La consellera de Salut, Olga Pané, ha comparegut aquest dimarts en comissió parlamentària per detallar els comptes del seu departament per al 2026. Sobre la taula, una xifra rècord: 13.501,8 milions d'euros per afrontar el repte de l'envelliment de la societat catalana.
La dotació suposa un 18% més que el 2023, darrer exercici amb comptes aprovats després de dos anys de pròrrogues, i concentrarà prop del 30% del pressupost total de la Generalitat. Pané l'ha presentat com una aposta clara per reforçar l'Estat del benestar.
Sense suport
Durant la seva compareixença, la consellera ha desgranat les partides i prioritats del seu departament, i ha destacat l'atenció primària, l'atenció domiciliària i la salut mental. Els comptes, però, no compten amb el suport d'ERC, soci clau per a la seva aprovació definitiva.
En aquest context, Pané ha defensat que els reptes d'una societat cada cop més envellida obliguen a repensar el sistema. “Hem de renovar les nostres polítiques per adaptar-nos a nous escenaris”, ha subratllat. “Ens trobem davant d'una situació radicalment diferent de la que existia quan es van aprovar els pressupostos del 2023”, ha afegit.
Més integrada
Durant la seva compareixença, Pané ha defensat que els comptes busquen avançar cap a una atenció més integrada, més propera, preventiva, accessible i adaptada a una població cada cop més longeva i amb major complexitat clínica i cronicitat.
La partida que més creix és la de MHDA (Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria). Augmenta un 52,9% fins als 1.276,4 milions d'euros. Aquesta partida està vinculada a la innovació terapèutica i permet cronificar pacients amb malalties que abans eren fatals, per la qual cosa el seu pressupost sempre tendeix a créixer.
Salut obre la vacunació contra la grip a tota la població
Atenció primària
L'atenció primària és una altra de les grans prioritats del Govern. “Si l'atenció primària no funciona, no funciona el sistema assistencial”, ha subratllat Pané. És, de fet, la segona partida amb més dotació pressupostària, només per darrere de l'atenció hospitalària d'aguts, que comptarà amb prop de 6.000 milions d'euros.
L'atenció primària disposa de 3.892,4 milions d'euros, un 18,8% més que el 2023, destinats a adaptar-se a l'augment demogràfic, a millorar la accessibilitat, a ampliar la salut bucodental a més de 2 milions de persones, a impulsar un pla de salut afectiva, sexual i reproductiva, i a reforçar la coordinació en residències i l'atenció domiciliària.
Transformació del sistema
A més, Salut proposa continuar amb la reforma estructural del sistema iniciada el 2025, impulsant el nou Pla de Salut de Catalunya i aprovant un nou Mapa del Sistema de Salut, dues eines clau de planificació estratègica. L'objectiu continua sent adaptar-se al pacient majoritari i millorar la integració assistencial.
Això també guia la tercera prioritat del departament: reforçar l'atenció hospitalària per garantir més accessibilitat i capacitat davant de l'alta complexitat. Entre les mesures destaquen la reducció de llistes d'espera, la medicina personalitzada i l'atenció a malalties minoritàries.
En la mateixa línia, el departament vol reforçar l'atenció intermèdia, la rehabilitació i l'hospitalització domiciliària, especialment per a persones amb fragilitat o malalties cròniques.
Professional de Salut amb un microscopi
Les xifres
En termes per càpita, el pressupost equival a 1.663,60 euros per habitant. Tanmateix, si es té en compte la despesa finalment executada —que habitualment supera el crèdit inicial— la inversió real supera els 2.000 euros per persona.
A Salut, pressupost inicial i despesa efectiva no sempre coincideixen. Històricament es fixa un sostre màxim de despesa sanitària, que per a aquest exercici se situa en 3.748,3 milions d'euros, el 21,7% del total, aprovat el 2025 com a límit de despesa pendent d'imputació.
A més, a la dotació inicial s'hi han d'afegir els crèdits destinats a finançar l'increment salarial pactat el 2025 per al sector públic. Amb aquest ajust, el pressupost arriba als 3.840 milions d'euros.