Alícia Romero: "Confio en la paraula d'ERC, tindrem pressupostos a l'estiu"

Fa set dies que el president Salvador Illa va anunciar l'única sortida possible per als pressupostos de la Generalitat que el Consell Executiu va aprovar el 27 de febrer, d'acord amb un pla que va deixar de comptar amb la complicitat d'ERC.

La qüestió es va embolicar amb les exigències d'Oriol Junqueras per la cessió de l'IRPF i, amb el Govern socialista lligat de mans per no tenir competències en l'afer, el projecte va tornar a l'escriptori d'Alícia Romero a canvi de fer seure els independentistes a negociar.

Precisament al seu despatx del Districte Administratiu de la Zona Franca de Barcelona, la consellera d'Economia i Finances de la Generalitat rep Crónica Global per repassar els reptes que se li obren davant seu els pròxims mesos.

Entre aquests, les noves demandes dels republicans, el paper de la vicepresidenta i ministra Montero, les corbes que encara ha de prendre el nou model de finançament, el pols dels professors malgrat el pacte educatiu, les ajudes per la guerra a Orient Mitjà i l'escàs temps dels departaments per executar els comptes.

Pregunta: No s'havien retirat mai uns pressupostos al Parlament de Catalunya. Va ser un error de càlcul presentar-los?

Resposta: No. L'obligació del Govern és presentar pressupostos. Feia molts mesos que hi treballàvem, teníem uns socis que ens havien dit que volien uns pressupostos per a aquest any i vam tancar un acord amb els Comuns, que són molt exigents, i també amb els agents socials i econòmics, que tampoc és senzill.

P: Aleshores?

Havien passat dos mesos d'any i vam decidir presentar-los i iniciar una tramitació a la qual es pogués incorporar ERC. Nosaltres vam plantejar el debat a la totalitat l'11 de març i ens van demanar endarrerir-lo una setmana, com vam fer. Entrava en la nostra lògica tenir més temps per negociar aquests pressupostos. Després ells van decidir que no i, pel bé de Catalunya, vam creure que calia fer això.

P: Conseqüències de negociar amb un soci complicat com ERC…

R: Tots els partits defensem els nostres interessos. És tan complicat o tan senzill com qualsevol altre. El que demanem és responsabilitat perquè el país necessita estabilitat en aquests moments tan incerts. Demanem el que nosaltres vam donar el 2023, quan vam aprovar els pressupostos del Govern de Pere Aragonès sense haver negociat la seva investidura, i l'any anterior ens havien exclòs de la taula de negociació.

P: Per què ho van fer?

R: Per responsabilitat, perquè Junts acabava de sortir del Govern i es necessitava estabilitat fins al final de la legislatura. El 2024, no es van aprovar i es van convocar eleccions, però nosaltres també hi vam estar a favor aquell any. Així que demanem el que nosaltres vam donar en el passat per abordar els reptes que tenim, com el de les renovables o el de l'energia, que són elements clau en l'actual context internacional.

P: L'acord signat amb ERC diu que ells es comprometen a "negociar per aprovar els pressupostos", no que ho facin. Del 0 al 100%, com de convençuda està que hi haurà nous comptes el proper mes de juliol?

R: Al 100%, perquè confio en la paraula d'ERC: “negociar per aprovar”. Ho ha dit també Oriol Junqueras. Confio plenament que tindrem nous pressupostos abans que acabi el període de sessions. Treballarem intensament com sempre, res és senzill, però crec que ho aconseguirem.

P: Quant han condicionat les eleccions andaluses i que la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, sigui la candidata del PSOE perquè Moncloa rebutgés el traspàs de l'IRPF?

R: Zero. Hi insisteixo molt, però és que no és veritat. El nostre principal objectiu era tenir un model de finançament que respongués a l'acord d'investidura entre ERC i PSC. I això ho hem aconseguit treballant amb la vicepresidenta Montero i el seu equip. Si ella no hagués volgut, com alguns diuen, no l'hauríem tingut, i ha estat la primera convençuda que calia millorar el finançament de les Comunitats Autònomes i que no tenim prou recursos per abordar les competències transferides de l'Estat.

