José Elías ha expressat, al pòdcast Búscate La Vida, el seu escepticisme davant les recents propostes del Govern de Pedro Sánchez per solucionar el problema de l’habitatge a Espanya.
Segons l’empresari, les mesures preses semblen ignorar conceptes bàsics de "primer d’economia", suggerint que qui governa hauria d’actuar amb la perícia tècnica d’un "metge" i no de manera improvisada o ideològica a l’hora d’intentar arreglar un mercat tan complex.
Una de les mesures comentades és l’incentiu fiscal que permet als propietaris estalviar-se el 100% de l’IRPF si decideixen no apujar el preu del lloguer.
Per a l’empresari català, aquest moviment representa un intent d’oferir alguna "facilitat al que lloga", ja que fins ara el propietari es limitava a mirar el mercat "des de la barrera" per la manca d’incentius i la por a ser assenyalat constantment com a especulador.
Elías és taxatiu i afirma que, si s’arribés a expropiar un habitatge al país, com ha proposat Podem, socis de Pedro Sánchez al Govern, per als fons d’inversió, "l’endemà no compra pisos per llogar ni Déu".
A més, defensa que l’expropiació destrueix la seguretat jurídica necessària perquè els ciutadans inverteixin els seus estalvis, assegurant que, si s’ataca la propietat privada d’aquesta manera, "no els compraries tu ni els compraria ningú".
El problema de fons, segons explica, rau en la llei de l’oferta i la demanda, que defineix com una "llei natural" que no es pot canviar per decret. Elías sosté que perquè baixin els preus, l’única solució real és posar més pisos al mercat de lloguer.
Altrament, si l’oferta és mínima i hi ha "set persones per cada pis", el preu pujarà inevitablement sense importar les lleis que s’aprovin.
No obstant això, Elías reconeix que la idea que la gent cobri més és positiva, però adverteix que aquestes mesures poden ser contraproduents si no es gestionen amb cura, ja que l’excés de pressió sobre qui ofereix béns o serveis —sigui feina o habitatge— acaba per bloquejar el mercat i perjudicar la majoria.
En definitiva, l’empresari insisteix que el sector immobiliari necessita incentius i garanties en lloc de mesures coercitives. Per a ell, assenyalar el propietari i permetre situacions com l’ocupació només fa que l’oferta desaparegui, agreujant el problema que el Govern pretén solucionar.