Marta Forné és una jove futbolista que ha donat a conèixer el seu difícil camí per arribar a complir el seu somni. A més, té una visió crítica del procés convencional que hi ha a Espanya en el futbol femení per poder ser futbolista professional.
“L'Espanyol em va descartar amb 17 anys i amb 23 vaig signar a Primera RFEF amb una carrera i un màster sota el braç”, així comença Marta en un vídeo al seu perfil d'Instagram. Taxativa i decidida per donar a conèixer com les dones tenen milers de dificultats per ser futbolistes.
“Quan em van fer fora de l'Espanyol vaig pensar que el meu somni s'havia acabat”. Per a ella, el rebuig del club català va ser el motor que la va portar a prendre la decisió, probablement, més important de la seva vida.
Concretament, traslladar-se als Estats Units a la recerca de noves oportunitats. No va ser una decisió fàcil: “Vaig marxar als Estats Units amb 18 anys en ple COVID i amb por que els meus pares no poguessin pagar-ho”, assegura Forné.
Malgrat la incertesa inicial, es va llançar a una aventura que li permetria combinar la màxima exigència esportiva amb la seva formació acadèmica d'alt nivell. La seva ràpida adaptació la va portar a obtenir beques i ajudes que “van cobrir els més de 100.000 euros que costa una carrera i màster” als Estats Units.
Aquesta oportunitat li va brindar una estabilitat econòmica i acadèmica que difícilment hauria trobat seguint el camí convencional a Espanya, on moltes companyes han de combinar el futbol amb la seva vida personal com poden.
Una preparació d'elit
Durant cinc anys, Marta es va entrenar sota una estructura professional, comptant amb fisioterapeuta diari, preparador físic i videoanàlisi, disputant més de 80 partits oficials. El sistema nord-americà li va oferir una exposició superior a la que tenia al seu país d'origen, amb cada estadística registrada i cada partit gravat.
Malgrat la duresa dels entrenadors i la pressió de compaginar treballs i exàmens, la seva capacitat d'adaptació i el seu nivell futbolístic van créixer exponencialment.
Finalment, després de completar la seva etapa formativa i dominar l'anglès, Marta va tornar a Espanya als 23 anys per signar un contracte a Primera Federació. Va tornar amb una carrera i un màster sota el braç, sentint-se finalment la jugadora que necessitava ser.
Els Estats Units li van atorgar el temps i les eines que li van ser negades en la seva adolescència, demostrant que un rebuig als 17 anys no és el final, sinó el començament d'un camí cap a l'èxit professional i acadèmic.
“L'Espanyol em va descartar perquè no era prou bona als 17 i els Estats Units em van donar 5 anys per convertir-me en qui necessitava ser”, conclou la jove.