La vida és massa curta com per, a sobre, perdre el temps. Moltes vegades, quan ens en volem adonar, ja és tard. El veritablement important en aquesta vida és gaudir del moment i aprofitar-lo al màxim amb qui més estimem; que no quedi un «t'estimo» atrapat en el silenci.
En aquesta línia, Luci Anneu Sèneca, en el seu cèlebre assaig De Brevitate Vitae, sosté que el temps és el bé més escàs i, alhora, el més malgastat. El filòsof estoic argumenta que no rebem una vida curta, sinó que som nosaltres qui l'escurcem en malgastar-la en ocupacions que no ens condueixen a cap objectiu honest.
Per a Sèneca, el problema fonamental rau en què actuem com si fóssim immortals en els nostres desitjos, ignorant la nostra pròpia fragilitat i vivint com si tinguéssim reserves infinites de temps quan la realitat és que el pas dels anys és una realitat incontestable.
El malbaratament de l'existència es manifesta en tres trampes principals que ens roben la vida: l'ajornament constant, la falsa ocupació i l'ambició material. Sovint justifiquem la nostra inacció posposant el gaudi per a una jubilació o un futur que ningú ens garanteix que arribarà.
A més, caiem en l'error d'estar sempre ocupats, però no actius, omplint llistes de tasques que ens fan oblidar el més important: viure. Aquesta recerca de reconeixement, títols i riquesa, lluny d'omplir l'ànima, acaba per esclavitzar-nos i ens deixa sense temps per gaudir dels èxits obtinguts.
Encara que aquestes reflexions tenen gairebé dos mil·lennis, la seva vigència és sorprenent en l'era actual de les notificacions constants i els algoritmes que roben la nostra atenció. La sensació moderna de "no tenir temps per a res" no és un problema nou derivat exclusivament de la tecnologia; és una lluita humana persistent que Sèneca ja va identificar l'any 49 dC.
Les seves ensenyances ens obliguen a plantejar-nos si estem aprofitant la nostra vida o si simplement l'estem deixant escapar entre ocupacions buides i promeses d'un futur incert.
Per recuperar el control, perspectives modernes alineades amb el pensament de Sèneca suggereixen que la manca de temps és, en realitat, una absència de prioritats. No es tracta de quantes activitats fem, sinó de la qualitat i el propòsit d'aquestes.
Aplicant el Principi de Pareto, es recomana focalitzar-se en el 20% de les accions que aporten el 80% del valor a la nostra vida, aprenent a renunciar al que és superflu, tant en tasques com en relacions socials que no aporten valor vital.
La solució final proposada per l'estoïcisme és viure amb intenció i consciència, utilitzant el temps com un recurs finit i extremadament valuós. Això implica adoptar pràctiques com el time blocking per eliminar distraccions, planificar cada jornada amb propòsit i, fonamentalment, aprendre a dir "no".
En cedir davant les prioritats dels altres en contra de la nostra voluntat, ens estem negant temps a nosaltres mateixos. Només reclamant la nostra vida i alineant les nostres accions amb els nostres valors podem transformar una existència que sembla curta en una vida veritablement plena.