Barcelona, mitjans dels 2000. La capital catalana viu una ressaca d'eufòria postolímpica i es posiciona com la ciutat europea de moda. Al carrer Pau Claris 92, un local marca el pols de la nit cada dimarts: el restaurant Buda.
Sota l'atenta mirada d'estàtues orientals i en un ambient de fusió mediterrani-asiàtica, se celebrava setmanalment la 'Model’s Night', una cita ineludible per a la "gent guapa" de la ciutat.
"Hi venien totes les agències, era una època en què la indústria del modelatge a Barcelona estava molt bé", relata Jorge, client habitual i agent esportiu que va viure aquelles nits en primera fila.
Diversos fullets que anuncien la 'Model's Night' dels dimarts al restaurant Buda de Barcelona
Futbolistes, celebritats internacionals com Naomi Campbell o Kate Moss, i desfilades de llenceria de marques com Naory configuraven una escena cosmopolita que atreia captadors de París i Nova York.
Cada dimarts, la vorera paral·lela del passeig de Gràcia s'omplia de cotxes d'alta gamma que anunciaven l'esdeveniment més exclusiu de la setmana.
A l'interior, l'ambient era marcadament internacional, amb més visitants estrangers que públic local, i un personal escollit per la seva imatge tant com per la seva funció.
Models i jugadors del Barça es barrejaven amb joves estudiants, grans empresaris i professionals de la moda com Giorgio Armani en un ambient que Marco, fotògraf habitual i relacions públiques de l'escena nocturna d'aquella època, descriu com a "net i elegant", la cúspide de la socialité barcelonina.
Mentre la música sonava a dalt, baixant les escales s'obria una sala separada del bullici principal on la privacitat permetia interaccions lluny de la barra i de les mirades.
L'interior del restaurant Buda de Barcelona
Darrere el brillantor
La frontera entre festa i negoci va començar a difuminar-se. Els testimonis recollits descriuen una transformació progressiva en què la figura de la model professional va començar a confondre's amb la de mercaderia sexual.
"Els últims dos anys es va lletjar una mica", confessa Jorge. "Tu venies a passar-t'ho bé i de sobte se t'acostava algú i t'oferia diners com si fossis una escort".
El local, gestionat per l'empresa Galaxy Restauration, va acabar enfrontant-se a problemes legals per l'ús indegut de la marca "Buda Bar", propietat d'una firma francesa, i va ser condemnat a pagar més de 400.000 euros. Aleshores, el deteriorament de l'ecosistema nocturn ja era evident.
Va ser en aquest terreny gris —on noies joves, sovint estudiants estrangeres, es barrejaven amb homes poderosos— on dinàmiques que més tard apareixerien als els Epstein Files van trobar un entorn especialment favorable.
El circuit de l'elit
La nit seguia un mapa precís. La captació no es limitava a un sol espai, sinó que responia a un calendari que qualsevol fixer coneixia de memòria. Els testimonis dibuixen un "triangle d'or" de l'oci nocturn.
Si els dimarts eren territori del Buda, els caps de setmana l'epicentre es traslladava a la zona alta, a locals com Danzatoria, a l'avinguda del Tibidabo —descrita pels testimonis com una "mansió d'oligarca rus"— o Sutton.
Després del tancament del Buda a les 2:30, la festa continuava en un circuit de matinada dissenyat per a la discreció: primer City Hall o locals com Up and Down, i finalment l'exclusiu White Pearl, a prop de la Diagonal.
La 'Model’s Night' va intentar replicar el seu èxit traslladant-se al restaurant & lounge URA, mantenint la seva aposta per la música i la moda, però l'ambient ja havia canviat.
L'executor del sistema
Si l'entorn posava l'escenari, anys més tard homes com Daniel Siad aportarien l'operativa. Els Epstein Files identifiquen aquest francoalgerià com el contacte clau de Jeffrey Epstein a Barcelona a partir de 2016.
Tot i que la seva activitat és posterior al tancament del Buda, Siad representa l'evolució d'una figura ja present en els anys anteriors: la de captador que es mou als marges del glamur.
Mentre a la superfície es venia luxe, en la pràctica dominava la precarietat. Siad operava des d'un pis de 35 metres quadrats on amuntegava les noies, arribant a dormir al sofà per cedir la seva habitació a les "diverses models" que tenia captades.
La fredor del filtre
La documentació revela la cruesa del sistema de selecció hereu d'aquella cultura de la imatge. En un xat de juliol de 2017, Siad ofereix a Epstein una candidata de perfil internacional. La resposta va ser immediata: "Too old" (massa gran). La jove tenia 25 anys.
Per a qui superava aquest primer filtre, el destí no era una passarel·la. El mateix intercanvi confirma com Siad i Epstein van coordinar el viatge d'una jove "en la ruïna" des de Barcelona a París, allotjant-la a l'Hotel Kleber per ser avaluada.
La captació es recolzava en la vulnerabilitat. Jorge recorda l'existència de persones vinculades a l'entorn del futbol que es dedicaven a "captar noies estudiants a qui els agradava la fama" per portar-les a festes privades a la capital catalana.
Siad va sistematitzar aquest procés. En les seves converses amb Epstein, quan una jove no encaixava com a model, plantejava ràpidament una alternativa: "Honestament, [té potencial] com la teva assistent o alguna cosa així".
Una topografia desigual
El contrast entre les condicions de vida de les joves i els moviments d'Epstein queda reflectit als registres. Mentre elles residien en pisos compartits o sota la tutela d'intermediaris, Epstein s'allotjava en hotels de luxe com el W, intentava accedir a l'exclusiu Soho House i freqüentava restaurants de moda com Bocanegra o Elsa y Fred.
Barcelona no va ser només una parada a l'agenda de Jeffrey Epstein. Durant anys va reunir moltes de les condicions que van facilitar l'operativa de la seva xarxa: una nit internacionalitzada, una indústria precaritzada i una fascinació pel luxe que va deixar esquerdes difícils de veure aleshores. Les conseqüències van trigar anys a sortir a la llum.