"Estem una mica lluny i cal acostar posicions. Potser hem corregut massa" [sobre el traspàs de l'IRPF]

P: Què ha de passar al proper Consell de Política Fiscal i Financera amb el nou model de finançament?

R: Esperem que en les pròximes setmanes es pugui presentar en un Consell de Política Fiscal i Financera i que pugui iniciar el seu tràmit al Congrés dels Diputats, on quedarà en mans dels grups parlamentaris. Ha de superar les esmenes a la totalitat perquè es pugui millorar durant la seva tramitació. Interpel·lo sobretot Junts en aquest sentit, perquè permetin que ho debatem.

Si el model millora en la tramitació parlamentària, fantàstic; però crec que els partits estem per ser útils a la societat. Hem de treballar per convèncer la majoria d'investidura de Pedro Sánchez i que aprovin aquest model.

P: I amb l'IRPF?

R: Cal més temps. Sempre hem dit que això passarà, però s'ha de madurar. Hi ha negociacions amb el Govern d'Espanya, conegudes per ERC, però no estan tancades. Ja ho va dir la vicepresidenta Montero: estem una mica lluny i cal acostar posicions. Les presses no són bones conselleres i potser hem corregut massa en aquest tema.

El més important és que s'aprovi el nou model de finançament i, després, ja arribarà l'IRPF, que no podrà fer-se efectiu fins que l'Agència Tributària de Catalunya no estigui preparada.

P: Això, en paral·lel als pressupostos.

R: L'acord d'investidura no condiciona que es vagin complint els acords per aprovar els pressupostos. Per això demanem que es desvinculi una cosa de l'altra mentre seguim complint els acords, com hem fet en carpetes com el nou finançament, l'empresa mixta de Rodalies o el consorci d'inversions.

"Interpel·lo Junts perquè ens permeti debatre el nou model de finançament al Congrés"

P: L'acord signat amb ERC diu que "es comprometen a negociar per aprovar els pressupostos", no que es comprometin a aprovar-los. Amb l'IRPF aparcat, tenen la garantia que, si no s'aprova el nou finançament, no s'aixecaran de la negociació?

R: Això no ha estat mai sobre la taula. Jo era a la negociació d'investidura i recordo que vam acordar que impulsarem aquest model, però no està a les nostres mans que s'aprovi al Congrés. S'ha de negociar i hem de seduir. Estic fent una ruta per Catalunya per explicar aquest model als alcaldes, als agents socials i econòmics. Ens agradaria que ens acompanyés tothom i que ERC fes també esforços en aquesta línia.

P: També els alcaldes de Junts li insisteixen que s'aprovi el nou model?

R: Tots els alcaldes diuen que, si hi ha més diners per a Catalunya, benvinguts siguin. És per invertir en l'àmbit d'educació, sanitat, drets socials… Per fer escoles, residències o millorar el transport escolar. Tothom vol més recursos. Si venen 4.700 milions d'euros, que vinguin, i si podem aconseguir-ne més, millor.

A poc a poc, es va avançant. Si demanem la lluna és difícil que ens la donin i ens quedarem sense res. Aquest model és bo. Porta recursos i guanyem en sobirania fiscal. Cal fer el possible per aprovar-lo.

P: El portaveu d'ERC va assegurar dilluns passat que volen “nous espais de sobirania” a canvi dels pressupostos. Els han dit concretament quins?

R: No. No ens ho han dit. Ara començarem les reunions i ens hauran de dir. Nosaltres estem d'acord a ampliar l'autogovern. Si són coses que no depenen només del Govern és més complex, perquè cal negociar i no tenim gaire temps. Veurem què exigeixen i com podem respondre a les seves demandes.

P: Què s'ha fet fins ara amb l'Agència Tributària de Catalunya?

R: Muscular-la perquè compleixi millor la seva funció actual. Tenia dues plataformes tecnològiques que no interoperaven entre elles, cosa que és un desastre. No teníem alguns perfils professionals necessaris, com informàtics o altres perfils. Tenia 30 inspectors, que són molt pocs. Era un ens poc autònom i, en definitiva, calia corregir alguns elements.

