Catalunya no té prou famílies d'acollida. La regió catalana, havent superat recentment els vuit milions d'habitants, tan sols compta amb menys de 900 famílies inscrites al registre de la Generalitat per donar aixopluc a menors amb històries tan dures com la del nadó maltractat pels seus pares a Barcelona.
Els seus progenitors, de 42 i 43 anys, van ser detinguts divendres passat i romanen en presó preventiva per presumptes lesions molt greus, agressió sexual i maltractament habitual al seu fill. Va ser l'equip de l'Hospital del Vall d'Hebron situat a la capital catalana qui va alertar les autoritats en inspeccionar l'estat del lactant, de sis setmanes.
Des del primer minut
L'episodi ha causat una gran consternació a Catalunya. Mentre el menor es recupera al centre sanitari d'unes lesions que li deixaran seqüeles, el Departament de Drets Socials i Inclusió ha activat la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l'Adolescència (DGPPIA) per tal que assumeixi la tutela.
La consellera Mònica Martínez Bravo, en una declaració a la premsa dimecres, va elogiar "l'estreta coordinació" entre l'hospital i la Generalitat per donar protecció "des del primer minut" al nadó. "Estem alleujats que ja estigui protegit, i el protegirem perquè això no torni a passar", va dir.
L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, al crepuscle
Cerca a la família del menor
Ara, Drets Socials centra els seus esforços a buscar-li la millor llar possible, intentant evitar el seu ingrés en un centre de menors. Aquesta és l'última alternativa perquè "no és la millor opció per a infants tan petits".
Per això, l'equip de Martínez Bravo examina la família extensa del menor --tiets, avis, cosins...-- per valorar si algun membre pot fer-se'n càrrec amb garanties que li donarà l'atenció que necessita, amb tot just un mes i mig de vida.
Menys de 900 famílies d'acollida
En cas que aquesta via resulti infructuosa, l'Administració catalana buscarà a la seva borsa de famílies d'acollida, que no és precisament extensa. La consellera va assenyalar que la regió té un "dèficit molt gran" d'aquesta figura, essencial perquè menors vulnerables retirats de la seva família biològica puguin tenir una vida el més normalitzada possible.
Segons dades del departament, actualment hi ha 871 famílies inscrites, de les quals només 87 es presten a resoldre situacions d'urgència, aquelles que requereixen "una resposta ràpida", com és el cas d'aquest menor maltractat, expliquen fonts de la conselleria.
Tot i ser poques, la xifra ha incrementat respecte a 2024; la memòria estadística de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA), corresponent a aquest any, mostrava 791 famílies d'acollida. La majoria estaven censades a Barcelona, mentre que dos centenars es reparteixen entre Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre.
Més menors acollits que famílies
En paral·lel, eren 923 els menors acollits en el si d'una família d'aquest tipus. D'aquesta manera, hi ha més necessitat d'acollida que famílies registrades a les llistes de la Generalitat. No obstant això, la consellera està convençuda que són més les que encaixen en el perfil per fer-se càrrec de nens vulnerables, per la qual cosa va fer una crida a incrementar el registre.
La Generalitat exigeix que les famílies facin un curs de formació prèvia sobre acolliment, adreçant-se a la mateixa DGPPIA o a una de les seves entitats col·laboradores.
Reforç a l'atenció a la infància
Fa tan sols tres setmanes, el Govern va anunciar 18,8 milions d'euros addicionals als serveis d'atenció a la infància en risc.
Aquesta mesura permetrà contractar 124 nous professionals per als Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA), concretament 61 coordinadors i 63 auxiliars administratius, passant a comptar amb 742 treballadors operatius als 54 centres actuals.
Per la seva banda, els Serveis d'Intervenció Socioeducativa (SIS) augmentaran la seva capacitat amb 2.400 places més, arribant a atendre un total de 20.300 nens i adolescents juntament amb 8.900 famílies a tot Catalunya.