Barcelona, ciutat de vincles fràgils: el 38% dels seus habitants gairebé no té relació amb la seva família

Barcelona, la ciutat que mai no dorm, amaga rere les seves façanes una realitat silenciosa. Tot i la multitud de residents i població flotant, la solitud és una realitat. L'asfalt batega amb força, però les llars catalanes reflecteixen una desconnexió humana sense precedents.

L'anàlisi territorial recent del Foro Nesi, basat en les dades de l'Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials de la Fundació FOESSA, dibuixa un mapa de vincles trencats a la capital. La proximitat física no garanteix la calidesa, i el bullici dels carrers no aconsegueix acallar el buit de les cases.

Ibai desvela una de sus claves para perder 75 kilos: "Lo que más me ayudó fue caminar, salía cada día por Sant Cugat"

La crisi dels vincles

Gairebé quatre de cada deu persones a Barcelona afirmen que les seves relacions familiars són nul·les o poc freqüents. Aquesta dada, que arriba al 38%, contrasta amb el 26% dels municipis petits. Gairebé quatre de cada deu persones afirmen que les seves relacions familiars són nul·les (3%), poc (18%) o molt poc freqüents (17%). 

Ciutat de Barcelona

Barcelona no camina sola en aquest fenomen de desafecció urbana. A Madrid es repliquen aquestes mateixes dinàmiques, on el ritme de vida dificulta mantenir els llaços de sang més bàsics. És a dir, és una tendència que es manifesta a les grans urbs. Les multituds no generen més relacions, sinó que semblen distanciar-les.

Desconnexió a la llar

Un 17% dels barcelonins assegura no relacionar-se amb les persones amb qui conviu sota el mateix sostre. Aquesta xifra supera amb escreix l'11% registrat a les zones rurals. El ritme frenètic del dia a dia fa que les persones s'oblidin de generar vincles. 

L'espai domèstic a les grans urbs s'ha convertit en un simple lloc de pas. La llar ha deixat de ser un refugi d'afectes per ser una infraestructura de supervivència.

El pes de l'habitatge

Diego Isabel La Moneda, director de Foro NESI, vincula aquesta fragilitat al mercat immobiliari. L'alt preu del lloguer i els constants canvis de pis impedeixen crear arrels.

Dos homes comproven els plànols d'un pis per llogar

Viure compartint casa amb desconeguts o estar pendent de la propera mudança dificulta les relacions estables. L'obligació de compartir sostre amb altres persones per poder assumir un habitatge fa que la convivència sigui freda. A Catalunya, la provisionalitat habitacional està devorant la convivència. 

Amistat i veïnatge

La xarxa d'amistats també es ressent a la capital catalana. Mentre als pobles només un 9% té poc contacte amb amics, a Barcelona la xifra escala al 21%.

Fins i tot el percentatge de persones sense cap amic ascendeix al 7% a les grans metròpolis. La mida del territori condiciona directament la qualitat i freqüència d'aquests vincles.

L'adéu al veí

A Barcelona, el 23% de la població no manté cap tipus de relació amb el seu veïnat. Només la meitat dels residents a la capital manté un contacte veïnal freqüent.

Un home mostra la clau d'un pis de lloguer

Aquesta xifra es desploma davant l'87% del medi rural, on la convivència és habitual. A la gran ciutat, s'ha normalitzat l'escassa interacció entre qui viu porta amb porta.

Aquest és el barri de Girona més barat per llogar una casa: pisos de tres habitacions per 980 euros al mes

Discriminació urbana

Barcelona registra nivells de discriminació significativament més alts que els municipis petits. El 33% dels habitants afirma haver-se sentit discriminat alguna vegada.

La gran urbs concentra els percentatges més elevats en tots els eixos, com el masclisme o el racisme. Això qüestiona que la vida a la ciutat garanteixi sempre un major benestar social.

Repensar el territori

La interpretació del foro Nesi suggereix que la qualitat de vida resideix avui amb més intensitat a ciutats petites. És necessari repensar el model per millorar els vincles socials.