegurar-se que totes les càmeres funcionin: les que van dins i fora de la nau, les que porten els astronautes a l’escafandre i les que documentaran els seus primers passos a la superfície lunar
Altres notícies: Catalunya llança el primer satèl·lit europeu per experimentar amb tecnologia 6G
L’enginyer aeronàutic Roger Lascorz, nascut a Reus, el 1993, treballa a la NASA des del 2019 i serà controlador a les pròximes expedicions previstes a la Lluna, Artemis III i IV el 2027 i 2028, des de la Sala d’Avaluació de la Missió (MER per les seves sigles en anglès) a la ciutat estatunidenca de Houston.
"Soc el responsable dels sistemes d’imatge del Programa d’Activitat Extravehicular i Mobilitat Humana en Superfície, la part de la NASA que s’encarrega de tot el que passa quan els astronautes són a l’espai o a la Lluna", ha explicat Lascorz en una entrevista amb EFE.
La missió Artemis II, en el seu viatge a la Lluna Europa Press
La seva feina consisteix a assegurar-se que totes les càmeres funcionin: les que van dins i fora de la nau, les que porten els astronautes a l’escafandre i les que documentaran els seus primers passos a la superfície lunar. També supervisa altres sistemes d’aviónica.
"Durant les missions actives seré a la Sala d’Avaluació de la Missió, on els enginyers monitoritzem en temps real tots els sistemes de la nau; si alguna cosa falla o es comporta de manera inesperada, analitzem les dades i trobem la solució perquè l’equip de control de vol la comuniqui als astronautes", ha explicat Lascorz, que subratlla que és una responsabilitat enorme perquè "a l’espai no hi ha marge d’error".
7 anys a la NASA
L’enginyer, que té 33 anys, porta des del 2019 a la NASA: va començar al Kennedy Space Center de Florida i es va anar consolidant dins del programa Artemis fins que, al gener de 2025, va ascendir a EHP Imagery System Manager al Johnson Space Center de Houston.
Lascorz recorre al cinema per explicar on treballa. "Recordes a la pel·lícula 'Apollo 13' l’escena del filtre quadrat que no cap al forat rodó, quan els enginyers a terra buiden una caixa de materials sobre una taula i han d’improvisar una solució amb el que els astronautes tenen a bord? Aquesta escena passa precisament al MER", diu.
"En aquella seqüència, uns 70 especialistes que coneixien cada sistema de la nau a la perfecció van trobar aquella solució", afegeix.
Artemis II
L’enginyer aeronàutic va viure de prop la recent expedició Artemis II, la primera missió tripulada a la Lluna en més de mig segle, que va permetre batre el rècord d’allunyament del planeta fixat per la missió Apol·lo 13 el 1970.
Enlairament d’Artemis II Europa Press
"Van ser dies intensos i gratificants; el llançament, l’1 d’abril, va ser un moment que no oblidaré: veure aquell coet enlairar-se amb quatre persones a bord, sabent tota la feina que hi ha al darrere, és una cosa que et fa un nus a l’estómac, després van venir deu dies seguint la missió", recorda, "que tot hagi sortit tan bé és la millor validació possible de la feina de milers de persones, és una sensació que no té preu".
Ell es va encarregar prèviament dels sistemes d’imatge i de veu, les càmeres i la infraestructura de comunicacions a terra que fan possible el llançament: "Durant la missió em vaig mantenir disponible per si algú em necessitava, però vaig poder viure-ho també com a espectador, molt feliç i emocionat perquè una part del que estava passant allà dalt portava una mica de la meva feina", explica.
Pròximes missions
Lascorz ja mira a les pròximes expedicions a la Lluna: "Artemis III serà una missió de prova en òrbita terrestre baixa, similar a l’Apol·lo IX, en què es provaran les capacitats de maniobres orbitals de trobada i acoblament; encara s’està definint i els requisits per al meu àmbit de feina encara no estan concretats".
Els astronautes d’Artemis II Europa Press
Serà Artemis IV, continua, "la que farà el salt cap a la superfície lunar". "Aquí és on la meva feina com a responsable d’imatgeria guanyarà una complexitat enorme, documentar astronautes caminant a la Lluna és un repte tècnic d’una altra dimensió", precisa.
Somni complert
Lascorz està complint el seu somni de nen de treballar a la NASA: "Des de petit tenia clar que volia dedicar-me a l’espai, i amb 16 anys vaig prendre la decisió de marxar de Reus als Estats Units per aconseguir-ho", relata.
Es va llicenciar en Física amb magna cum laude a l’Advanced Academy de la universitat de West Georgia, a Carrollton, i després va cursar un grau i un màster en Enginyeria Aeroespacial amb els màxims honors a Georgia Tech. "Després de diversos intents, vaig rebre la trucada de la NASA i no m’ho podia creure", recorda.
Viu a Houston i abans va passar uns anys a Florida, a prop de Cap Canaveral. "És una vida molt diferent de la de Reus, però molt enriquidora; Houston és una ciutat enorme i diversa, amb una energia molt especial al voltant del món espacial, però, per molt que m’hagi adaptat a la vida aquí, Reus sempre hi és present", conclou.
