Publicada
Actualitzada

Després d’anys en el món corporatiu, Aleix Camps va decidir emprendre i canviar de rumb per tornar a les seves arrels. Va estudiar Administració d’Empreses i va desenvolupar la seva carrera en consultories, companyies de l’IBEX 35 i fons d’inversió, un recorregut professional que el va portar a viatjar per tot el món.

Tanmateix, amb el temps va començar a enyorar la seva terra i la connexió amb la cultura local, cosa que el va portar a replantejar-se el seu camí professional.

D’aquest canvi va néixer Típics, un projecte amb el qual vol recuperar productes tradicionals catalans en risc de desaparèixer i reinterpretar-los amb una mirada contemporània. El seu primer objectiu ha estat rescatar els senyors i senyores, una galeta tradicional de Mataró.

Qui és Aleix Camp? 

Sóc una persona que he viscut força en el món corporatiu, però un nostàlgic de tornar a les meves arrels, aquí a Catalunya.
Què són els senyors i senyores?

Jo feia temps que volia emprendre. Sempre he estat molt en contacte amb la innovació, l’ecosistema de startups i el d’aquí, la veritat, és molt potent.

També m’agrada molt el món gastronòmic i em vaig recordar dels senyors i senyores, que és una galeta típica d’aquí, de Mataró. Tradicionalment es menjava en Diumenge de Rams. Jo la menjava quan era petit de pastisseries típiques de la ciutat. La pastisseria que les feia va desaparèixer i el meu objectiu és recuperar-la.
Quan comença aquesta idea, aquesta iniciativa?

Feia temps que volia emprendre, però no sabia gaire bé el què, que és el més important. Llavors a l’octubre-novembre de l’any passat, de 2025, vaig decidir deixar la feina sense saber gaire bé què faria, però jo sabia que m’havia de posar en aquesta situació.

A finals d’any vaig pensar que podria orientar-me en aquest camí. A principis de gener ho vaig començar a documentar a les xarxes socials. 

Com aconsegueixes una recepta que semblava perduda?

La història és força graciosa. Vaig contactar amb una persona que sabia que havia estat en contacte amb els pastissers i li vaig escriure per Facebook Messenger. Em contesta —jo no m’ho esperava— i em passa un contacte: un pastisser.

El vaig trucar i, gràcies a que va ser molt amable i humil, em va donar la recepta i em va ensenyar a com fer-la. 

A què tenen gust aquestes galetes?

Crec que la gent quan les prova es sorprendrà perquè són unes galetes molt dures, tenen molt poca aigua. 

Això potser semblarà una mica filosòfic, però és una galeta que representa força com som els catalans, que som gent molt dura.

És una galeta també molt austera, té tres o quatre ingredients. Amb poc sabem fer les coses molt bé. És una demostració que no em calen moltes coses per fer coses molt especials, per fer-te un producte de luxe, un producte premium, un producte molt bo.

Crec que aquestes galetes tenen força gust de catalans, podríem dir.

Per què Típics?

El nom va sortir d’un estudi que es dedica a això. Jo, sense saber-ho ni voler-ho, anava dient aquesta paraula als vídeos on explicava una mica el que anàvem a fer. De sobte, em van dir que utilitzava molt la paraula típics. Llavors vaig saber que era el nom.

Al final, consisteix en recuperar productes típics catalans, però amb una visió amb una perspectiva més contemporània.

Teniu intenció de vendre altres productes a més dels senyors i senyores?

Sí, la intenció és anar traient productes típics d’aquí i que tinguin cert risc de desaparèixer.

He parlat ja amb un parell de possibles col·laboradors, el que passa és que ara encara m’estic centrant molt en els senyors i senyores, però la intenció és anar traient catàleg de productes.

Has comptat amb molta col·laboració ciutadana per a aquest projecte?

Ha estat molta la gent que m’ha ajudat, que m’ha recolzat, he pres un munt de cafès amb gent que m’ha escrit per ajudar-me, des de pastissers, obradors, regulacions, inspectors de sanitat, de tot. 

Et podria dir que si no hagués estat per tota aquesta gent, jo no estaria on sóc ara. L’esperit cooperatiu d’aquí és una cosa que he notat molt més que en qualsevol altre lloc.

En quin moment decideixes documentar tot aquest procés a Instagram?

Aquest és una mica l’objectiu del projecte: recuperar productes que són tradicionals, però amb una visió contemporània. Un producte que sigui actual, però amb una recepta tradicional.

Feia temps que volia fer alguna cosa de creació de contingut, però —igual que amb l’emprenedoria— no sabia gaire bé el què.

A partir de l’1 de gener jo decideixo començar a documentar-ho. Primer, per explicar-ho, però sobretot per jo poder obligar-me a mi mateix a seguir amb aquest projecte. Després de penjar tres vídeos veig que la resposta és molt bona, de fet no m’ho esperava i vaig dir: "Escolta, doncs ara sí que hem de fer el projecte, hem de documentar-ho bé”.

Què és el més complicat d’emprendre?

La gent que emprèn, i evidentment jo m’hi incloc, som persones molt inquietes. Perquè un producte o un emprenedoria sigui exitós, es necessita foc. De fet, qualsevol pitch o qualsevol cosa de gent que presenta la seva startup, la major part de la crítica és que no tenen prou focus, sabater a les teves sabates.

Crec que una de les coses més difícils és mantenir aquest focus. Parlo amb molta gent, la gent m’explica els seus negocis, m’han ofert diverses vegades col·laborar amb ells, fer diferents coses, però he de cenyir-me a fer el meu projecte. 

A més, emprendre és força solitari. Per això valoro molt que la gent m’acompanyi, però jo estic a casa meva amb el meu ordinador i movent-me d’un lloc a un altre intentant connectar gent.

Aixecar-se cada dia, que saps que estàs sol, que no saps què fer… tu mateix t’ho has d’imposar. Això també és un repte.

D’on treus el temps per tirar endavant Típics?
Jo sabia que m’havia d’obligar a mi mateix a fer aquest projecte i dedicar-m’hi full time, jornada completa. Per això vaig deixar la feina, si ho intentava combinar, perdria el focus. Ara mateix només estic fent això, m’hi estic dedicant 100% al projecte.
On i quan es podran comprar les galetes?

La intenció és fer una xarxa de minoristes arreu de Catalunya i més endavant, si és possible, també a Espanya, on la gent pugui anar a la seva botiga de confiança o de degustació… potser en algun moment arribem al seu centre comercial de confiança.

L’objectiu és aquest, crear una xarxa de distribució i de minoristes perquè la gent pugui fàcilment comprar les galetes.

I després també anar fent edicions especials, edicions limitades a través de la meva plataforma d’e-commerce.

Només es vendran a Mataró?

No, l’objectiu és poder exportar la meva visió arreu del món. De fet, vaig parlar amb un parell o tres de botigues ja a Mèxic perquè els productes catalans fora de Catalunya i Espanya estan molt ben considerats.

L’objectiu és fer com una estratègia de creixement de taca d’oli. És a dir, començar per aquí, però anar obrint mercat primer a Catalunya, les illes, després Espanya i internacionalment. Però pas a pas.