Vam modificar la llei a finals d'agost i això ens ha permès ajustar l'ATC a les necessitats reals d'aquest segle. L'Agència Tributària espanyola és excel·lent i nosaltres hem d'estar a aquest nivell.

P: Té sentit muscular l'ATC abans d'aprovar la cessió de l'IRPF?

R: És evident que no podem contractar milers de persones encara si no tenim una delegació i una legitimitat legal, però sí que podem anar musculant l'ATC. Quan arribi el traspàs caldrà fer una transformació molt més ambiciosa, però a poc a poc. Hem preparat un Pla Director per saber com actuar a partir d'aleshores.

P: Vostè sempre diu que serà flexible en la negociació amb ERC en l'estrictament pressupostari. Quines línies vermelles té el Govern? Quines partides no volen tocar sota cap concepte?

R: La línia vermella és la llei. No hi ha més marge que aquest. Tots els consellers saben que si hi havia una previsió però ERC no ho veu clar i prefereix fer una altra cosa amb aquells recursos, es canviaran les partides. Negociar és cedir. Si un volia fer una cosa però ERC en demana una altra, farem l'altra. Si es poden fer les dues coses, excel·lent; però si no, prioritzarem tenir pressupostos. Tenim una proposta pressupostària, però igual que va passar en la negociació amb els Comuns, canviarà quan ERC ens posi els seus plantejaments sobre la taula. Aquesta és la riquesa de la negociació.

"Estem d'acord a ampliar l'autogovern. Si són coses que no depenen només del Govern és més complex, perquè cal negociar i no tenim gaire temps"

P: Precisament els Comuns demanen que els comptes de 2026 siguin prou bons perquè també serveixin el 2027. Tècnicament, això té sentit?

R: Si aconseguim un pressupost el 2026, el 2027 caldrà prorrogar-lo. Sempre és millor prorrogar el de 2026 que el de 2023.

P: Però no podran incorporar projectes nous per al 2027.

R: Això és evident. Tindrem dificultats per fer segons quines coses. Sempre és millor tenir pressupostos. Les institucions, com les empreses, han de tenir pressupostos. És essencial perquè el Govern marca les seves prioritats per a cada any i dissenya el seu horitzó, però no sempre pot ser.

P: Un dels grans arguments contra la retirada dels pressupostos per intentar-ho de nou en uns mesos és que hi ha molt menys temps per executar-los (sis o cinc mesos). Quin nivell d'execució creu que poden assolir?

R: L'any passat, vam aprovar l'últim suplement de crèdit al mes de juny i hem arribat al 97,2% d'execució per departaments, que és una molt bona xifra. Però això significa que tensiones molt l'administració. Economia ha fet aquest any 2.300 expedients de modificació pressupostària, gairebé el doble que el 2019, també amb pròrroga. Això genera ineficiència.

Executar no és senzill en pròrroga pressupostària. Com més aviat s'aprovin millor, això també ho sap ERC.

"No podem contractar milers de persones per a l'ATC si no tenim la delegació de l'IRPF"

P: La Generalitat té capacitat per aconseguir un alt nivell d'execució?

R: Aquesta setmana s'ha aprovat un decret llei de mesures on s'inclouen alguns tràmits d'agilització pressupostària perquè els diferents departaments puguin desenvolupar expedients i que no hagi de passar tot per Economia, que retarda els processos. Per sobre d'un 80/85% seria un bon nivell d'execució.

P: I pel que fa a l'execució de les inversions?

R: Estem molt satisfets també. Hem invertit i executat 3.400 milions d'euros en inversions. En el pressupost anterior es preveuen 4.200 milions d'euros, que és tres vegades superior a l'execució de 2016, 2017, 2018 i 2019. Són xifres bones.

P: Si el Govern no aconsegueix aprovar els pressupostos al juliol, s'han de convocar eleccions?

