La regularització arrenca encallada a Barcelona: "Necessito el paper per treballar"
El primer dia del procés dispara l'activitat en consolats i assessories mentre creixen els dubtes sobre la capacitat administrativa per absorbir centenars de milers de sol·licituds
Contingut relacionat: Barcelona prepara tres centres especials per a la gran regularització d'immigrants
Notícies relacionades
A les dotze del migdia, la cua del Consolat de Colòmbia a Barcelona seguia doblant la cantonada.
Alguns havien arribat quatre hores abans. Ningú volia perdre el torn en el primer dia de la regularització extraordinària aprovada pel Govern.
Per a molts, el procés comença abans de presentar una sol·licitud: comença aquí, esperant un certificat, renovant un passaport o intentant desxifrar quin paper farà falta demà. Hi havia qui acudia pels antecedents penals, requisit clau del procediment. Altres aprofitaven per resoldre tràmits pendents que també poden resultar decisius en les properes setmanes.
La cua a les portes del Consolat de Colòmbia, a Barcelona, 24 hores després de l'aprovació de la regularització massiva
Andrés, treballador de la construcció, va arribar a les 8:30. Va intentar demanar els seus antecedents per Internet, encara que assegura que el sistema no li va permetre completar el procés. Va preferir acudir en persona. "Necessito un paper per poder treballar bé aquí", va resumir el sol·licitant des de la cua.
Una finestra amb data de tancament
La regularització permetrà sol·licitar una autorització de residència d'un any a persones estrangeres que ja estiguessin a Espanya abans de l'1 de gener de 2026 i puguin acreditar cinc mesos de permanència continuada en el moment de presentar la sol·licitud. El termini estarà obert fins al 30 de juny.
El permís inclourà autorització per treballar des del primer dia en qualsevol sector i en tot el territori estatal.
L'Executiu ha defensat la mesura com una via per aflorar situacions d'irregularitat prolongada i donar sortida a persones que viuen i treballen a Espanya al marge dels canals ordinaris.
Encara que les previsions inicials situaven el llindar en el mig milió de beneficiaris, estimacions més recents eleven la xifra potencial fins a les 750.000 sol·licituds.
Treballar, viatjar, cotitzar
Maria Cristina, resident a Barcelona des de fa dos anys i mig, esperava des de feia una hora per recollir documentació. Ja s'ha informat amb amistats que van passar per tràmits similars i també amb advocats. Té padró i veu la regularització com una oportunitat immediata. "Podré treballar bé i podré aportar a la Seguretat Social".
Mauricio, que complirà quatre anys a Espanya, posa el focus en la mobilitat. Vol ordenar la seva situació i guanyar marge per moure's dins i fora del país. "És molt important. Podràs viatjar, tornar i buscar millors oportunitats".
Natalia esperava recollir el passaport. Porta més de dos anys vinculada a Barcelona i resumeix a Crónica Global que per a ella està en joc l'ocupació, l'estabilitat i la família. "Vull una residència per poder treballar, tenir vacances, un salari fix i tornar a veure la meva família a Colòmbia".
L'advocacia demana no improvisar
Quim Clavaguera, responsable de la comissió d'Estrangeria de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), qualifica el decret com una eina necessària per reintegrar a aquells que havien quedat exclosos dels canals ordinaris.
El jurista posa l'accent en la complexitat tècnica del procés, ja que recorda que cada expedient pot dependre de dates, proves de permanència, documents estrangers, traduccions, terminis o circumstàncies familiars diferents.
En aquest context, demana no improvisar. Un error documental, una sol·licitud mal enfocada o l'omissió d'un requisit poden traduir-se en retards llargs o directament en una denegació.
En les últimes setmanes, afegeix: "Les consultes s'han disparat". Va ocórrer quan va començar a parlar-se de la regularització i va tornar a intensificar-se amb la publicació del text definitiu.
La porta de l'edifici en què es troba el Consolat de Colòmbia, a Barcelona
El paper que ho pot bloquejar tot
Un dels punts més sensibles del decret és el certificat d'antecedents penals.
Davant dels esborranys inicials, que suggerien una declaració responsable, el text final imposa una fórmula de control rigorosa.
Si l'interessat acredita haver sol·licitat el certificat fa més d'un mes sense rebre'l, podrà presentar la sol·licitud sota la condició d'autoritzar l'Estat espanyol a verificar aquesta informació per via diplomàtica.
Aquest mecanisme reforça el control de seguretat, però trasllada la incertesa a l'àmbit consular.
No tots els països emeten certificats amb la mateixa rapidesa, ni tots els consolats tenen la mateixa capacitat de resposta. Tampoc tots els sol·licitants compten amb els mateixos recursos per gestionar taxes, desplaçaments o cites prèvies.
Assessories saturades
Des de l'assessoria Legalizados defineixen l'inici de la jornada com "caòtic".
Expliquen que l'allau de consultes ha estat immediat. Persones que pregunten si compleixen requisits, quins documents serveixen, com acreditar permanència o què fer si encara no tenen antecedents penals.
El despatx detecta a més zones grises en l'aplicació pràctica de la norma. La principal gira al voltant del denominat informe de vulnerabilitat previst per a alguns supòsits. El decret esmenta ONG, sindicats i entitats col·laboradores, encara que persisteixen dubtes sobre models vàlids, proves exigibles i criteris concrets d'emissió.
Dubtes futurs
Una altra advertència apunta al mercat laboral. Tenir permís per treballar no garanteix una contractació automàtica.
Segons expliquen des de l'assessoria legal, persisteix el risc que l'empresa privada mostri reticències a formalitzar contractes amb aquestes noves autoritzacions, evidenciant que l'eliminació de la barrera legal no comporta necessàriament la desaparició dels prejudicis en la contractació real.
Un sistema ja tensionat
Comissions Obreres, per la seva banda, centra les seves crítiques en el disseny de l'operatiu i en la manca de reforç estructural on, al seu parer, més falta fa.
El sindicat sosté que el Govern ha organitzat la recollida documental a través d'oficines seleccionades i altres punts habilitats, deixant en segon pla a les oficines d'Estrangeria, precisament el personal que acumula experiència directa en aquest tipus d'expedients.
![Trabajadores, sindicatos y usuarios de extranjería se manifestarán en Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/05\/15\/el-pols-de-la-ciutat\/1003742657807_15911931_320x120.jpg"])
CCOO qüestiona a més l'ús polític de la paraula reforç. Segons denuncia, els nous recursos no s'han incorporat a les plantilles ordinàries que ja arrosseguen càrrega crònica de treball. El resultat, adverteixen, és que es llança un procés extraordinari sense resoldre l'embús previ.
Barcelona apareix com a exemple recurrent en el seu diagnòstic. L'organització assegura que l'oficina local suporta una pressió constant i que bona part del problema no respon a una campanya puntual, sinó a una insuficiència sostinguda de mitjans humans.
També alerta d'un efecte diferit. La regularització no acaba quan es concedeix el permís inicial. Després arribaran renovacions, modificacions d'autoritzacions, reagrupacions familiars i nous expedients vinculats a aquells que entrin ara en el sistema.
