‘Mules’ captades a Telegram: així operava a Barcelona la xarxa de blanqueig de l’excap de la UDEF
La investigació contra Òscar Sánchez destapa una xarxa d’intermediaris captats en grups de missatgeria per blanquejar milions a peu de carrer
Contingut relacionat: Catalunya irromp en la investigació contra el 'cap' de la UDEF
L’intercanvi de criptomonedes entre particulars, conegut tècnicament com 'peer-to-peer' (P2P), va néixer la passada dècada com una eina de llibertat financera.
Eren els temps en què el sector encara no estava regulat i els entusiastes tecnològics buscaven alternatives al sistema bancari tradicional.
El que va començar com un espai de resistència ha mutat, en ple 2026, en el "forat negre" preferit per les grans organitzacions criminals.
Presó provisional
Segons ha pogut saber Crónica Global, aquest sistema és el que va permetre a la trama liderada pel narcotraficant Ignacio Torán i l’excap de la UDEF, Óscar Sánchez Gil, moure quantitats ingents d’efectiu des dels carrers de Barcelona cap a comptes a Dubai, Panamà i Suïssa.
La investigació judicial que manté en presó provisional l’inspector en cap Sánchez Gil ha marcat un punt d’inflexió en la història de la corrupció policial a Espanya. La troballa de 20 milions d’euros emparedats al seu domicili va ser només la punta de l’iceberg d’una estructura criminal que introduïa desenes de tones de cocaïna pels ports espanyols.
Però el repte per a l’organització no era només introduir la droga, també "netejar" els beneficis. Per a això, van dissenyar una maquinària de blanqueig que aprofitava el buit legal dels intercanvis físics d’actius digitals, convertint Barcelona en un dels seus nodes operatius més actius.
De la pantalla al carrer
Per entendre com funciona aquest engranatge, cal baixar al subsòl digital d’aplicacions com Telegram. Un d’aquests espais és el grup "CRYPTO P2P ESPAÑA", on gairebé un miler de membres operen diàriament al marge de qualsevol supervisió estatal.
L’entrada és alarmantment senzilla: només cal un enllaç i ningú filtra qui hi accedeix. Un cop dins, el tauler d’anuncis és una processó d’ofertes de compra i venda d’USDT, USDC o Bitcoin en ciutats com Madrid, Mallorca o Tenerife, però amb un focus recurrent a la capital catalana.
Captures de pantalla de converses d’un grup de compravenda P2P de criptomonedes i amb un particular
N’hi ha prou amb enviar un missatge estàndard en aquest ecosistema: "Compro USDT. Pago en efectiu. Lloc: Barcelona. Busco operativa seriosa". Les respostes no es fan esperar. En tot just dos minuts, un usuari contacta per missatge privat preguntant per la quantitat necessària. Després de proposar un intercanvi en metàl·lic, l’interlocutor accepta de seguida.
En menys de 24 hores, i sense haver aportat ni un sol document d’identitat ni passar pels controls de blanqueig que exigeix qualsevol entitat financera, la trobada per intercanviar diners físics per actius digitals està tancada. Ràpid, humà i, sobretot, anònim.
La ceguesa de l’intermediari
Un dels aspectes més complexos d’aquesta trama és la figura de l’intermediari. És probable que moltes d’aquestes persones, captades en grups de missatgeria, no siguin conscients que estan col·laborant amb una trama criminal internacional.
Per a ells, simplement es tracta d’un arbitratge de divises o una manera de guanyar una comissió ràpida (que sol oscil·lar entre el 2% i el 5%) per fer un favor d’intercanvi.
Recreación por IA del sistema de estafa con criptomonedas
Tanmateix, per a la Policia Nacional, aquestes mules són peces clau d’una tècnica coneguda com 'pitufeo digital' o smurfing. L’organització de Sánchez Gil no feia grans moviments que fessin saltar les alarmes dels departaments de compliment normatiu dels bancs.
En el seu lloc, com ja va avançar aquest mitjà, fragmentava milions d’euros en milers de petites transaccions realitzades per centenars de persones diferents. Els quatre milions d’euros traçats des de Catalunya es van diluir en una marea de 73.000 moviments (28.000 d’entrada i 45.000 de sortida).
Com que són imports menors, el sistema automàtic de vigilància sol ignorar-los, permetent que els diners "bruts" entrin al circuit digital de manera orgànica.
El repte de la traçabilitat
Els criminals s’han modernitzat a una velocitat que la regulació amb prou feines arriba a entreveure. Encara que avui existeixen mètodes totalment regulats i plataformes segures per comprar criptomonedes, l’intercanvi 'face to face' (F2F) en efectiu continua sent el mètode menys traçable i, per tant, el més cobejat.
Hi ha plataformes que faciliten aquests intercanvis de manera telemàtica i asseguren que cap de les parts sigui estafada mitjançant sistemes de custòdia de fons, però aquestes eines no poden garantir l’origen lícit dels diners físics que es lliuren en mà.
El sistema utilitzat per la xarxa de la UDEF estava ben tapat. Un cop la mula ingressava l’efectiu al sistema i enviava les criptomonedes a l’organització, els diners desapareixien de la jurisdicció espanyola en segons.
Des de l’esquerra, els suposats narcos Alejandro Salgado Vega, àlies 'El Tigre'; i Ignacio Torán.
El destí final solien ser comptes als Emirats Àrabs Units, on estructures financeres especialitzades s’encarregaven de reintegrar els actius al circuit econòmic legal.
L’únic error de la xarxa va ser l’"embut": l’ús d’una wallet recol·lectora central on confluïen milers de microtransaccions. Va ser aquest patró irregular, detectat per eines d’anàlisi de blockchain, el que va permetre a Afers Interns identificar el vincle amb el comandament policial.
De l’economia opaca a la violència física
La manca de monitorització en aquests espais virtuals no només és una porta oberta al blanqueig; també és un reclam per a la violència.
L’experiència en altres països europeus, com França, serveix d’advertiment. Allà, "la capital mundial del 'criptosegrest'" segons mitjans francesos, els grups de Telegram s’utilitzen per part de xarxes criminals per reclutar joves que extorsionin grans inversors mitjançant violència física i amenaces de mort.