R: No estem en aquest escenari. Abans comentava que estic convençuda al 100% que s'aprovaran els nous pressupostos i amb aquest percentatge el Govern no pot contemplar un altre escenari. En aquest sentit, el president ha estat molt clar. Creiem en la paraula d'ERC, confiem en ells i començarem aquesta setmana a treballar en la negociació. No hi ha un altre escenari que no sigui tenir pressupostos. 

"Per sobre d'un 80/85% seria un bon nivell d'execució dels pressupostos" [sobre els sis mesos que tindrà el Govern per executar els comptes]

P: Mònica Sales assegura que Junts no pot seure amb el Govern perquè no els tenen en compte. Ho comparteix? Hi ha marge per acostar posicions amb el principal partit de l'oposició?

R: Crec que Junts està en un racó, en aquest sentit. No estan en cap tauler de joc. Amb el tema del conflicte a l'Iran, sí que n'hem parlat. Ells han fet propostes, algunes les hem acceptat i altres no. Hem treballat de forma constructiva i positiva i ens agradaria que sempre fos així.

Però nosaltres tenim dos socis prioritaris per als pressupostos que són ERC i els Comuns, i Junts és incompatible amb algunes de les propostes dels nostres socis i fins i tot amb les nostres. Nosaltres, per exemple, no eliminarem l'impost de successions. Estem oberts a parlar amb tothom, però els nostres socis prioritaris són els Comuns i ERC.

P: Ahir van aprovar un primer paquet d'ajudes al teixit econòmic per pal·liar els efectes de la guerra a l'Iran. Creu que hi ha risc de recessió?

R: Cal veure com avança tot. De moment sembla que la inflació aguanta al 3% i el Banc Central manté els seus tipus d'interès al 2%. Les dades econòmiques continuen sent bones. Els ingressos pugen, l'activitat econòmica segueix funcionant i l'atur baixa. De moment, no sembla que hi hagi indicis d'una recessió.

Però el que hem de fer les administracions és preparar-nos perquè això no passi, com ha fet el Govern d'Espanya amb aquest paquet de 5.000 milions d'euros per fer front a la crisi en l'àmbit energètic i com vam fer ahir en la mateixa línia.

P: Quin és el detall d'aquest paquet de mesures?

R: És un paquet de mesures que compta amb tres blocs. Un amb ajudes per al teixit econòmic: ajudes, finançament bonificat i alguns elements de fiscalitat, així com assessorament a empreses per analitzar i obrir-se a altres mercats internacionals. Després n'hi ha un altre relatiu a les famílies. És difícil saber l'impacte que això tindrà en les famílies perquè encara és imminent, però sí que creem una línia de 30 milions d'euros per veure quines convocatòries podem generar. Potser el bo social elèctric… però la partida ja està generada.

P: Parla del bo social elèctric, es contemplen també ajudes al lloguer, per exemple, o altres possibilitats per a les famílies?

R: Les ajudes al lloguer creixien molt en els pressupostos. Estem treballant en les diferents convocatòries. El Govern ha presentat una proposta per prorrogar dos anys més el lloguer, que és una bona notícia. Però veurem com impacta això. Els 30 milions d'euros ja estan mobilitzats.

P: I la tercera partida?

R: Fa referència al mix energètic: cal accelerar les energies renovables, finançament al privat, tant a l'autoconsum com a empreses, punts de càrrega, reforçar l'energètica pública... Seguim a la cua d'Espanya i necessitem posar-nos les piles per tenir energia més barata i que les nostres empreses siguin més competitives, bàsicament.

P: I això com pot afectar els pressupostos? Com s'inclourà?

R: Als grups parlamentaris els vaig dir que totes les propostes no caben en un suplement de crèdit. Cal esperar a la negociació i que s'aprovin els pressupostos. Les ajudes es poden configurar de moltes maneres. N'hi ha que hauran d'anar a l'Institut Català de Finances, altres al departament d'Empresa i Treball, altres a Drets Socials…

Aquest primer paquet cap en el suplement, però és una part petita. Si volem fer coses més ambicioses cal esperar a un pressupost i negociar-lo.

