L'oposició al Cos Consular de Barcelona es dilueix i fracassa el 'cop d'estat' nacionalista
El cònsol israelià, Yosef David Sánchez-Molina, revalida el seu càrrec i deixa fora de joc l'oposició, incapaç de posar en marxa una candidatura alternativa
Continguts relacionats: El cònsol d'Israel torna a guanyar les eleccions del Cos Consular de Barcelona
El soroll de sabres al Cos Consular de Barcelona ha acabat en no res. El cònsol d'Israel, Yosef David Sánchez-Molina, ha revalidat el seu càrrec al capdavant de la prestigiosa institució, i ha desactivat el sector crític que va encendre un cop d'estat a l'ombra durant el seu darrer mandat.
Així, el prelat d'Orient Mitjà pilotarà l'ens, com a mínim, fins a 2028.
Serà així perquè l'equip que encapçala el catalanoisraelià va arrasar a l'assemblea participativa que ahir va tenir lloc a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB).
La reunió va transcórrer amb una anòmala placidesa, i els més de 50 representants que van acudir al concili van votar per unanimitat l'única candidatura proposada, encapçalada pel cònsol israelià i amb Benito Miró, d'El Salvador; i Rossana Cecilia Surballe, cònsol d'Argentina, com les dues persones de la més estricta confiança del líder consular. Completen la junta el cap de Relacions Institucionals Francisco Javier Ruiz Gil, de Finlàndia; i el tresorer Francisco A. Granero, de Mònaco.
A més, hi ha nou vocals: Tsvetelin Rumenov, cònsol de Bulgària; Santiago Martin Vitale, d'Uruguai; Álvaro Hernan Linares, de Panamà; Antonio José Gómez, de República Dominicana; Beka Zarandia, de Geòrgia; Pere Vicens Rahola, baró de Perpinyà i cònsol d'Uzbekistan; Ricardo Tobar, de Letònia; Javier Perez, d'Etiòpia; i Joan Gaspart, expresident del FC Barcelona i cònsol de Seychelles.
Sector crític en mínims
L'única nota discordant de l'esdeveniment va ser la de l'etern aspirant a candidat Josep Lluís Rovira, exvicepresident de Grup Sifu, expresident de la patronal Pimec i ara cònsol d'Estònia.
El prelat no ha aconseguit articular una llista alternativa a la del cònsol d'Israel i s'ha abstingut en la votació. No l'ha acompanyat a l'esdeveniment cap dels seus camarades. Tot i això, s'ha mostrat educat i cordial amb la nova junta; i ha saludat de forma freda, però respectuosa, la resta d'integrants.
Menys tensió
Tot i així, la votació ha estat molt menys tensa que anys enrere, quan Rovira va proferir protestes en veu alta davant la indiferència de la resta de llegats.
Llavors, va intentar "introduir l'assumpte del conflicte palestí a la reunió" i diverses veus es van alçar per recordar-li que la Convenció de Viena -que regula el paper dels cònsols- no permet a aquests immiscir-se en política ni fer manifestacions d'aquest caire. Aquesta competència es reserva a les ambaixades.
La temprança de Gaspart
El conflicte va escalar i va obligar l'incombustible Joan Gaspart a mobilitzar-se i temperar les aigües entre ambdues parts. Ara, el respecte s'ha recuperat, si bé sotto voce encara hi han discrepàncies i diferències.
No debades, en els darrers dos anys s'ha intentat confeccionar una candidatura alternativa a l'encapçalada per Sánchez-Molina. Sense èxit.
Els representants consulars, encapçalats pel cònsol d'Israel, a la seu de l'ICAB
Ho detallen fonts consulars: enguany s'han remès missatges anònims a diversos cònsols perquè retirin el seu suport al comitè executiu actual. Això amb l'argument que és inadequat que Israel capitanegi l'organisme "per motius de pau".
Durant mesos, un sector s'ha organitzat per prendre el control de la institució, amb la contractació d'assessors i experts en matèria diplomàtica. Participen de l'entesa persones properes al nacionalisme català i a la vella Convergència, a més d'altres cònsols "sensibles" amb el conflicte a l'Orient Mitjà.
Mandat fins a 2028
Res d'això ha prosperat, i fins a 2028 la junta que capitaneja el cònsol israelià seguirà al capdavant de l'emblemàtica institució.
Cal recordar que, durant el seu mandat, s'ha recuperat la posició discreta però influent que tenia abans el Cos, a més de posar ordre intern a uns comptes que van patir una sacsejada en el passat per l'acomiadament irregular d'una treballadora.
