Barcelona prepara tres centres especials per a la gran regularització d'immigrants
El dispositiu s'engegarà a l'abril amb funcionaris voluntaris que cobraran jornades extraordinàries de 25 euros l'hora per gestionar la recepció de fins a un milió d'expedients
Contingut relacionat: Saiz reivindica la contribució dels immigrants al creixement econòmic davant de l'escepticisme del Cercle
Notícies relacionades
La maquinària administrativa per a la que serà la setena regularització extraordinària d'immigrants a la democràcia espanyola ja està en marxa, tot i que no exempta de friccions internes.
Segons documentació de l'àrea de Seguretat Social a la qual ha tingut accés aquest diari, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha dissenyat un desplegament excepcional que situa Barcelona, juntament amb Madrid, com el principal epicentre operatiu.
La capital catalana comptarà amb tres oficines específiques per absorbir l'allau de sol·licituds presencials, mentre que a ciutats com València o Múrcia s'habilitaran dues seus addicionals.
25 euros l'hora i voluntaris
El Govern busca evitar el col·lapse de les oficines d'Estrangeria, ja de per si saturades, i desplaçar el pes del procés a funcionaris voluntaris de la Seguretat Social i Correus.
El pla, que es preveu activar a l'abril després de la publicació del Reial Decret, incentivarà la participació del personal mitjançant hores extres fora de l'horari ordinari (de 16:00 a 19:00 hores) retribuïdes a 25 euros l'hora.
Aquest dispositiu especial estarà operatiu, previsiblement, d'abril a juny.
A Barcelona, les tres seus funcionaran com a punts de recepció de sol·licituds i captura de dades a l'aplicatiu oficial, tot i que la resolució final dels expedients continuarà recaient a les oficines d'Estrangeria. El Ministeri estima que el 90% dels tràmits es realitzaran per via telemàtica.
L'objectiu és regularitzar una població que oscil·la entre les 500.000 i el milió de persones.
Malestar als sindicats
Malgrat l'ambició del pla, el clima laboral és tens. El sindicat CCOO, en notes informatives adreçades a la plantilla, ha llançat dures crítiques a la gestió del procés sota el lema "Regularització sí, però no així".
En aquestes comunicacions, denuncien que els gestors "ja l'estan embolicant" abans de començar, assenyalen una manca de criteris clars per seleccionar els voluntaris —que han de comprometre's a assistir almenys tres tardes per setmana— i lamenten l'exclusió del personal laboral en algunes fases.
Una de les seus de l'oficina espanyola d'Estrangeria
Per la seva banda, des del sindicat CSIF es critica que es deixi de banda els funcionaris experts d'Estrangeria. Adverteixen que, si bé ara es busca rapidesa amb personal voluntari d'altres àrees, d'aquí a un any —quan toqui renovar aquests permisos provisionals— la feina recaurà de nou sobre unes plantilles d'Estrangeria ja desbordades i sense reforços estructurals.
El "tap" del padró
Per accedir a aquest permís de residència i treball per un any, els sol·licitants hauran d'acreditar que es trobaven a Espanya abans del 31 de desembre de 2025 i no tenir antecedents penals.
Tanmateix, el procés s'enfronta a l'escull logístic d'obtenir el padró històric a Barcelona. Amb cites prèvies a l'Ajuntament que ja es demoren fins a finals de maig, els sol·licitants es veuran obligats a presentar proves alternatives de la seva estada mínima de cinc mesos, com ara informes mèdics, certificats d'assistència a serveis socials o justificants d'enviament de diners, per evitar quedar fora del dispositiu especial que finalitza al juny.