"Junts està en un racó, en aquest sentit. No estan en cap tauler de joc"

P: Sobre l'acord educatiu que mobilitza 2.000 milions d'euros i al qual Ustec·Stes i CGT li donen l'esquena... Entén la posició dels professors mobilitzats?

R: Jo empatitzo amb tothom. Tenen dret de reivindicar el que considerin. Estic d'acord que l'aula d'avui no és l'aula de fa 15 o 20 anys. Avui és molt més complicat per l'arribada de persones, les noves necessitats educatives, els problemes amb el català o les noves tecnologies. La situació és complexa i jo ho entenc. Potser no els hem donat prou formació per atendre totes aquestes necessitats. Amb ràtios considerables, això és difícil.

Però el que hem fet en els acords amb CCOO i UGT és reduir ràtios, posar més recursos per a l'escola inclusiva, intentar desburocratitzar la feina del professorat, etcètera. Hi ha un acord en l'àmbit educatiu que també ha signat la Ustec, i el que no han signat són les condicions laborals, les millores retributives.

P: Es pot millorar?

R: Sempre pot ser millor, però nosaltres hem de complir unes regles de despesa. Hem arribat a un acord molt ambiciós, amb 510 milions d'euros per a millores retributives, un 30% més del complement dels professors. En els últims 20 anys no s'havia augmentat. Passaríem d'estar tercers a la cua a tercers per davant en comparació amb altres Comunitats Autònomes.

Es pot reivindicar més, però és un gran acord.

P: Utilitzaran els espais de diàleg que tenen amb els professors per millorar-lo?

R: A la taula de negociació sempre hi som. Si cal parlar, parlarem. Però el pacte ja està tancat amb CCOO i UGT, que són sindicats majoritaris també en l'àmbit de l'educació. Hem fet un esforç pressupostari molt important.

"L'acord educatiu sempre pot ser millor, però hem de complir unes regles de despesa"

P: El PSC va votar en contra de desencallar el Hard Rock la setmana passada al Parlament. És un projecte prioritari per a aquest Govern?

R: És un projecte important per al Govern que generarà llocs de treball i riquesa al Camp de Tarragona, en aquest cas en un àmbit complementari al turisme que ja hi ha. Un turisme de reunions i congressos que està generant tanta riquesa a Barcelona, per exemple, i que deixa coneixement. El Mobile World Congress n'és el millor exemple.

P: Creuen, doncs, en el projecte?

R: Sí. Vam fer una modificació fiscal a petició d'ERC i els Comuns, ja aprovada, i ara cal veure si els inversors que van guanyar el concurs per desenvolupar el projecte segueixen interessats o si hi ha algun canvi en aquest sentit.

P: Què ha de passar?

R: S'estan fent totes les tramitacions urbanístiques, i ja veurem. És una aposta, estem invertint molt allà: el TramCamp, el Palau de Justícia, escoles, habitatge… No es pot dir que nosaltres no creiem en aquest projecte, però no depèn només de nosaltres.

P: El Govern té previst rebaixar o suprimir algun impost en aquesta legislatura?

R: En aquests moments no ens ho plantegem. Hem eliminat 22 taxes, que tenen més càrrega administrativa del que generen en recaptació. Però no ens ho plantegem. Estem oberts a escoltar tothom. Suprimir l'impost de successions? No. Baixar l'IRPF? Ja ho vam fer fa uns mesos als trams inferiors a 33.000 euros, que afectava el 67% dels contribuents. Per ara no ens ho plantegem, ho anirem estudiant i anirem veient. No diem que no a res en aquest sentit.

P: L'Institut Català de Finances preveu finançar la compra de terrenys per part de promotors privats per agilitzar la construcció d'habitatge?

R: Sí. Vam canviar la llei de l'ICF el 2024 perquè poguessin finançar privats, perquè abans només es podia fer al tercer sector o a fundacions. El que necessitem és posar totes les eines possibles perquè els privats també construeixin. A través del BEI estem rebent molts recursos per construir habitatges. És veritat que tu pots oferir finançament i que no t'interessi perquè els tipus d'interès estan baixos. Però en qualsevol cas això està sobre la taula.