Els milers de documents desclassificats pel Departament de Justícia dels Estats Units continuen aportant llum sobre el funcionament intern de la xarxa de Jeffrey Epstein a Europa.
Si investigacions prèvies han situat Barcelona com un dels nodes logístics del seu entramat —amb facilitadors, agències de models i suposats "castings"—, l'anàlisi de converses privades mantingudes per Epstein amb joves que residien a la capital catalana permet observar amb més detall com s'exercia aquest control des de la distància.
Les comunicacions a través de Skype des del compte personal "jeevacation" mostren una relació sostinguda en el temps amb diverses joves entre 2016 i 2017.
No es tracta d'intercanvis puntuals, sinó de diàlegs prolongats, en què Epstein adopta de manera sistemàtica el rol de mentor, avaluador i proveïdor econòmic.
Espera i dependència
En aquestes converses, Barcelona apareix com una ciutat de trànsit. Un lloc on les joves esperen visats, respostes de metges, oportunitats laborals o decisions que, en darrer terme, no depenen d'elles.
Epstein intervé en aspectes quotidians —rutines d'entrenament, viatges, contactes mèdics— i jutja decisions personals.
Un intercanvi de juliol de 2017 il·lustra com un detall estètic menor es convertia en una eina per avaluar l'obediència.
Epstein havia ordenat a una de les noies que es tragués un pírcing. Ella, ocupada amb sessions d'entrenament físic que també li havia assignat ell, va endarrerir la gestió uns dies.
La resposta del magnat davant el retard va ser tallar la comunicació i qüestionar la seva lleialtat: "Han passat dues setmanes des que et vaig suggerir que et traguessis el pírcing. Veig que no vas de debò. Així que bona sort i et desitjo el millor".
Captura de pantalla d'un xat de Skype de Jeffrey Epstein amb una jove resident a Barcelona
La reacció de la jove va ser immediata. Segons el registre temporal del xat, en qüestió de minuts va abandonar les seves activitats, va anar a una botiga per treure's el pendent i va enviar una fotografia com a prova. "Fet. Ja no tinc pírcing", va escriure, disculpant-se per no haver prioritzat l'ordre.
Quan considera que la jove no compleix les seves expectatives, introdueix retrets i dubtes sobre el seu compromís. Quan percep submissió o urgència, reapareix la promesa d'ajuda.
Disciplina, culpa i recompensa
Les joves, allotjades sovint en apartaments petits o compartits —tal com reportava el seu facilitador a la ciutat, Daniel Siad—, vivien en una situació de precarietat. Epstein cobria despeses puntuals, però utilitzava aquestes transaccions per redefinir la relació.
Quan una de les joves li va demanar suport emocional en un moment de vulnerabilitat ("Només necessito algú que cregui en mi"), Epstein va redirigir la conversa cap als diners, acusant-la d'utilitzar el victimisme per obtenir fons.
"No m'estàs demanant consell ni que cregui en tu de debò, simplement estàs demanant diners [...] Està bé per mi, però no emboliquis els diners en un 'no creus en mi'. És una cosa que pots dir a la gent perquè sentin pena per tu. Jo no en sento", deia. Epstein tanca l'argument amb una frase taxativa: "You are merely asking for money… own it" ("Simplement estàs demanant diners... assumeix-ho").
Un missatge de Jeffrey Epstein en una captura de pantalla d'una de les seves converses de Skype
Res en aquestes converses ocorre de manera espontània. El patró es repeteix amb claredat en els diferents fils analitzats.
Epstein estableix condicions, assenyala errors i retira momentàniament el seu suport. Després, quan la jove expressa angoixa o por a perdre l'oportunitat, torna a oferir ajuda.
L'ajuda econòmica no apareix com un gest altruista, sinó com el resultat d'haver superat una prova d'obediència. La relació s'estructura així entorn d'una pedagogia de la culpa, en què Epstein es reserva l'autoritat moral i pràctica.
El cos com a actiu supervisat
El control no es limita als desplaçaments o als diners. Un dels elements més delicats que emergeix de les converses és el control exercit sobre el cos de les joves.
Epstein intervé en decisions mèdiques, recomana cirurgians, avalua resultats i condiciona el seu suport al fet que se segueixin determinats tractaments o modificacions corporals.
Les converses inclouen discussions detallades sobre operacions estètiques, mides d'implants, tècniques quirúrgiques i terminis de recuperació.
Captura de pantalla d'una conversa entre una jove resident a Barcelona i Jeffrey Epstein
El magnat desconfiava dels serveis mèdics locals. Quan una de les noies li va explicar que havia visitat tres cirurgians a Barcelona i cap la convencia pel preu o la confiança, Epstein va desqualificar la seva estada a la ciutat: "Estàs perdent el temps a Barcelona. És barata, no és sana i és estressant".
La seva solució consistia a derivar-les als seus propis contactes mèdics al Brasil o Nova York. En els missatges, Epstein dóna instruccions precises: "Envia les teves dades bancàries. Ves al Brasil. Recull preus d'aerolínies, l'operació, etc.".
De model a assistent
Moltes de les joves arribaven a Barcelona amb expectatives de treballar en la indústria de la moda. En els xats, Epstein es dedica a desmuntar sistemàticament aquestes aspiracions per oferir una alternativa dins de la seva pròpia organització.
Al juliol de 2017, va ser explícit amb una d'elles sobre la inviabilitat de la seva carrera: "El negoci del modelatge ja no és el que era. No hi ha diners i té poc futur... ho sento. Has esperat massa. El tren ja ha sortit de l'estació".
Immediatament després de tancar aquesta porta, Epstein introduïa l'oferta laboral que realment li interessava: "Assistent, 20-24 anys".
Captura de pantalla d'una conversa de Skype entre Daniel Siad i Jeffrey Epstein
En els missatges següents, descriu el perfil buscat: joves organitzades, disposades a viatjar i amb capacitat per tractar amb "l'aristocràcia" empresarial o política.
L'estratègia consistia a invalidar el projecte vital de la jove per presentar el lloc d'"assistent" com l'única sortida viable i lucrativa.
Siad i la vigilància
Aquestes converses no es produeixen en el buit. Enllacen amb l'estructura ja documentada en altres arxius del cas Epstein, que situen Barcelona com un centre de captació i gestió a Europa.
Tal com van revelar investigacions prèvies del Diari Ara, el francoalgerià Daniel Siad, establert a la ciutat, actuava com a facilitador per a Epstein, enviant-li imatges, perfils i contactes de joves models.
En les converses analitzades, Epstein esmenta en diverses ocasions que ha hagut de "rastrejar" una de les joves "a través de Daniel", cosa que reforça l'existència d'un entramat coordinat.
El concepte d'"assistant", recurrent als Epstein Files, apareix també en aquests diàlegs com una possible sortida professional, vinculada a viatges internacionals i entrevistes amb el seu entorn.