Yolanda Díaz, ministra de Trabajo y Economía Social y vicepresidenta segunda / EFE
Vida

És oficial: “Si el teu acomiadament és improcedent t'han de readmetre en un termini de 5 dies o pagar 33 dies per any treballat”

En el cas que l'empresa posi punt final al contracte d'un treballador sense una bona justificació o quan no compleix els requisits formals, aquest pot ser declarat improcedent

Els millors calçots els serveixen en un restaurant de Barcelona: a 10 minuts de la Sagrada Família i ofereixen un menú per 33 euros

Leer en Castellano
Publicada

Quan entres en el món laboral, és important que els treballadors coneguin quins són els seus drets i deures que hi ha a la feina, ja que aquest coneixement resulta clau per a una correcta integració en l'entorn de treball i per garantir unes relacions laborals de qualitat.

La norma bàsica que regula aquestes relacions és l'Estatut dels Treballadors, que constitueix el marc legal general i estableix les garanties essencials destinades a protegir la salut, la seguretat i el benestar del personal.

Sobretot, quan les coses no van com un vol i comencen a aparèixer problemes en l'àmbit laboral. Parlem de quan arriba, de vegades, el moment de l'acomiadament. Tot depèn de com es doni la situació; n'hi ha de diferents tipus.

En el cas que l'empresa posi punt final al contracte d'un treballador sense una bona justificació o quan no compleix els requisits formals, aquest pot ser declarat improcedent.

Per això, si acudim a l'Estatut dels Treballadors, concretament a l'article 56, aquest estableix que si l'acomiadament és improcedent, “l'empresari, en el termini de cinc dies des de la notificació de la sentència, podrà optar entre la readmissió del treballador o el pagament d'una indemnització equivalent a trenta-tres dies de salari per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any, fins a un màxim de vint-i-quatre mensualitats”.

En cas que s'opti per la readmissió, “el treballador tindrà dret als salaris de tramitació”, precisant que aquests comprendran “la suma dels salaris deixats de percebre des de la data de l'acomiadament fins a la notificació de la sentència que declarés la improcedència o fins que hagués trobat una altra feina”.

A més, reforça la posició del treballador en assenyalar que “en el supòsit de no optar l'empresari per la readmissió o la indemnització, s'entén que procedeix la primera”, configurant així la readmissió com a opció preferent en cas de silenci empresarial.

Per la seva banda, quan l'acomiadat ostenta una representació especial, el precepte disposa que “Si l'acomiadat fos un representant legal dels treballadors o un delegat sindical, l'opció correspondrà sempre a aquest”, i afegeix que, si no exerceix expressament aquesta opció, “s'entendrà que ho fa per la readmissió”.

Finalment, contempla l'eventual responsabilitat de l'Estat en establir que, si la sentència es dicta després de més de noranta dies hàbils des de la presentació de la demanda, “l'empresari podrà reclamar a l'Estat el pagament de la percepció econòmica” corresponent a l'excés, incloent també “les quotes de la Seguretat Social corresponents a aquests salaris”.